Resultats de la cerca

Format a Birmingham el 1968, i amb influències tan heterogènies com la d’Igor Stravinsky, el rock dur, la psiquedèlia i el surrealisme, es convertí en el grup més important de rock progressiu a escala internacional i contribuí a definir aquest subgènere amb el seu virtuosisme, la seva mística, la seves lletres barreja d’èpica i simbologia còsmica i unes veus molt treballades, inclòs un falset inconfusible Els seus concerts constituïen un gran espectacle de llum i so, amb una música que de vegades era pretensiosa Els components del grup variaren segons l’època, però la formació més…

Estudià farmàcia a la Universitat de Barcelona, on es llicencià Es doctorà a Madrid 1934, amb la tesi Francisco Bolós y la cultura de su tiempo 1936 Des de 1926 collaborà en el Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, i també en fou membre Collaborà amb Pompeu Fabra en la part botànica del Diccionari general de la llengua catalana i en l’Album Meravella Confeccionà més de 3000 cèdules de mots vulgars catalans de botànica En acabar la guerra civil, el 1939 s’exilià a Colòmbia i s’establí a Medellín, sota la protecció especial d’Eduardo Santos, aleshores president de…

Descendent de la família Rogent Féu estudis inacabats d’arquitectura durant la guerra civil de 1936-39 i s’inicià en la pintura encoratjat per Rafael Llimona Visqué a França 1938-39 i el 1941 exposà a Madrid Es presentà a Barcelona el 1942, i el 1943 féu amb els germans Vilató i amb Albert Fabra una important exposició Exposà, invitat, a Portugal 1945 i 1947 —on li foren adquirides obres per al Museu de Lisboa—, al Salon d’Art Libre de París, a Londres, Pittsburgh i la Triennal de Milà A Barcelona formà part del grup Lais 1950 i participà assíduament als Salons d’Octubre i a les…

Estudià amb el mestre Paul Pierné Instrumentista de clarinet, a partir del 1947 actuà com a tible i tenora amb les cobles nord-catalanes Goza-Lafon, primer, i Combó-Gili 1949, i amb la gran orquestra Brasil 1965-71 Catedràtic d’instruments catalans i de solfeig a l’Escola Nacional de Música de Perpinyà des del 1967, creà tota la pedagogia per a l’ensenyament del tible i de la tenora Edità un tractat d’instrumentació per a cobla El 1980 fundà la cobla La Principal del Rosselló, de la qual fou director És autor d’un Retaule rossellonenc i de més de 200 sardanes, entre les quals hi…

Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915  fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt , empresa que tingué…

Estudià sociologia a la Universidad Autónoma de Mèxic i posteriorment fou realitzador i presentador del programa de ràdio ‘El lado oscuro de la luna’ 1977-81 i agregat cultural a l’ambaixada de Mèxic a Berlín de l’antiga República Democràtica Alemanya 1981-84 Posteriorment collaborà en publicacions diverses, i impartí cursos de literatura i escriptura creativa a l’Instituto Nacional de Bellas Artes i la Universidad Nacional Autónoma És autor, entre d’altres, de les narracions La noche navegable 1980, Albercas 1985, La casa pierde 1999, premi Xavier Villaurrutia i Los culpables 2007, de les…

Llicenciada i doctorada en ciències econòmiques i empresarials, fou expulsada de la Universitat de Barcelona per la seva militància antifranquista el 1969 i acabà els seus estudis a la de Bilbao Del 1971 al 1979 fou cap del servei d’anàlisis financeres i tresoreria del Banc Industrial de Catalunya del grup Banca Catalana, i des dels inicis de la dècada dels setanta milità en partits d’esquerra, des dels quals passà a Convergència Socialista el 1975 i posteriorment al Partit dels Socialistes de Catalunya, del Consell Nacional del qual formà part Regidora de l’ajuntament de Barcelona del 1979…

Fill d’ Andreu Claret i Casadessús Militant del PSUC, formà part del comitè executiu del PCE i dirigí l’òrgan Treball Corresponsal a Catalunya de Cambio 16 , delegat de l’Agència EFE a l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya 1991-98 i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 Collabora en la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico , etc i és professor de periodisme polític a la Universitat Pompeu Fabra En 2000-05 fou director de l’ Institut Europeu de la Mediterrània , i posteriorment…

Estudià comerç a Barcelona i s’afilià al CADCI El 1922 fou fundador de les Joventuts d’Acció Catalana En 1926-30 fou empresonat per la seva pertinença a la Societat d’Estudis Militars SEM i al grup directori del partit polític Estat Català Ingressà al BOC 1930, on destacà pel seu nacionalisme Collaborà a les revistes L’Hora , La Batalla , Front i Treball sota el pseudònim de Ramon Fuster Cofundador del PSUC, al diari del qual, Catalunya , es lligà després del 19 de juliol de 1936, en 1937-39 fou secretari general de la UGT de Catalunya Exiliat a França el 1939, en fou expulsat, i hagué d’…

Llicenciada en prehistòria 1968 i doctorada en història 1970 per la Universitat de Barcelona, fou deixebla de Lluís Pericot i de Joan Maluquer de Motes Entre el 1972 i el 1983 treballà com a investigadora del CSIC Fou catedràtica de la Universitat de Màlaga 1983, i catedràtica de prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-92 i de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2018, on dirigí el Laboratori d’Arqueologia 1994-2024 Dirigí diversos projectes de recerca i excavacions arqueològiques, tant a l’àmbit peninsular com al Líban colònia fenícia de Chorreras Màlaga, 1974…