Resultats de la cerca
Es mostren 1147 resultats
canyaferla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, una de les autòctones més altes, que fa de 100 a 200 cm i encara més, de tija robusta, estriada, de fulles laciniades i flors grogues disposades en umbel·les no involucrades, estèrils.
Els fruits són diaquenis quinquecarinats i lleugerament alats La tija seca ha estat emprada com a esca, a causa de la lenta combustió de la medulla Creix en marges i erms de la regió mediterrània
orenga
Orenga florida
lisebattrup (CC BY-NC)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, aromàtica, de 30 a 90 cm d’alt, de fulles ovades oposades i de flors d’un violaci rosat agrupades en ramells.
Creix en vorades de bosc, matolls humits, etc Té qualitats tòniques i digestives Les fulles i les summitats florides són emprades com a condiment L’essència és de color groc i conté polifenols i terpenoids
raïm de moro
Raïm de moro
max guitare (CC BY-NC-ND 2.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les fitolacàcies, d’1 a 2 m d’alçària, d’olor forta, amb fulles esparses lanceolades, de tonalitats purpúries, sobretot a la tardor; amb flors blanquinoses, disposades en raïms llargs, i amb fruits esquizocàrpics bacciformes, de color purpuri fosc.
Creix en erms humits, terraplens, etc Prové de l’Amèrica del Nord, però és molt estesa a tota la regió mediterrània És planta tòxica, però a petites dosis ha estat emprada com a purgant i vomitiva
cama de perdiu mucosa
Cama de perdiu mucosa
Jerzy Opiola (cc-by-sa-3.0)
Micologia
Bolet de la família de les gomfidiàcies, de barret de color gris violaci o brunenc, sovint amb taques negres, molt mucós, de 6 a 9 cm de diàmetre, làmines grisoses, decurrents, i peu també viscós, curt i afuat, brunenc, amb una zona clara a la part superior.
Espècie comuna a l’Europa central on viu sobretot a les avetoses, és més rara a Catalunya, on creix principalment en boscs de pi És un comestible excellent que cal preparar pelant-ne primer la cutícula
barbàrea
Botànica
Gènere de plantes herbàcies biennals o perennes, de la família de les crucíferes, de fulles lluents i angulades, flors grogues i fruit en síliqua.
Creix en llocs humits, sobretot a l’Europa mitjana i a les muntanyes plujoses dels Països Catalans És usada com a succedani dels créixens en sopes i en amanides Permet d’obtenir també un bàlsam vulnerari
làrix
Botànica
Jardineria
Arbre caducifoli, piramidal, de la família de les pinàcies, que té fins a 35 m d’alt, de fulles aciculiformes fasciculades i de cons ovoides.
Es troba espontani als Alps i als Carpats occidentals, i també en altres llocs en règim forestal o jardiner El làrix del Japó Larix leptolepis és una espècie semblant al làrix comú i creix espontàniament al Japó
corniol
Corniol
© Xevi Varela
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les ranunculàcies, de 30 a 90 cm d’alçària.
Les fulles basals són bicompostes, amb un llarg pecíol i amb els folíols lobulats Les flors, llargament pedunculades, són de color blau, amb els pètals esperonats Creix en boscs caducifolis i llocs ombrívols de la muntanya mitjana
coriariàcies
Botànica
Família de les terebintals integrada per una desena d’espècies de plantes arbustives o herbàcies de fulles simples enteres, oposades o verticil·lades, i flors actinomorfes, unisexuals o hermafrodites, pentàmeres, solitàries o disposades en raïms.
El fruit és esquizocàrpic Comprèn només el gènere Coriaria, de distribució molt particular, perquè creix a la regió mediterrània i a diferents regions de l’hemisferi austral Als Països Catalans l’únic representant és el roldor Coriaria myrtifolia
ésser viu
Biologia
Ésser ben diferenciat constituït bàsicament de C, H, O i N, juntament amb petites quantitats d’altres elements químics, organitzats en complexes molècules orgàniques, constituïdes en cèl·lules (excepte els virus, que tenen un altre tipus d’organització), reunides, generalment, en sistemes relacionats entre ells per a efectuar els processos vitals (metabolisme, etc), amb sensibilitat davant els canvis d’ambient (estímuls), que determinen respostes (irritabilitat), i amb les propietats de reproduir altres éssers idèntics, de créixer i de desenvolupar un cicle vital definit.
Creix i es multiplica sense cap més límit que les possibilitats que li ofereix el medi, de manera que existeix un nombre determinat d’exemplars de cada ésser viu, gairebé idèntics individus, el conjunt dels quals constitueix una espècie
sabonera
Sabonera
Stefan Laarmann (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les cariofil·làcies, de 30 a 90 cm d’alçària, glabra, de fulles ovals o amplament lanceolades, de flors rosades, agrupades en cimes denses, i de fruits capsulars oblongs.
Creix en riberes, codolars de rius, llocs incultes humits, etc, a una gran part d’Europa A vegades és plantada com a planta ornamental Conté saponines i és succedània del sabó L’arrel té virtuts expectorants, colagogues i mundificants