Resultats de la cerca

Finançat per l’advocat Josep Sunyol i Garriga, fou dirigit per Josep M Massip Hi collaboraven Nicolau d’Olwer, Manuel Carrasco i Formiguera, Josep M de Sagarra, Carles Soldevila i Francesc Macià i n'eren redactors, entre altres, Joaquim Ventalló i Domènec de Bellmunt La seva actitud política li valgué diverses multes i dues suspensions de l’abril del 1930 a l’abril del 1931, i de l’agost del 1935 al gener del 1936, durant les quals fou substituït per La Rambla de Catalunya En reprendre la publicació, el segon cop 9 de gener de 1936 esdevingué diari de la nit Rambla

Vicens Vives hi aportà els coneixements d’historiador i l’experiència a l’Institut Escola Rahola fou deixeble d’A Galí i de l’Escola Blanquerna L’editorial centra l’activitat en el llibre d’ensenyament a tots nivells i en renova el contingut i la presentació Història de la literatura catalana de Joan Ruiz i Calonja 1954 és la primera obra didàctica en català des del 1939 Beceroles d’ Àngels Garriga 1965 la primera destinada als infants La contribució de Teide a la introducció a l’escola de noves tendències lingüístiques C Pleyan i matemàtiques ZP Dienes i del català és remarcable

Travessada per una serra que culmina al mont Fengari 1600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el segle VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de…

Pintor francòfon nascut a Béthune Flandes i documentat a Girona a partir del 1500, on consta com a membre de la confraria de Santa Bàrbara i Santa Victòria de la parròquia del Mercadal Això no obstant, la seva arribada a la ciutat podria ser anterior, si es confirmés la seva identificació amb el “mestre Pere l’Estranger, francès” documentat en el fogatjament de la ciutat de Girona del 1497, l’ofici del qual, malauradament, no s’indica, circumstància aquesta que no es dona a l’hora de relacionar com a caps de fogatjament de la ciutat la vídua Vicença, pintora segurament la muller del pintor…

El canal de Corbera marca el límit entre el sector pla i regat del N i la muntanya, coberta de bosc i garriga L’agricultura és l’activitat econòmica més important hi ha 56 ha d’arbres fruiters, en expansió 51 de les quals de presseguers i 4 de cirerers, 22 d’hortalisses 12 d’enciams i 8 d’escaroles i 17 de vinya, en regressió El poble 185 m alt se centra en l’església parroquial Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel o de Gimenell, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos

Fundada el 1964, fou impulsada per diverses personalitats de la societat barcelonina, entre les quals hi havia Joan Antoni Samaranch El primer president fou Josep Garriga-Nogués Nasqué com a delegació a Barcelona del Panathlon Club Internacional, organització amb nombroses delegacions arreu del món i fundada a Venècia l’any 1951 amb l’objectiu de difondre l’esperit olímpic Té com a fita la defensa de totes les disciplines esportives, el suport de les joves promeses i el reconeixement públic dels esportistes destacats, que posen l’accent en la formació i la convivència entre els…

Fou fundat a Barcelona el 1957 per Pere Tena i Garriga Posteriorment, n'han estat directors Joan Bellavista, Pere Farnés i, des del 1990, el salesià basc José Aldazábal Larrañaga Ha organitzat cursos d’estudi, i entre les seves publicacions cal esmentar les revistes Phase 1961 i Oración de las horas 1970, els fulls “Missa Dominical” 1969 i les colleccions “Celebrar”, “Sants i santes”, “Emaús” i “Dossiers CPL”, juntament amb les successives edicions del Cantoral de Missa Dominical , en el camp del cant litúrgic Els seus cursos d’estudis es convertiren el 1985 en l’Institut de…

Fill gran de Martí Benet de Torrelles i de Fonollar Fou capità general de l’armada de mar 1467 i capità del Vallès i del Maresme pel príncep de Girona Joan d’Anjou, duc de Calàbria i de Lorena, que, en nom del seu pare, el rei Renat, li concedí el títol de baró de la Roca sobre el seu castell de la Roca del Vallès, amb possessions a la Garriga, Llerona, Corró Jussà i Corró Sobirà, Marata i Palou, però hagué de vendre la jurisdicció del castell i la baronia de Montbui als consellers de Barcelona 1490 El 1474 fou convocat a la guerra del Rosselló contra els francesos

Germà del músic Joan Llongueres Estudià a Llotja Acomplí la primera etapa de la seva vida professional, entre el Modernisme i el Noucentisme, a Terrassa i a Barcelona Els anys 1907-08 exercí al taller de la Sagrada Família amb Gaudí, amb qui també collaborà en la Pedrera i en el projecte dels vitralls de la seu de Palma Mallorca Posteriorment s’especialitzà en la decoració d’interiors les cases de Lluís Plandiura, a la Garriga i a Barcelona, l’alcaldia de la casa de la ciutat de Barcelona amb Nogués, el Palauet Albéniz o el Conventet de Pedralbes, que deixà inacabat També exercí…