Resultats de la cerca
Es mostren 4727 resultats
The Cure
Música
Grup de rock gòtic creat l’any 1976 a Crawley, Anglaterra, i que primerament s’anomenà Easy Cure.
Format inicialment per tres components, Robert Smith veu i guitarra sempre n’ha estat el líder, tot i que hi ha hagut nombrosos canvis de músics en les dues altres posicions baix i bateria Sorgits després del punk , evolucionaren des d’un pop de guitarres esmolades cap al que després s’anomenà rock gòtic N’és un clar exponent el disc Pornography 1982, ple d’atmosferes tenebroses, a base de guitarres i sintetitzadors, i la veu de Smith com un plany melancòlic i morbós Tot i la vocació de grup de culte, al final dels anys vuitanta feren concerts als grans estadis d’arreu del món i el seu so…
Deryck Victor Cooke
Música
Musicòleg anglès.
Estudià piano i composició a la Universitat de Cambridge Entre el 1947 i el 1959 pertangué a l’equip musical de la BBC, institució a la qual retornà el 1965 Des del 1959 es dedicà prin cipalment a escriure sobre música Les seves investigacions i els seus treballs se centraren en la música del segle XIX, molt especialment en R Wagner i els postromàntics, A Bruckner i G Mahler Una de les seves grans realitzacions fou completar la Simfonia núm 10 de Mahler a partir dels fragments i esborranys deixats inconclusos pel compositor L’obra fou presentada en concert l’any 1964 Alguns dels seus llibres…
Adrian Jan Pieters LaRue
Música
Musicòleg nord-americà.
Es doctorà a la Universitat de Harvard el 1952 amb una tesi sobre la música vocal i instrumental a Okinawa Japó Fou professor al Wellesley College 1942-43 1946-57 i al departament de música de la Universitat de Nova York, del qual esdevingué catedràtic el 1971 També participà des de diferents càrrecs en diverses societats musicològiques, entre les quals la Societat Americana de Musicologia 1966-68 Els seus treballs d’investigació abracen la musicologia històrica, l’etnomusicologia i les aplicacions de l’ordinador al camp de la musicologia Entre les seves obres destaquen, a part de la seva…
La Vanguardia Balear
Setmanari
Setmanari en castellà aparegut a Palma com a òrgan del Foment de Civisme (juliol del 1914).
Animada bàsicament per Jeroni Massanet, que hi popularitzà el pseudònim de Manitas , mantingué sorolloses polèmiques amb les autoritats locals, que li valgueren alguns entrebancs detenció del director oficial i del mateix Massanet el 1927, etc El seu desenvolupament estigué molt lligat al de la societat a partir del 1927 Massanet perdé preponderància i es creà un comitè de redacció format per JMEyralar, Joan Mulet i Roig, Antoni Agustí i Palmer i Francesc de BMoll, alhora que prenia un to més culturalista El 1930 tornaren a sovintejar les collaboracions de Massanet, però la publicació deixà d…
Piero Sraffa
Economia
Economista italià, professor a la Universitat de Cambridge a partir del 1927.
El seu llibre, Production of Commodities by Means of Commodities Prelude to a Critique of Economic Theory 1960, obra curta i molt densa, sacsejà el món acadèmic i obrí un procés de revisió de la teoria econòmica dominant El punt de partida d’aquesta investigació és l’anàlisi de la reproducció i de la distribució de l’excedent, temàtica peculiar de l’escola clàssica Abans havia publicat amb la collaboració de MDobb Works and Correspondence of David Ricardo 1951, edició crítica modèlica amb una nova interpretació del gran economista També cal esmentar la influència de dos articles 1925-26 que…
Pere Salom i Morera
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de pare mallorquí, es dedicà bàsicament al comerç Fou regidor del consistori de Terrassa entre el 1920 i el 1923 i tinent d’alcalde el 1930 S’interessà pel pintoresquisme i el món dels gitanos, que plasmà en el llibre de narracions Gitanos Llibre d’amor i de pietat 1911, proper a la influència modernista Com a poeta publicà quatre llibres de to convencional Primerenques 1903, Poesies 1918, Camí de meravelles 1920, amb pròleg de Gabriel Alomar, i Dolça llum 1924 És autor també de dues novelles Com nosaltres perdonem 1926, amb pròleg d’Ignasi Iglésias i Tot cendra 1931 També escriví i…
,
Kurt Vonnegut
Literatura
Escriptor nord-americà.
Estudià bioquímica i, mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, fou capturat per l’exèrcit alemany i sobrevisqué al bombardeig de Dresden 1945, experiència que el marcà Fou autor de sàtires a cavall de la ciència-ficció i el relat de terror en les quals, combinant la fantasia, l’humor negre i l’absurd denuncià el potencial de deshumanització i de destrucció de la civilització moderna Entre altres, cal esmentar les novelles Piano Player 1960, The Sirens of Titan 1959, Slaughterhouse Five 1969, Breakfast for Champions 1973 Jailbird 1979, Galápagos 1985, Bluebeard 1987, Hocus Pocus 1990, i…
Bitoriano Gandiaga
Literatura
Poeta basc.
Religiós franciscà, la seva primera obra poètica, Elorri ‘Espí’, 1962, és de to intimista i personal Tornà a la lírica amb Hiru gizon babarka ‘Tres homes sols’, 1974, on es palesen els canvis en la situació del país i la transició de la vida rural a la vida urbana en aquest recull és evident la influència del Quosque Tandem de J Oteiza El recull Txakolinaren ospakuntza ‘La litúrgia del xacolí’ és simbolista Aquest simbolisme, juntament amb un expressionisme al qual contribueix la poesia espacial, és el nucli de Udabatez Madrileu ‘Un estiu a Madrid’, 1977 síntesi també de literatura popular i…
Joaquim Ayné i Rabell
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Dramaturg, poeta i periodista.
Collaborà en periòdics de Barcelona, Reus i Sabadell Fundà i finançà el setmanari illustrat Catalunya Artística 1900-02 i 1904-05, una revista vinculada al modernisme que complementa els interessos dels lectors de premsa illustrada amb les novetats procedents de la modernitat europea També fou responsable de publicacions periòdiques com El Artesano o Catalunya Literària i codirigí les edicions Gost Aplegà els seus poemes als volums Branquillons 1886 i Notes de llum i color 1931 Escriví peces teatrals, la major part en un acte, algunes de to patriòtic —com el monòleg en vers L’últim…
,
Anònim Enamorat de Ripoll
Literatura
Nom amb el qual és conegut el suposat autor o autors d’una sèrie de poemes amatoris en llatí del final del s XII, avui conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.
D’estil àgil i desimbolt, els poemes són d’un to bastant picant i han incorporat totalment la rima, que és accentual No semblen escrits al domini cultural català, sinó més aviat a la Lorena Escrit en uns fulls en blanc del Liber glossarum et etymologiarum , manuscrit sobre gramàtica del monestir de Ripoll, atès el caràcter concupiscent dels poemes, l’autor els camuflà invertint-ne les lletres dels titulars Fou descobert a l’Arxiu de la Corona d’Aragó per Lluís Nicolau d’Olwer, el qual el va publicar en la versió original llatina el 1923 Ha estat traduït al català per Ramon Sargatal 1995 i per…