Resultats de la cerca

Es graduà en teologia a la Universitat de Wittenberg, però abandonà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a la música Estudià piano de manera autodidàctica i durant algun temps es guanyà la vida treballant com a tutor en diverses famílies L’any 1818 fundà una fàbrica de pianos a Leipzig El 1844 s’establí a Dresden Arribà a ser un dels més prestigiosos professors de piano del seu temps i tingué entre els seus alumnes Hans von Bülow, R Schumann i la seva pròpia filla Clara, nascuda del seu primer matrimoni Com a pedagog, Wieck partí de les idees de JB Logier, però amb el temps anà…

Formada en la Joventut Atlètica Sabadell, passà a entrenar-se al CAR de Sant Cugat a les ordres de Hans Ruf el 2001 També competí amb l’Agrupació Atlètica Catalunya, el Futbol Club Barcelona i el València TiM Aconseguí tots els títols possibles, tant estatals com catalans, en les categories juvenil, júnior i promesa En la categoria absoluta ha estat campiona de Catalunya a l’aire lliure 2006, 2007, 2008, 2010, 2011 i en pista coberta 2009-13, i campiona d’Espanya a l’aire lliure 2011, 2012 L'any 2016 aconseguí la medalla de bronze en els Campionats d'Espanya Baté el rècord català…

La major part dels passamezzi del segle XVI responen a dos models harmònics el passamezzo antico -I-VII-I-V-III-VII-I-V-I-, i el passamezzo moderno , també comune o nuovo -I-IV-I-V-I-IV-I-V-I- T Arbeau en la seva Orchésographie 1588 l’assimilà a la pavana , però amb un tempo més lleuger Com aquesta, el passamezzo solia formar parella amb altres danses contrastants com ara el saltarello o la gallarda, compartint ambdues el mateix esquema harmònic o melòdic Els primers exemples publicats apareixen a Nuremberg, en els llibres per a llaüt de Hans Newsidler, del 1536 i el 1540,…

Fill del musicòleg Hans Albrecht , estudià a Kiel i a Hamburg, i el 1957 guanyà el Premi de Besançon A partir del 1958 fou director assistent de l’Òpera de Stuttgart, fins que el 1961 fou nomenat director permanent de l’Orquestra de Magúncia Successivament, treballà a Lübeck i a Kassel, essent el director alemany més jove del seu temps A partir dels anys setanta fou director dels teatres d’òpera més rellevants d’arreu, i estrenà obres de HW Henze, Reimann o G Ligeti, entre d’altres El 1992 fou nomenat director de l’Òpera de Berlín i al setembre del 1993, de l’Orquestra…

Catedràtic de literatura a la Universitat Tècnica de Berlín 1959-88, és important la seva tasca com a editor, estudiós i promotor literari Membre del Grup 47, fou editor de les revistes literàries Akzente 1954-67, amb Hans Bender i, des del 1961, Sprache im technischen Zeitalter Publicà els reculls de poesia Der andere Gast ‘L’altre convidat’, 1952, Gedichte ‘Poemes’, 1964, i Systeme ‘Sistemes’, 1969 la novella Die Elefantenuhr ‘El rellotge d’elefant’, 1973 i la comèdia Alle Vögel alle ‘Tots els ocells tots’, 1978 En el camp dels estudis literaris és autor de Theorie der…

Inicià els seus estudis musicals al conservatori de música d’Hamburg el 1977 i els continuà el 1980 a Florència, on treballà amb Riccardo Muti i Zubin Mehta Fou director musical de l’òpera de Basilea Suïssa del 1989 al 1993, i la temporada 2008-09 assumí la titularitat de l’orquestra del Gran Teatre del Liceu , on havia debutat el 2007 amb Khovantxina , de Mussorgski Finalitzà en aquest càrrec el 2012, que fou rellevat per Josep Pons, i posteriorment fou director principal i conseller artístic de l’Orquestra del Teatre Reial Danès 2012-16 El seu repertori va de Mozart a l’òpera contemporània…

Fou alumne del conservatori de la seva ciutat natal amb Hans Swarowsky Simultaniejà els estudis i la direcció dels Petits Cantors de Viena i més tard, el 1963, la tasca d’assistent de H von Karajan Acabada la seva formació, passà a ser director musical de l’Òpera de Kiel i director de l’Òpera de Viena 1984-86 Entre el 1987 i el 1994 fou director titular de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, on debutà la temporada 1982-83 amb Die Walküre el i el 1985 havia dirigit l’estrena a Catalunya de Moses und Aron , d’A Schönberg Des del 1998 és director titular de…

El concepte té els seus antecedents en els treballs que Wilhelm Wundt dugué a terme al final del s XIX per intentar actualitzar el clàssic sistema de quatre temperaments colèric, melancòlic, flegmàtic i sanguini procedent d’Hipòcrates i Galè El sistema de Wundt, basat en quatre tipus de personalitat, es transformà en dues dimensions de personalitat, una de les quals es correspon a l’actual extraversió-introversió Actualment es considera que els individus varien en el continu que formen dues dimensions bipolars, estabilitat-emocionalitat i extraversió-introversió Aquesta darrera dimensió ha…

A partir del 1941 es formà al Conservatori de Sydney i el 1946 debutà com a concertista a la mateixa ciutat Dos anys després realitzà una gira arreu d’Austràlia amb la cantant Essie Ackland, fet que encaminà la seva carrera vers l’acompanyament Per tal d’ampliar els seus coneixements en aquest sentit es traslladà a Anglaterra, on estudià amb Peter Dawson, i posteriorment, l’any 1956, assistí als cursos que impartia Friedrich Wührer a Munic El 1961 començà a collaborar amb la soprano Elisabeth Schwarzkopf Des de la retirada de Gerald Moore es constituí en el seu successor Actuà amb algunes de…

Probablement originària de Ljouwert Frísia, actuà als Països Baixos, la plana del Rin, Hessen i Francònia El seu membre més important fou Hendrik Niehoff ~1495 - 1560, que treballà amb el seu germà Hermann i, a més, amb Johann van Covelen, Peter Breisiger, Hans Suys i Jasper Johannsen Entre moltes de les seves obres destaca l’orgue de l’Oude Kerk d’Amsterdam 1540-45 Adoptà el tipus d’orgue desenvolupat per Covelen, amplià la tímbrica dels cossos de l’orgue major i de l' oberwerk 'orgue de dalt', afegí el de la cadireta, amplià teclats, etc Els seus instruments representen l’orgue…