Resultats de la cerca
Es mostren 1337 resultats
Miquel III

Miquel III
© Fototeca.cat
Història
Emperador d’Orient (842-67).
Fill de Teòfil, el succeí en el tron, sota la regència de la seva mare Teodora, el 842 Anys més tard 856, refusà la tutela materna, féu occir el ministre Teoctist i obligà la mare i les filles a retirar-se en un monestir Home famós per la seva turpitud i luxúria, abandonà el poder a les mans del seu oncle Bardas , al qual donà el rang de cèsar Sota el govern d’aquest, i amb l’elecció de Foci com a patriarca, l’Església defugí l’autoritat de Roma i consumà el cisma 858 Havent-se establert la guerra contra els àrabs, Miquel III volgué assumir el comandament de l’exèrcit i fou derrotat a…
bisbat de Xàtiva
Història
Cristianisme
Bisbat
Antiga diòcesi de la província eclesiàstica Cartaginense creada en el que fou municipi romà de Saetabis, al llarg del segle VI.
Les primeres notícies són del 589, en què el seu bisbe Muttus assistí al tercer concili de Toledo Hom creu que la primitiva basílica, seu del bisbat, es trobava a l’església de Sant Feliu, situada al peu del castell, on s’han descobert els fonaments d’una primitiva basílica i un cippus romà, aprofitat com a base d’altar, del qual hom esborrà la inscripció pagana i n’hi gravà una altra, al segle VII, amb el nom del bisbe Anastasi Les darreres notícies són de l’any 693, amb el bisbe Isidor II, cosa que permet de suposar que desaparegué amb la invasió dels àrabs Alguns autors han…
sionisme
Història
Judaisme
Moviment creat a la segona meitat del segle XIX per rabins i pensadors jueus de l’Europa oriental, encaminat a reconstruir a Palestina una pàtria jueva que acollís els jueus de tot el món que ho volguessin.
De caràcter religiós i filantròpic al principi, anà prenent un aire més polític i nacionalista, d’acord amb les tendències emancipacionistes europees d’ençà del 1860 Els pogroms russos del 1881 provocaren l’arribada a Palestina de diversos grups de jueus —la primera alià “‘pujada’ a Sió”— que hi establiren les primeres colònies agrícoles Fou, però, per l’obra de Theodor Herzl i d’ençà del primer congrés sionista Basilea, 1897 que el moviment prengué caràcter polític foren creades l’Organització Sionista Mundial i dues grans institucions de recaptació de fons per a l’establiment de jueus a…
L’aristocràcia hispanovisigòtica: entre Orient i Occident
L’aristocràcia hispanovisigòtica entre Orient i Occident La noblesa hispanovisigòtica, el grup dirigent de l’extint regne de Toledo, fou la classe social més afectada per la conquesta àrab Perdé el poder polític i militar i el nou estat expropià les propietats del caps de la noblesa morts o fugitius Malgrat tot, trobem nombroses excepcions a aquestes circumstàncies, tant entre les famílies que collaboraren amb els invasors àrabs com entre aquelles que se sotmeteren al seu domini mitjançant pactes El grup que hom ha anomenat “partit vitizià”, els familiars i descendents del monarca que va…
Al-Buraymī
Oasi
Localitat
Localitat i oasi de l’emirat d’Abū Ẓaby, Emirats Àrabs Units, a la frontera amb el soldanat d’Oman.
Arran d’unes prospeccions petrolíferes, el 1949 s’inicià una disputa territorial sobre l’oasi entre l’antic soldanat d’Abū Ẓaby i Masqat i Oman, del qual depenia, d’una banda, i l’Aràbia Saudita, de l’altra Al-Buraymī fou ocupat el 1953 per tropes britàniques que sostenien la sobirania de Masqat i Oman, i després d’un arbitratge fracassat fou reocupat definitivament el 1955
īqā'
Música
En el sistema àrab de modes rítmics, unitat o cicle bàsic definit per la successió d’accents diferents.
Cadascun d’aquests accents s’indica amb una onomatopeia distinta Les principals són dum , per als accents forts, i tek , per als febles L’execució d’un īqā' de vuit temps, com per exemple el maṣmūdī , seria DD*TD*T* D = dum T = tek * = un silenci de la mateixa durada que els accents El terme īqā' és emprat, sobretot, en la música àrab oriental, juntament amb altres termes, com ara mizān -utilitzat especialment en la música magribina d’origen andalusí-, ḍarb , etc De la mateixa manera que els modes melòdics, els modes rítmics àrabs es designen amb noms d’origen àrab o…
txetxenolesguià
Lingüística i sociolingüística
Dit del grup nord-oriental de les llengües caucàsiques, el qual es divideix en dos subgrups: el txetxè i el lesguià o daguestànic
.
És el grup de llengües caucàsiques que comprèn un major nombre de llengües singulars, les quals presenten graus molt diversos de parentiu Fonèticament, aquest grup lingüístic es distingeix per un vocalisme fins a una vintena de fonemes i un consonantisme fins a més de cinquanta consonants molt rics Són llengües aglutinants i flexives especialment amb una flexió interna Les classes gramaticals poden arribar fins a vuit, i el sistema de casos és el més ric de les llengües caucàsiques Atès que l’àrab fou la llengua oficial, durant molt de temps, al Daguestan i a la zona oriental del Caucas, les…
Simancas
Municipi
Municipi de la província de Valladolid, Castella i Lleó, situat 9 km al SW de la capital, a la dreta del Pisuerga.
Antiga ciutat vaccea, anomenada pels romans Septimanca , després de la conquesta d’Alfons I d’Astúries 753 fou una fortalesa cristiana a la frontera del Duero Reconquerida pels àrabs diverses vegades, Ramir II la conquerí definitivament 939 Després de la conquesta de Toledo 1085 s’uní definitivament a Castella i, perdut el caràcter fronterer, fou unida a Valladolid Alfons Enríquez reconstruí la fortalesa, que fou cedida als Reis Catòlics el 1480 El 1508 fou convertida en presó d’estat el 1539 s’hi començaren a portar els documents de la cancelleria reial, i Carles V la convertí…
cant copte
Música
Música pròpia de l’Església Copta (el terme copte designa els cristians autòctons d’Egipte), essencialment música litúrgica.
D’origen monàstic i popular, heretà melodies de l’Egipte faraònic i grecoromà, però també rebé influències jueves, siríaques i, en menor grau, àrabs en aquest cas, la influència fou més aviat a la inversa Els cants litúrgics s’han transmès sobretot per via oral sovint els cantors eren cecs, i els manuscrits presenten una notació ecfonètica incipient, poc estudiada encara Les principals formes musicals són la litànica, la responsorial, l’antifònica sobretot en les psalies i la himnòdica especialment en les theotokia Hom distingeix entre els tons anual, festiu, penitencial, etc…
Jaca
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, drenat pel riu Aragón.
Centre comarcal a l’encreuament de dues grans vies pirinenques la del canal de Berdún, que va cap a Navarra, i l’antiga via cap a Bearn, que travessa Aragó fins al pas de Somport La seva economia es fonamenta en l’agricultura blat, farratge, la ramaderia i algunes indústries pedra artificial, ciment, xocolata i fusteria Posseeix un institut d’estudis pirinencs, un centre de biologia experimental i una Universitat d’estiu És plaça forta, centre turístic i seu episcopal Conquerida pels àrabs, fou ocupada pels francs, que la feren capital 1035 del comtat d’Aragó Fou la seca dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina