Resultats de la cerca

Fou influït per Manet i per Degas, i participà en les exposicions impressionistes del 1879, el 1880, el 1881 i el 1886 Es dedicà a la caricatura, on resultà particularment ferotge en la de caire polític tingué difusió a “Le Courier Français” i “Le Figaro”, i fou un dels fundadors de “Le Fifre” i de “Psst" Es lliurà a un misticisme religiós mitjançant la tècnica de l’aiguafort La seva obra, precursora de l’expressionisme, influí sobre Picasso

Gairebé sempre didascàlic — Le poème du verger 1788, Essai sur l’Astronomie 1789, La forêt de Navarre 1778, Les Montagnes 1788—, és un exemple típic del didactisme del s XVIII Molts escrits seus són una apologia de Napoleó, el qual l’any 1808 el nomenà president del cos legislatiu i grand-maître de totes les escoles, de les quals fou un reorganitzador Fou ministe d’estat i membre del consell privat de Lluís XVIII de França

Amb CPercier, fou arquitecte oficial de Napoleó I i director de l’estil Imperi, no solament en arquitectura, sinó també en mobiliari i en decoració Ambdós feren nombroses restauracions per a les principals residències reials antigues Entre les seves construccions originals es destaquen l’arc de triomf del Carrousel 1806-10 i el projecte de la Rue de Rivoli 1805 El 1814 Percier es retirà i Fontaine treballà sol per a Lluís XVIII projecte de la Capella Expiatòria, 1816-20 i per a Lluís Felip d’Orleans galeria d’Orleans al Palais-Royal, 1829

Fou bisbe de Frejús 1698 i preceptor de Lluís XV, sobre el qual influí decisivament Fou nomenat cardenal i ministre d’estat 1726, i dirigí la política francesa fins el 1743 La reforma fiscal i la millora de les comunicacions li permeteren una nova projecció econòmica que menà a una estabilització del país S'oposà als jansenistes i als parlamentaris i practicà una política exterior pacifista, tot i que hagué d’intervenir en les guerres de successió de Polònia i d’Àustria

Comtessa d’Agoult, se separà del seu marit, i una de les filles que tingué amb Liszt, Cosima, fou la segona muller de Wagner Amb el pseudònim de Daniel Stern escriví novelles i sobretot escrits polítics de signe republicà Lettres républicaines 1848 i Esquisses morales et politiques 1849

La seva obra és d’un surrealisme molt personal Les seves teles, la tècnica de les quals deu molt a la pintura del s XV, són immergides en un món eminentment femení d’una fantàstica bellesa La pastora d’esfinxs 1941, coll Guggenheim, Venècia i Festa secreta aquarella, 1965 Dissenyà decoracions i vestuaris per al teatre, com Bérénice , per a la companyia Renaud-Barrault, i per al cinema, com el Satyricon de F Fellini 1969

Revelat amb Échec et mat 1846, escriví drames moralistes Rédemption , 1849 Dalila , 1845 Le Sphinx , 1874, però es destacà sobretot per les seves novelles, plenes d’un moralisme idealista i artificial Onesta , 1848 Bellah , 1855 La petite comtesse , 1856 Le roman d’un jeune homme pauvre 1858 Monsieur de Camors , 1867 Julia de Trécõur , 1872 Histoire d’une parisienne , 1881 La morte , 1886

Fou un dels capdavanters del cinema francès Bon coneixedor del seu ofici, treballà com a realitzador a la casa Gaumont Després d’haver realitzat films còmics i històrics, començà la sèrie La vie telle qu'elle est 1911-13, que obtingué un gran èxit, superat pels films seriats Fantomas 1913-14, Les vampires 1915 i Judex 1916-18

Els seus inicis estigueren marcats per la collaboració amb el guionista Rafael Azcona, amb el qual realitzà El pisito 1960 i El cochecito 1961, fites del cinema espanyol caracteritzades per l’esperpent i l’humor negre Posteriorment dirigí nombroses produccions francoitalianes en les quals donà una visió apocalíptica de la societat contemporània Subratllà, amb un humor molt personal, els impulsos més primaris de la conducta humana, en conflicte amb les convencions socials Ape regina 1963, La donna scimmia 1964, Dillinger é morto 1968, La grande bouffe 1973, Addio mascio 1978, Il futuro é donna…

El seu art introdueix el moviment, superant el classicisme estàtic de Girardon Fou director de l’Académie Royale Retratista de la família reial, feu l’estàtua de Lluís XIV Musée Carnavalet Treballà a Versalles i conreà el gènere mitològic Diana , Musée du Louvre Com a retratista, feu els busts de Colbert i del Grand Condé Musée du Louvre