Resultats de la cerca

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona, on fou catedràtic d’italià de l’Institut Balmes i professor d’aquesta llengua, de llatí i de francès en altres centres docents Per tal de fomentar la qualitat de les traduccions, edità gramàtiques de l’italià, el francès i el castellà  Gramática italiana 1824, Gramática latina según el método de aprender las lenguas modernas 1833 i  Arte de hablar bien el francés 1848 També és autor del Curso de temas para ejercitarse en la lengua castellana 1828, Scelta di prose e poesie italiane 1831,  Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839…

Nascut en una família benestant de la burgesia catalana, es casà amb Montserrat Tusell, matrimoni gràcies al qual s’endinsà en el món de les assegurances Home profundament religiós, presidí la Federació de Joves Cristians, moviment apolític del qual fou un dels principals impulsors El 1935 fou nomenat director del diari "El Matí", càrrec que deixà en haver de fugir de Barcelona el 1936 Després de passar per França i Itàlia, la família s’establí a Sevilla, i el 1939 a Madrid, on Millet continuà en el món de la banca i les assegurances De retorn a Barcelona, conscient de la situació de la…

Començà a cantar el 1980 amb un repertori influït per la Nova Cançó, amb el qual el 1986 enregistrà el seu primer disc, Aeroport Posteriorment, a Via morta 1990, combinà la cançó europea amb el rock i el blues Ha compaginat la seva tasca com a cantant amb la literatura i els programes de ràdio per a infants, activitats en les quals, a diferència de les seves produccions discogràfiques, ha obtingut un cert reconeixement popular El 1991 assumí la presidència de l’Associació de Cantants i Intèrprets en Llengua Catalana ACIC en la reivindicació dels cantants catalans per a…

Estudià a la Lateinschule de la seva ciutat natal, i en 1589-90 completà la seva formació a la Universitat de Tübingen Treballà com a organista a Eisenerz Estíria el 1595 i posteriorment a Graz 1596-98 Més tard fou actiu com a kantor a Schwäbisch Hall 1598 i com a organista i preceptor a la cort de Weikersheim 1602, i finalment s’installà a Rothenburg ob der Tauber 1613, on arribà a ser kantor de la Jakobskirche 1614 Fou un compositor molt prolífic de música vocal i instrumental, tant sacra com profana En la seva música religiosa utilitzà tant la llengua llatina com l’alemanya, i…

Estudià a Bayreuth amb JF Kleinknecht i completà la seva formació a Itàlia, becat pel duc de Hildburghausen, a qui servia com a mestre de capella El 1769, arran de la dissolució de la capella ducal, es convertí en director musical de la companyia itinerant d’òpera d’A Seyler El 1771 aquesta companyia acceptà d’establir-se a Weimar, on Schweitzer es feu càrrec de les representacions operístiques fins el 1774, any en què es traslladà a Gotha La importància d’aquest autor rau sobretot en el paper que desenvolupà en la creació d’una òpera nacional germànica En aquest sentit, el títol més…

Estudià als seminaris de Vitòria i Salamanca i fou ordenat de sacerdot el 1888 Format musicalment a la Schola Cantorum de París, al Conservatori de Brusselles i a Colònia, Azkue fou, a més de compositor, un dels màxims representants del renaixement cultural basc de la primera meitat del segle XX El seu caràcter polifacètic li permeté dedicar-se a aspectes tan allunyats de la creació musical com ara la filologia i escriví una Morfología vasca , l' Euskalerriaren Yakintza 'Literatura popular d’Euskalerria' i un Diccionario vasco-francés-español Fou el primer president de l’Euskalzaindia…

Vida Inicià els estudis musicals amb el seu pare Quan acabà l’ensenyament mitjà ingressà al seminari diocesà de València, i posteriorment passà a Tortosa El 1898 fou ordenat de prevere Durant la seva estada a València entrà al conservatori de la ciutat i hi estudià amb A Amorós Residí algun temps a Vila-real, on guanyà el benefici d’organista i després exercí de mestre de capella En aquest període publicà diferents estudis històrics, com la Historia de Villarreal Després ocupà el lloc de professor de cant pla al seminari de València El 1918 edità la seva obra més destacada, Los músicos de la…

Desenvolupament enciclopèdic Fins l’any 1991 el nom de la institució fou Patronat d’Estudis Ausonencs Té com a finalitat fomentar, orientar i coordinar la investigació científica, protegir el patrimoni artístic, cultural i monumental d’Osona i promoure l’exaltació i la divulgació dels valors espirituals especialment de Vic i la comarca També en foren membres fundacionals científics i erudits vigatans com Miquel Bosch i Jover, Andreu Colomer i Munmany i Josep Pratdesaba i Portabella, substituïts després per mossèn Miquel S Gros i Miquel S Salarich S’estructura en vuit seccions Ciències, Música…

Feu estudis eclesiàstics a València, Sigüenza i Tortosa Fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real i cronista de la mateixa ciutat Corresponent de l’Academia de San Fernando, de la de Ciencias Históricas de Toledo i de la de Arte i Buenas Letras de Màlaga, fou membre de Lo Rat-Penat i del Centre de Cultura Valenciana Collaborà en el Diccionari General de la Llengua Catalana i l’ Enciclopedia Universal Ilustrada 1905 L’any 1909 publicà Historia de Villarreal reed facs Castelló 1981 L’esforç de recerca documental que li suposà aquesta obra es malmeté pel caràcter erudit…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una…