Resultats de la cerca

S'inscriu de ple dins el corrent neoclàssic Coneixedor i admirador de l’antiguitat grecollatina, féu encertades traduccions d’Ovidi, Horaci i Virgili De les seves obres destaquen les tragèdies Dido —adaptació del llibre quart de l' Eneida — i Argia —imitació de VAlfieri— Com a poeta, cal recordar la seva composició Triunfo de Ituzaingó

Collaboradora del diari La Nación , assolí prestigi pel seu estil amè i satíric amb què feia la crònica del quotidià de la vida ciutadana Començà per la novella Hay que sonreir 1966, sobre els baixos fons portenys, de clima realista i sòrdid però amb molta tendresa Seguiren Los heréticos 1967, volum de contes, El gato eficaz 1972, novella fonamentada bàsicament en el llenguatge i en la utilització de l’inconscient Aquí pasan cosas raras 1976, relats, i Como en la guerra 1977, novella on intenta aprofundir en el protagonista, tant en les seves fantasies inconscients com en les seves grans…

És fundador i professor a l’Escola Eina, de Barcelona, des del 1967 La seva creació artística és preferent ment constituïda per fotomuntatges de caràcter irònic a partir dels quals ha definit allò que anomena “Foto-grafic Art” Ha dut a terme campanyes publicitàries per a nombroses empreses, entitats i institucions catalanes El seu estil s’engloba en el conjunt d’influències pop-art , amb un to irònic que s’allunya de l’austeritat racionalista, per bé que la influència més acusada és la del dissenyador suís Josef Müller Brockman És l’autor del llibre Barcelona gràfica , publicat el 2001 i…

Estudià belles arts i medicina a la seva ciutat natal, i seguí cursos d’art dramàtic Abandonà l’Argentina el 1965 i, després d’una breu estada al Brasil, s’establí a París El seu treball de direcció s’orientà vers la renovació del conjunt de l’espectacle dramàtic, utilitzant sovint grans desenvolupaments de l’aparat escènic, que tot i l’espectacularitat, fou discutit en la seva tasca D’entre els seus principals muntatges cal esmentar Ubu, roi , de Jarry poc després d’arribar a París, les obres de Fernando Arrabal El cementiri de cotxes 1968 i El arquitecto y el emperador de Asiria 1971 de…

La seva obra és d’un surrealisme molt personal Les seves teles, la tècnica de les quals deu molt a la pintura del s XV, són immergides en un món eminentment femení d’una fantàstica bellesa La pastora d’esfinxs 1941, coll Guggenheim, Venècia i Festa secreta aquarella, 1965 Dissenyà decoracions i vestuaris per al teatre, com Bérénice , per a la companyia Renaud-Barrault, i per al cinema, com el Satyricon de F Fellini 1969

Residí a París 1910, i el 1913 s’establí a Mallorca seguint Anglada i Camarasa, que influí molt en la seva primera època, d’un esteticisme oriental després tendí cap a una realitat més pregona i més acostada al gust fauve Rebé nombrosos premis i exposà 1923 a l’Institut Carnegie de Pittsburgh

Autor de narracions, poemes i algunes novelles menors El cencerro de cristal, Cuentos de muerte y de sangre, Rosaura, Xamaica , la seva obra mestra és Don Segundo Sombra 1926, novella que idealitza la vida de la Pampa a través de les aventures de Fabio Cáceres, un adolescent que es fa vaquer i que conviu amb don Segundo, arquetip de les virtuts del gautxo

Compromès amb la reforma social del seu país, els temes de la immigració, la pobresa, etc, són presents en la seva obra Madre América 1935, Los frutos amargos 1941, Esta generación perdida 1945, Los habitantes de la noche 1952, El dinero no cree en Dios 1958 i Los atrapados 1962, entre d’altres

Viu a Catalunya des del 1973 Escriu en castellà i en català Traductora i crítica literària, ha publicat els reculls de narracions  Viatges subterranis  1993,  Trastornos literarios 2002, Género de punto 2003, i 2011 edició revisada amb textos inèdits, L’apartament 2006, Con la soga al cuello 2009,  No em ratllis 2012,  Por mis muertos 2014 i Al teu rotllo 2015 És autora de les novelles  Querida Nélida  1988,  Fuga y contrapuntos  1989,  Círculos en acíbar  1992,  Llum de gel 1996, Saurios en el asfalto  1997, Ni tu, ni jo, ni ningú 1998, premi Documenta 1997, Luz de hielo  1998, Dame placer…

Es revelà de molt petita com una gran intèrpret, oferí el seu primer recital a quatre anys Als vuit estudià amb Vicente Scaramuzza i als catorze es traslladà amb la seva família a Europa, concretament a Viena, on el 1955 començà els estudis amb Friedrich Gulda, ampliats després a Ginebra amb Madeleine Lipatti i Nikita Magaloff i més endavant amb A Michelangeli El 1957 guanyà els primers premis dels concursos Busoni, de Bozen al Tirol del Sud i Internacional de Ginebra Poc després interrompé la carrera com a solista per ampliar la seva tècnica als EUA, on estudià del 1960 al 1964 amb Stefan…