Resultats de la cerca
Es mostren 451 resultats
Esglésies de la Noguera anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Noguera anteriors al 1300 C Puigferrat Àger Sant Pere d’Àger Sant Vicenç d’Àger Sant Salvador d’Àger Sant Nicolau d’Àger Sant Martí d’Àger Sant Joan d’Àger Santa Coloma d’Àger Santa Creu o Santa Helena Santa Felicitat Santa Maria del Pla Sant Julià de la Régola Santa Eugènia de la Régola La Trinitat de la Régola Sant Pere Màrtir d’Agulló Mare de Déu del Roser de Corçà abans Santa Maria Sant Pere de Millà Sant Josep de Fontdepou abans, Sant Macari Sant Llorenç d’Ares Santa Maria de Sant Llorenç d’Ares Mare de Déu de la Pertusa Santa Maria de Claramunt Sant Bartomeu…
La divisió territorial de Catalunya: les vegueries
Les vegueries i sotsvegueries de Catalunya el 1301 La vegueria era la demarcació on el veguer exercia la plena representació jurisdiccional del senyor de l’indret Era present al segle XII en àmbits comtals i vescomtals, a manera de districte que permetia superar delimitacions més reduïdes i adaptar la representació sobre regions reals Aquestes regions eren perfilades d’acord amb les característiques naturals, jurisdiccionals i d’unitat socioeconòmica, a partir d’un nucli rector Al segle XIII, la monarquia va assumir progressivament aquest model de demarcació, tot reflectint una divisió en…
Tiurana
Tiurana
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera, a l’extrem oriental de la comarca, al límit amb l’Alt Urgell.
Situació i presentació El terme municipal de Tiurana, de 15,92 km 2 d’extensió, pertany a la subcomarca del Segre Mitjà i s’estén a l’esquerra d’aquest riu, al sector on rep el Rialb per la dreta A l’extrem de llevant de la Noguera, el municipi de Tiurana confronta amb el municipi de Bassella, de la comarca de l’Alt Urgell, pel cim d’un dels turons de Solers Al SE limita amb el municipi de Vilanova de l’Aguda i a migdia, per una línia al S del Mas d’en Pinós i per un dels contraforts orientals de la serra del Pubill, amb el municipi d’Oliola i amb una llenca del de Ponts A ponent, el Segre,…
Castelló de Farfanya

Castelló de Farfanya, on destaca dalt d’un turó les restes del castell i de l’església de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Noguera.
Situació i presentació El municipi de Castelló de Farfanya, de 52,62 km 2 d’extensió, és situat a ponent de Balaguer, a la vall mitjana del riu de Farfanya, afluent del Segre per la dreta, que travessa el terme longitudinalment de N a S Limita amb els municipis d’Os de Balaguer N i NE, amb les Avellanes i Santalinya per un punt, al cim de la Torreta, també al N, Balaguer E, Menàrguens S, Albesa SW i Algerri W S’hi troba l’anticlinal de la Serra Llarga 435 m, que, des de sobre mateix de la vila, s’allargassa vers ponent fins a la Noguera Ribagorçana Entre les fites orogràfiques i partides del…
L’època d’expansió
L’ocupació definitiva del Camp de Tarragona, iniciada a la primera meitat del segle XII, va preparar les conquestes de les terres musulmanes de ponent Després d’una època de relatiu estancament en l’avançament de les fronteres cristianes des de mitjan segle XI, la conquesta dels emirats de Lleida i Tortosa entre el 1148 i el 1153 suposà l’extensió dels dominis dels comtes catalans fins a l’Ebre Com a resultat de les aspiracions expansionistes d’una societat aparentment més preparada per a “una mobilització eficaç de les capacitats guerreres agressives” PGuichard, naixia aleshores el que…
Altres esglésies de la diòcesi d’Urgell
Art gòtic
Introducció Durant els segles XI i XII les terres de l’antiga diòcesi d’Urgell havien experimentat el desplegament d’una intensa activitat artística, fins a assolir un nivell particularment brillant dins l’àmbit de l’arquitectura Però, si ja a la tretzena centúria aquesta empenta es veié reduïda, al llarg dels dos segles següents, mentre el gòtic català arribava a la màxima esplendor, el bisbat d’Urgell perdé definitivament la seva antiga preeminència en el món de les arts La producció arquitectònica urgellenca a l’època en què dominaren les solucions estilístiques del gòtic es limità a…
Barbens

Barbens
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell.
Situació i presentació És situat a l’extrem NE de la comarca i penetra dins de l’Urgell, comarca de la qual se segregà el 1988 És constituït per dos sectors separats per terres d’Anglesola, a poc més d’1 km de distància l’un de l’altre El primer sector comprèn Barbens, cap de municipi, i el seu agregat el Bullidor Té forma quadrada i 4,2 km 2 d’extensió es caracteritza per la seva gairebé perfecta horitzontalitat i constitueix una plana que davalla suaument de llevant a ponent, amb un pendent inferior a l’1% i una altitud mitjana de 285 m Limita amb els termes urgellesos de Tornabous,…
Casa forta o el Senyor o castell de Finestres (Viacamp)
Art romànic
Situació Petita fortalesa de planta rectangular, de la qual es conserva només el pis inferior ECSA - J Bolòs Aquest edifici es troba damunt el turó que domina l’actual despoblat de Finestres des de tramuntana Mapa 32-12 289 Situació 31TCG028535 Hi podem anar des d’Estanya, en direcció a Casserres Poc abans d’arribar a aquesta població surt a mà dreta una pista que baixa fins als camps del Prat, davalla pel costat del torrent del Reguer i travessa el pont de Penavera En un trencall que trobem poc després, cal seguir el camí de la dreta fins al poble de Finestres La casa forta és situada al cim…
Vila closa de Montfalcó Murallat (les Olugues)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta població fortificada molt ben conservada i encimbellada dalt d’un turó ECSA-J Todó El nucli de Montfalcó Murallat es troba encimbellat dalt d’un turó que domina la confluència de la riera de Vergós amb el Sió L’existència d’una línia de muralla que encara tanca el poble i de la qual solament sobresurt el campanar de l’església ha estat la causa de la seva peculiar fisonomia que el mateix topònim recull Mapa 34-14 361 Situació 31TCG619168 S’hi accedeix per la carretera local LV-1003, que davant de les Oluges surt de la N-141 en direcció est, cap a Sant Guim de…
Vil·les amb mosaics entre els rius Segre i Cinca (la Noguera i l’Urgell)
Entre els segles IV i VI funcionaven a les comarques lleidatanes, entre els rius Segre i Cinca, un seguit de villes romanes ornades d’esplèndids mosaics de paviment, que testimonien la riquesa i cultura dels seus amos Tret del cas del Romeral, la major part d’aquestes villes foren localitzades en el curs de prospeccions, per la qual cosa ignorem l’evolució i la cronologia precises a què pertanyen els mosaics Per això cal comparar les seves composicions i motius amb d’altres de millor datats, que ens mostren els gustos i les tendències de l’època L’inventari que segueix és només una mostra, de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina