Resultats de la cerca

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec Domènec Reixach…

Fou presentat públicament el 23 de febrer de 1976 Sorgí per iniciativa d’empresaris i professionals vinculats al Centre d’Economia i la Jove Cambra, entre els quals hi havia Joan Mas i Cantí —president—, Joaquim Molins i Amat —secretari general—, Carles Ferrer i Salat i Carles Güell de Sentmenat Catalanista, federalista, europeista i defensor de l’economia de mercat, intentà d’ocupar l’espai de centredreta democràtic i avançat i, el 1977, formà part de la coalició Unió del Centre i la Democràcia Cristiana de Catalunya El 1978 s’integrà en la nova Unió del Centre de Catalunya

Ernest Halffter la completà basant-se en notes i esborranys de l’autor Una selecció en versió de concert fou estrenada, al Liceu de Barcelona, el 24 de novembre de 1961, per l’Orquestra Municipal de Barcelona, la Coral Sant Jordi, el Cor Madrigal i la Capella Clàssica Polifònica, amb Victòria dels Àngels i Raimon Torres com a solistes, dirigits pel mestre Eduard Toldrà Una versió més completa, però no íntegra, fou estrenada a la Scala de Milà el 14 de juny de 1962 Halffter realitzà una segona versió concertant, que fou estrenada a Lucerna el 1976

Membre de l’Associació Excursionista d’Etnografia i Folklore, entitat precursora del tir amb arc a Espanya des del 1947 S’integrà a l’entitat i a la junta directiva de la secció de tir el 1954 El 1959 s’afilià a la Federació Catalana de Tir amb Arc Amb la selecció catalana participà en dos Campionats d’Espanya 1961, 1970 Rebé la medalla honorífica de bronze de la Federació Espanyola de Tir amb Arc 1965, fou nomenat mestre arquer 1970 i rebé l’estrella FITA de 1000 punts 1980 Durant quasi vint anys exercí diversos càrrecs a la federació catalana

Fundat oficialment l’any 2003, començà a jugar l’any 1975 amb el nom de Club Balonmano Sant Cugat El 1990 s’integrà com a secció de la Unió Esportiva Sant Cugat, de la qual se separà la temporada 2002-03 Aconseguí l’ascens a primera divisió estatal la temporada 1995-96, on jugà durant dues temporades Posteriorment retornà a la Lliga Catalana El 2006 entrà a formar part de l’Associació de Clubs Catalans d’Handbol Organitza el torneig Ciutat de Sant Cugat per a categoria sènior Disposa d’equips sènior masculí i femení, equips en categories inferiors i escola de base

Començà a jugar al collegi dels Escolapis a Sabadell Posteriorment, s’integrà al Centre Industrial de Sabadell i més endavant al CD Sabadell, equip amb el qual jugà l’últim partit d’handbol d’onze en la història d’aquesta especialitat el 1959 Ja en handbol de set, jugà amb el CD Sabadell i el Picadero, destacant sempre per la seva faceta golejadora Amb el CD Sabadell assolí un tercer lloc a la divisió d’honor 1959 Jugà dos partits internacionals amb la selecció espanyola Després, fou entrenador durant tres etapes del primer equip del CD Sabadell

Inicialment cenetista i dirigent del Sindicat del Transport de Barcelona durant la vaga del 1923, evolucionà després cap al sindicalisme revolucionari, formant part del Grup de La Batalla , i passà finalment al socialisme Tingué un paper molt destacat en les activitats revolucionàries dels anys 1930-31 Dirigent de la UGT catalana, collaborà en el seu setmanari La Internacional 1931 ocupà la presidència del Sindicat d’Estibadors del port de Barcelona, fou membre del comitè regional del PSOE 1934 que s’integrà, el 1936, en el Partit Socialista Unificat de Catalunya Fou assassinat per…

El 1947 participà en el moviment Jeune peinture belge A partir del 1948 s’integrà en el grup COBRA El 1955 anà al Japó i s’interessà per la calligrafia japonesa, sobre la qual realitzà un film A partir del 1957 s’establí a París La seva obra es caracteritza per la repetició d’elements biomòrfics, els quals, distribuïts en la tela, es repeteixen amb poques variants i s’interaccionen Les teles donen un ambient de desintegració Sovint les seves pintures són monocromes, i els colors vermells, verds, blaus, blancs no tenen la violència acostumada en altres obres d’artistes del COBRA

Membre d’una família d’origen valencià lligada a l’aparell polític i financer del franquisme, i també al capitalisme nord-americà, des del 1970 assumí la crítica del règim des d’una òptica de dreta liberal, postura que concretà successivament en la Sociedad de Estudios Libra 1974, el Partido Demócrata 1975 i la Federación de Partidos Demócratas y Liberales 1976, que presidí i amb la qual s’integrà en UCD el 1977, encapçalant-ne l’ala liberal Diputat el 1977 i el 1979, fou ministre d’obres públiques i urbanisme 1977-79 i ministre sense cartera 1979-80

Fundat l’any 1988, formà part de la Gran Penya Barcelonista de Tarragona i Província i, més tard, s’integrà en el Club Gimnàstic de Tarragona La falta de suport del club al primer equip femení quan jugava a la primera divisió estatal en provocà la separació L’any 1989, es proclamà campió de primera catalana femenina i, el 1993, campió de Catalunya de cadet femení Té equips en diverses categories, tant femenins com masculins, i escola de base Utilitza les installacions del pavelló poliesportiu municipal Rebé el guardó de millor club català de l’any 1993