Funció de les hematies

La funció primordial de les hematies és el transport d’oxigen (O2) des dels pulmons fins a tots els teixits de l’organisme. D’altra banda, també duen diòxid de carboni (CO2), un gas que es produeix en l’organisme com a resultat de diversos processos metabòlics i d’acumulació tòxica, cap als pulmons per tal que sigui eliminat. La funció de les hematies s’efectua gràcies al contingut que tenen d’hemoglobina, una substància capaç d’unir-se i transportar oxigen i gas carbònic.

L’hemoglobina és una substància complexa, formada per dos tipus de substàncies: l’una corresponent a una porfirina, anomenada hem, i una altra que correspon a una proteïna de tipus globina. Cada molècula d’hemoglobina conté quatre cadenes de globina i quatre molècules d’hem. La molècula d’hem es produeix en la medul·la òssia, a l’interior dels eritroblasts, i conté un àtom de ferro capaç d’unir-se a l’O2. La globina és una proteïna que presenta tipus diferents segons els aminoàcids que formen la cadena proteica; així, hi ha globines alfa, beta, gamma, delta, èpsilon i zeta. En cada molècula d’hemoglobina hi ha dues cadenes de globina d’un tipus i dos d’un altre, de manera que hi ha diversos tipus d’hemoglobina, segons els elements que la componen. En general, un dels parells de cadenes de globina són de tipus alfa. Més d’un 95% de l’hemoglobina conté dues cadenes alfa i dues cadenes beta, i aleshores és anomenada hemoglobina A. Una proporció petita, al voltant d’un 3%, es compon de dues cadenes alfa i dues cadenes delta, i rep el nom d’hemoglobina A2. En la vida intrauterina predomina un altre tipus d’hemoglobina anomenada hemoglobina F, amb dues cadenes alfa i dues de gamma; l’hemoglobina F desapareix gairebé del tot durant els sis primers mesos després del naixement.

La funció principal de l’hemoglobina és dur O2 des dels pulmons fins als teixits. Cada molècula d’hemoglobina pot fixar quatre molècules d’O2, que s’uneix al ferro per constituir l’oxihemoglobina; així, s’esdevé en els pulmons, on hi ha una gran concentració d’O2 procedent de la respiració. Quan ateny els teixits, on la concentració és menor, allibera l’oxigen i alhora pot incorporar CO2 als teixits. El CO2 s’uneix a la globina i constitueix la carbohemoglobina. Als pulmons, hi allibera aquest gas, perquè sigui eliminat amb la respiració, i es disposa novament a captar O2.

Tot el procés de captació i alliberament de gasos es pot desenvolupar gràcies a l’acció de diversos enzims continguts al citoplasma de l’hematia, que també mantenen indemne la membrana cel·lular. Tanmateix, però, al cap de 120 dies aproximadament, la dotació enzimàtica de l’eritròcit s’esgota, i la cèl·lula perd l’estructura normal. Aleshores el glòbul vermell és aturat i destruït en travessar els petits capil·lars; aquest procés és anomenat hemòlisi. L’hemòlisi té lloc essencialment en la medul·la òssia i en menor proporció en la melsa. Alguns elements, com el ferro i els aminoàcids de la globina, es tornen a utilitzar. D’altres elements, com la protoporfirina de l’hem, es transformen en un producte de degradació, la bilirubina, una substància que en estat lliure és insoluble; la bilirubina és transformada al fetge, on es fa soluble, i és eliminada amb la bilis.