Resultats de la cerca
Es mostren 5886 resultats
música d’Utrecht
Música
Música desenvolupada a Utrecht (Països Baixos).
La ciutat té una gran tradició de música sacra, i cadascuna de les seves nombroses esglésies és un centre musical nascut a l’Alta Edat Mitjana Ja al segle XIV, la catedral tenia un cor de tretze nens La tradició organística també era molt important Foren organistes de la seu Gijsbrecht Talp i el seu fill segle XV, Jan Riem segle XV, Peter Gerritsz 1479, Gerrit Petersz 1509, PJ Swart 1571, HH Bätz 1750 i Gideon i Christoph Bätz 1831 La família Bätz, molts dels membres de la qual ocuparen la plaça d’organista durant diverses generacions, fou rellevada, al segle XIX, per la família Witte El 1631…
corno di bassetto

Corno di bassetto construït a Viena el 1800
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de la família del vent-fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta senzilla Consisteix en un tub, corbat al principi i a la campana, d’uns 110 cm, de forma bàsicament cilíndrica, proveït de forats i claus El corno di bassetto fou inventat cap a l’any 1760, possiblement pels Mayrhofer de Passau Baviera És un tipus de clarinet , habitualment en fa, que té una característica especial si la nota més greu d’un clarinet és la sexta inferior a la nota del seu to, en el cas del corno di bassetto la nota més greu és la mateixa que la del to de l’instrument Per tant, un clarinet en fa té com a nota…
notació
Música
Conjunt de sistemes gràfics que constitueixen el llenguatge emprat per a escriure, interpretar, memoritzar i ensenyar la música.
Notació mensural © Fototecacat/ Jesús Alises Aquest sistema està basat en la mateixa matriu de sis punts en relleu -dues columnes de tres punts- que s’utilitza per a representar les lletres del sistema Braille Diverses combinacions dels quatre punts superiors s’utilitzen per a simbolitzar les notes i les dels dos inferiors per als valors rítmics Altres combinacions serveixen per a les indicacions de compàs, alteracions, índex d’octava, etc Bibliografia Apel, W The Notation of Polyphonic Music 900-1600 , The Mediaeval Academy of America, Cambridge, Massachusetts 1953 Bent, I, Hiley, D, Bent, M…
música electrònica
Música
Música que utilitza com a fonts sonores generadors de freqüències (ones sinusoidals, ones quadrades, ones triangulars, ones en dent de serra, soroll blanc), té com a suport la cinta magnètica i es reprodueix per mitjà d’altaveus.
El primer estudi de música electrònica es creà a la Ràdio de Colònia el 1951 i fou concebut a partir de les investigacions de W Meyer-Eppler, de la Universitat de Bonn En fou el primer director Herbert Eimert, que s’envoltà de joves compositors, en un principi estrictament dodecatònics, com ara K Stockhausen, H Pousseur i K Goeyvaerts, als quals més tard s’afegiren GM Koenig, B Hambraeus, F Evangelisti, M Kagel i G Ligeti Durant un temps hi hagué competència entre la música concreta i la música electrònica La música concreta restà un patrimoni de Ràdio França, mentre que l’expressió música…
música contemporània
Música
Expressió utilitzada per a designar la música culta d’avui dia que s’ha apartat dels llenguatges tradicionals, per tal de diferenciar-la de la música lleugera o del jazz.
És per això que ha esdevingut sinònim de música d’avantguarda, de Nova Música o, fins i tot, de música del Segle XX Aquest sentit ha creat un ús inapropiat del terme, ja que la producció de la Segona Escola de Viena, del serialisme integral o d’alguns corrents més actuals ha estat considerada música contemporània Això ha comportat un seguit de malentesos en bona part del públic i de la crítica, com també un cert sentit pejoratiu, perquè s’equipara contemporani amb dissonant, experimental, elitista i inextricable D’altra banda, alguns compositors actuals que han cercat un estil més lligat a…
Jean-Auguste-Dominique Ingres
Retrat de Mme de Sennones, de Jean-Auguste-Dominique Ingres (Museu de Nantes)
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill del pintor i escultor Joseph Ingres, es formà en art i música a l’acadèmia de Tolosa 1791-97, on actuà de violinista, i anà a París, on ingressà al taller de David 1797 Guanyà el Prix de Rome del 1801 amb la tela Els ambaixadors d’Agamèmnon París, École des Beaux-Arts i assolí una ràpida fama, que li valgué els encàrrecs dels retrats de Napoleó Bonaparte com a primer cònsol 1804, Lieja, Musée de l’Armée Fins el 1806 no pogué gaudir de la seva pensió a Roma, on admirà Rafael i des d’on envià peces Banyista d’esquena , 1808, Louvre Júpiter i Tetis , 1811, Ais de Provença, museu Granet,…
Hissène Habré
Política
Polític txadià.
Membre del Front de Libération Nationale du Tchad FROLINAT, s’hi enfrontà quan G Oueddei n'esdevingué líder 1976 com a màxim dirigent de les Forces Armées du Nord FAN, 1977 El 1978 entrà en negociacions amb el govern del general F Malloum del FROLINAT, i ocupà la presidència del govern 1978-79 Un cop foragitat Malloum i desfet el govern central, ocupà el ministeri de defensa en el govern de transició 1980, però les diferències entre el FAN i el FROLINAT que, era dirigit per G Oueddei, rebia suport libi menaren a una nova guerra civil La retirada de les tropes líbies 1982 permeté…
Josefina Güell i Saumell
Teatre
Actriu.
Vida Participà en companyies de teatre d’afeccionats fins que fou contractada per l’empresari Ignasi F Iquino Debutà professionalment com a actriu de repartiment en la comèdia Manolo ante el peligro 1951, que es representà al teatre Talía amb Josep Sazatornil com a cap de cartell Posteriorment, treballà amb l’actor i empresari Paco Martínez Soria i Pepita Serrador, i començà a combinar aquesta activitat amb el cinema, participant en petits papers a Dulce nombre 1951, Enrique Gómez i El frente infinito 1956, Pere Lazaga Actuà en dues obres molt populars al costat de Joan Capri, Romeo de cinc a…
,
Joan Maria Guasch i Miró

Joan Maria Guasch i Miró
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Els seus inicis poètics estigueren fortament influïts pel tractament de la natura propi de la poesia de Joan Maragall i recull l’experiència de la vida muntanyenca Escriví èglogues, idillis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista El seu primer llibre, Joventut 1900, planteja una identificació dels sentiments humans amb la natura i obre unes línies poètiques que es mantindran al llarg de tota la seva obra Així, ja conté uns poemes sobre el Pirineu que tingueren continuïtat en el seu segon recull, Pirinenques 1910 Hi representa la muntanya amb els seus elements…
,
Plany en la mort d’Enric Ribera. Assaig simfònic de documentació biogràfica
Literatura catalana
Obra de teatre de Rodolf Sirera, publicada el 1974.
Desenvolupament enciclopèdic Planteja el compromís de l’artista amb la societat i la cultura a què pertany La biografia íntima i pública del primer actor Enric Ribera, personatge de ficció, serveix per a exposar les contradiccionsde la història moderna del País Valencià Comença amb un documental cinematogràfic sobre la mort d’Enric Ribera, i, després d’una obertura expositiva, continua amb els moviments clàssics d’una simfonia que evoquen la biografia d’Enric Ribera des de la infantesa fins a la mort L’epíleg completa el documental del preludi amb la crònica de lventerrament de l’actor Com un…