Resultats de la cerca

Fou la primera partícula elemental descoberta Cap a la darreria del segle XIX hom dedicà un esforç considerable a investigar les descàrregues elèctriques en els gasos enrarits El 1895 Jean Perrin, analitzant la càrrega elèctrica dels anomenats raigs catòdics catòdic, demostrà que transportaven càrrega negativa Al cap de poc temps, JJ Thomson dugué a terme el clàssic experiment en què aconseguí de determinar la càrrega específica de les partícules que constituïen, segons ell, els raigs catòdics i que anomenà electrons A partir de la relació càrrega/massa e / m obtinguda per Thomson,…

En aquest cas la desintegració s’anomena doble beta dos neutrins, mentre que si no hi ha emissió d’antineutrins s’anomena doble beta zero neutrins

Poden ésser primàries, secundàries i terciàries

El nom tiol ha substituït modernament la denominació mercaptà , que fa referència a la propietat, coneguda ja antigament, d’aquests composts, de combinar-se amb l’òxid de mercuri en solució aquosa D’acord amb les regles de la IUPAC, s’anomenen mitjançant el sufix tiol unit al nom del compost fonamental, com, per exemple, etantiol CH₃-CH₂-SH, o, quan existeix en el mateix compost un grup funcional més important, fent servir el prefix mercapto- , com és el cas de l’àcid mercaptoacètic HS-CH₂-COOH Els tiols ocorren a la natura com a constituents del petroli Hom els obté per diversos mètodes,…

És un líquid incolor, inflamable, explosiu, d’olor característica, miscible amb aigua i amb els solvents orgànics, que té una densitat de 0,8892 i bull a 67°C Hom l’obté per hidrogenació catalítica del furan El tetrahidrofuran presenta una reactivitat moderada davant els àcids, l’oxidació i els agents nucleòfils enèrgics, i és el producte de partida per a la preparació de diversos composts, com ara l’1,4-diclorobutà, la butirolactona, la pirrolidina i el 4-clorobutanol S'oxida en l’aire originant un peròxid explosiu, i pot ésser polimeritzat per iniciadors catiònics, cosa que mena a diversos…

És un líquid incolor, miscible amb l’aigua, l’acetona i els solvents aromàtics, que bull a 285°C i es congela a 27°C Hom l’obté per reacció del diòxid de sofre amb butadiè i posterior reducció del sulfolèn format El sulfolan presenta una polaritat molt elevada, la qual, unida a l’ampli interval de temperatures del seu estat líquid, el converteix en un dissolvent de gran utilitat És emprat en la indústria petroquímica per a l’extracció en contracorrent de dissolvents aromàtics, i també en el fraccionament de quitrans de fusta, com a dissolvent de polimerització i com a plastificant

Presenta caràcter aromàtic És un líquid incolor que bull a 69°C Té la fórmula

Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions