Resultats de la cerca
Es mostren 619 resultats
Anna Maria Pinero Ortiz

Anna Maria Pinero Ortiz
FEDERACIÓ CATALANA D’ATLETISME
Atletisme
Atleta especialista en salt de perxa.
Formada en la Joventut Atlètica Sabadell, passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat a les ordres de Hans Ruf el 2001 També competí amb l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Futbol Club Barcelona i el València TiM Aconseguí tots els títols possibles, tant estatals com catalans, en les categories juvenil, júnior i promesa En la categoria absoluta ha estat campiona de Catalunya a l’aire lliure 2006, 2007, 2008, 2010, 2011 i en pista coberta 2009-13, i campiona d’Espanya a l’aire lliure 2011, 2012 L'any 2016 aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya Baté el rècord català…
Communio
Publicacions periòdiques
Revista catòlica internacional fundada el 1972 per Hans Urs von Balthasar, Henri de Lubac i Joseph Ratzinger.
Creada amb la intenció de contrarestar les posicions teològiques mantingudes per la revista Concilium , rebé un fort impuls en el pontificat de Joan Pau II Propugna la renovació de la teologia accentuant al mateix temps la continuïtat amb la tradició catòlica A la segona dècada del segle XXI se’n publicaven catorze edicions repartides per Europa, l’Amèrica Llatina i el Pròxim Orient
literatura danesa
Literatura
Literatura escrita en llengua danesa o desenvolupada en territori danès.
Els primers documents literaris són unes inscripcions en caràcters rúnics esculpides damunt la pedra, datades del 900 al 1050, tot i que algunes són dos o tres segles més antigues Es destaquen les de les banyes d’or procedents de Jutlàndia i la de la pedra reial de Jelling Més importants, però, són els manuscrits de prosa i poesia islandesa conservats a Copenhaguen L’obra capital de la literatura medieval, Gesta Danorum ~1200, de Saxo Grammaticus, escrita en llatí, consta de setze libres i conté la història de Hamlet Les antigues sagues i les poesies llatines constitueixen el llegat capital…
dadaisme
Art
Literatura
Moviment artístic i literari del segon i del tercer decennis del segle XX, també anomenat dadà, caracteritzat per la revolta contra les concepcions generals de la cultura i contra la situació social coetànies.
Naixement i evolució del moviment Prové del nom dadà , adoptat a l’atzar per Hugo Ball, Richard Huelsenbeck, Hans Arp i Tristan Tzara Zuric, 1916 per a designar el corrent estètic en el qual s’inclogueren Designà, a més, una revista i una galeria 1916 Posteriorment, el terme ha estat utilitzat com a sinònim de dadaisme El dadaisme tingué com a precedents l’expressionisme, el cubisme i el futurisme, i les obres d’Alfred Jarry, Raymond Roussel i Guillaume Apollinaire Aquest, juntament amb Kandinskij i Marinetti, fou la personalitat més significativa per als dadaistes Els ready-…
Bruno Ganz

Bruno Ganz (2005)
yuno (CC BY-SA 3.0)
Cinematografia
Teatre
Actor cinematogràfic i teatral suís.
Format en el teatre, el 1970 s’incorporà a la Schaubühne de Berlín, companyia que es convertí en una referència del teatre europeu dels anys setanta Entre altres obres protagonitzà Peer Gynt , d’Henrik Ibsen i Traum vom Prinzen Homburg ‘El somni del príncep de Homburg’, de Heinrich von Kleist Dirigit per Peter Stein, l’any 2000 protagonitzà una celebrada versió del Faust de Goethe que li valgué el premi Berlín de teatre Bé que debutà en el cinema en petits papers ja els anys seixanta, no obtingué renom en aquest camp fins una dècada més tard, que es convertí en un dels actors més valorats…
extraversió-introversió
Psicologia
Terme amb el qual s’explica una part important de les diferències de comportament entre individus.
El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera dimensió ha…
Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura
Publicació de l’Oficina Romànica de la Biblioteca Balmes de Barcelona.
N'aparegueren set volums 1928-34, en el darrer dels quals consta com a director Josep Calveras Expressà l’acceptació de qualsevol sistema ortogràfic i inserí estudis lingüístics i literaris Els primers, a cura d’Anfós Par, Francesc de B Moll —que publicà un Suplement català al Diccionari Romànic-Etimològic de Meyer Lübke i un estudi sobre la flexió verbal dels dialectes catalans—, Antoni Griera, Samuel Gili i Gaya, Miquel Batllori, Pere Barnils, Paul Aebischer, H Menhrad, Leo Spitzer i H Kuen Entre els estudis literaris, Manuel de Montoliu insistí sobre les prosificacions de la Crònica de…
Niehoff
Música
Família flamenca d’orgueners activa al llarg del segle XVI i principi del XVII.
Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue…
Geoffrey Penwill Parsons
Música
Pianista australià.
A partir del 1941 es formà al Conservatori de Sydney i el 1946 debutà com a concertista a la mateixa ciutat Dos anys després realitzà una gira arreu d’Austràlia amb la cantant Essie Ackland, fet que encaminà la seva carrera vers l’acompanyament Per tal d’ampliar els seus coneixements en aquest sentit es traslladà a Anglaterra, on estudià amb Peter Dawson, i posteriorment, l’any 1956, assistí als cursos que impartia Friedrich Wührer a Munic El 1961 començà a collaborar amb la soprano Elisabeth Schwarzkopf Des de la retirada de Gerald Moore es constituí en el seu successor Actuà amb algunes de…
estil Tudor
Estil artístic anglès desenvolupat des del s XIV fins al començament del XVII, que tingué el moment de màxima esplendor durant el regnat de la dinastia Tudor, de la qual prengué el nom.
Es caracteritza per la progressiva inserció de l’estil renaixentista en l’estil gòtic La pintura fou dominada per la figura de Hans Holbein el Jove, gràcies a la influència del qual la iconografia religiosa deixà pas al retrat i a l’allegoria En escultura, les innovacions italianes i franceses anaren predominant lentament damunt el gòtic, especialment en les efígies funeràries Però la major esplendor d’aquest estil és visible en l’arquitectura, representada per la capella del King's College de Cambridge, la de Saint George del castell de Windsor i la d’Enric VII a l’abadia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina