Resultats de la cerca
Es mostren 6669 resultats
Alfons Sala i Argemí

Alfons Sala i Argemí
© Fototeca.cat
Història
Polític i industrial.
Llicenciat en dret a Barcelona, fou diputat provincial pel Partit Liberal Dinàstic 1888-93 Cacic i patrici alhora, convertí Terrassa en un feu on sortia com a diputat a corts, càrrec que anà ostentant, bé que el 1906, amb motiu de la Solidaritat Catalana, pel seu anticatalanisme, decidí de no presentar-se Monàrquic independent, aglutinà un nucli d’addictes i d’electors conservadors, reducte contra el qual combateren republicans, catalanistes d’esquerra i també de la Lliga Regionalista Foren particularment sagnants els poemes que li dedicà JCarner, fent-lo, no sempre amb justícia, la bèstia…
Josep Rovira i Canals
Història
Polític.
Paleta d’ofici, milità de jove en el moviment calalanista i s’afilià a Estat Català Exiliat el 1922 a França, en una incursió assaltà la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d’Ordal i restà implicat en els fets de Prats de Molló Se n'anà a Bèlgica i a Mèxic i participà en les guerrilles de Guatemala Tornà a Catalunya 1932 i fou fundador del Partit Català Proletari i després ingressà al Bloc Obrer i Camperol Fou elegit membre del comitè executiu —càrrec que conservà posteriorment dins el POUM— i destacà com a principal animador del setmanari L’Hora Pel juliol del 1936 representà el POUM…
Antoni Rossell
Cristianisme
Abat de Poblet durant tres quadriennis (1660-64; 1668-72; 1677-80).
Essent monjo bosser féu refer l’antiga bosseria Durant els seus abadiats arribaren de Nàpols les restes d’Alfons el Magnànim 1671, del seu germà l’infant Pere i de la infanta Beatriu, reina d’Hongria També en aquest temps es refermaren l’amistat amb l’infant Pere Antoni d’Aragó, germà del duc de Sogorb i de Cardona, i la protecció d’aquest sobre Poblet féu refer el sepulcre familiar i llegà a Poblet la seva biblioteca de 4 322 volums i donà també moltes relíquies al monestir, per a les quals l’abat Rossell destinà una capella i féu fer un retaule Féu emprendre obres a la…
Pau Rodó i Samaranch
Escultura
Escultor.
Deixeble d’Estanislau Cabanes a Terrassa i de Domènec Talarn a Barcelona, on fou alumne de Llotja Anà a ampliar estudis a Roma, on guanyà medalla d’argent a l’Accademia di San Luca De nou a Barcelona 1872, continuà treballant i anà aviat a Cauterets Bigorra, on sembla que fundà una acadèmia Participà en l’Exposición Nacional de Madrid del 1881 i realitzà una Allegoria del segle XIX per a les oficines de la companyia de ferrocarrils de París-Lió-Mediterrània Novament a Catalunya, féu diversos retrats i les imatges de Sant Josep i de la Verge del Roser per a la parroquial de Terrassa destruïdes…
Josep Roca-Sastre i Muncunill

Josep Roca-Sastre i Muncunill
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Fill del notari RMRoca i Sastre Estudià dret a Barcelona Fou deixeble de RRogent Exposà el 1952 al II Saló del Jazz de Barcelona i al V Saló d’Octubre El 1958 obtingué, a París, el premi Jeune Peinture de la Galerie Drouant i s’integrà al grup de la Sala Parés de Barcelona Exposà a París el 1967 Partí d’un figurativisme esquemàtic que derivà en una abstracció constructivista, per a retornar a la figuració Abandonant els enquadraments tradicionals, oferí vistes urbanes o d’interiors tallades de manera que se centraven en fragments i racons no unitaris d’una plasticitat pròpia Cal destacar en…
Josep Roca i Roca
Josep Roca i Roca en un dibuix d’Apel·les Mestres
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Periodisme
Política
Periodista, escriptor i polític.
Vida i obra Feu estudis de lletres i després de dret, que abandonà per dedicar-se al periodisme i a la política, en les files del republicanisme federal Actiu catalanista des de molt jove, inicià la seva trajectòria com a periodista dins el moviment de la Renaixença, i es vinculà sobretot a les iniciatives de Francesc Pelai Briz fou redactor dels primers anys del Calendari Català 1867 i 1868 i secretari de redacció de la primera època de Lo Gai Saber 1868-69, en què, a més, feu collaboracions literàries remarcables hi traduí Lo cíclop d’Eurípides i Calendau de Mistral També collaborà, entre…
,
Francesc Vinyals i Ribas
Música
Compositor.
Es formà musicalment a l’Escolania de Montserrat, on fou deixeble d’Anselm Viola i de Jacint Boada Guanyà la plaça de mestre de capella de música de Martorell Actuà com a cantant a les catedrals de Santiago de Compostella, Segòvia, Burgos i Palència i fou mestre de capella a Lerma i a Lleó Obtingué per oposició la plaça d’organista de l’església de San Isidro de Madrid És autor de nombroses obres musicals de tècnica avançada
Gustau Vila i Berguedà
Disseny i arts gràfiques
Caricaturista.
Emprà el pseudònim de Grapa Collaborà a Virolet , i també en publicacions sabadellenques, com L’Almanac de les Arts , Garba , L’Estevet i L’Esforç El seu estil es caracteritza per l’expressionisme humorístic, en una línia clarament derivada de Xavier Nogués
Antoni Vila i Arrufat
Nu, d’Antoni Vila i Arrufat
© (col.l Cendrós, Bcn) Arxiu Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador.
Fill i deixeble de Joan Vila i Cinca i pare de Joan Vila i Grau Es formà també a la Llotja barcelonina i a l’escola de San Fernando de Madrid Pensionat per l’ajuntament de Sabadell, anà a París i a Itàlia Partí d’un realisme directe La mare , 1914, i rebé després la influència de Mela Muttermilch La mare cosint , 1918 Exposà individualment a Barcelona Galeries Laietanes, 1919, i residí a París 1919-20, on feu alguns finíssims paisatges urbans Exposà de nou a Barcelona el 1922 El Camarín i el 1932 Syra, i alhora prengué part en diverses exposicions collectives A la postguerra participà en…
Ezequiel Vigués
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Anà a Londres i a París, on creà i regentà el cabaret Sevilla, i el 1930 obrí el teatre Petit Moulin, dedicat als titelles El 1931 tornà a Catalunya i hi introduí el titella francès, adoptà el nom de Didó i, amb Teresa Riera, assolí una ràpida popularitat per la qualitat dels seus espectacles Era autor de les obres que presentava, les més populars de les quals foren recollides en el volum pòstum Teatre de putxinellis 1975 És l’introductor del titella francès a Catalunya