Resultats de la cerca

El president de la Comissió Europea, Jacques Santer, anuncia la seva dimissió i la dels 19 comissaris del seu executiu després de conèixer les conclusions de l’informe elaborat sobre la Comissió pel comitè anticorrupció format pel Parlament Europeu L’informe acusa la Comissió de mala gestió, d’haver perdut el control de l’administració comunitària i de fracassar en l’intent de respondre a les denúncies per corrupció Dels 11 comissaris investigats, la més malparada és la francesa Édith Cresson, acusada de nepotisme

Foren molt importants en l’evolució dels instruments de fusta, especialment de l’oboè, la flauta i el fagot El membre més destacable de la família és Jacques Hotteterre París 1674 — París 1763 el qual fou compositor, professor, intèrpret flauta i fagot i constructor d’instruments El seus llibres Principes de la flûte traversière 1707 L’art de préluder sur la flûte traversière 1719 són una font d’informació molt valuosa sobre l’articulació, l’ornamentació i la improvisació de la música francesa de l’època

El 1643 François de Broglie 1611-56 fou investit pel duc de Savoia del comtat de Revel El 1660 adquiriren la senyoria de Dormans, erigida en marquesat el 1671 François-Marie de Broglie mort el 1745 fou creat duc de Broglie pel rei de França el 1742, i el seu fill, Victor-François de Broglie París, 1718-1804, mariscal de França, fou creat príncep del Sacre Imperi Fill seu fou Achille-Victor de Broglie , titulat duc, igual com el seu fill Jacques-Victor de Broglie 1821-1901, polític monàrquic, legitimista i historiador

Els primers editors de música sorgiren amb la tipografia musical, com Ottaviano dei Petrucci des del 1498 a Venècia, Pierre Attaingnant 1529-49 i Ballard & Le Roy 1551-1776 a París, Jacques Moderne 1532-67 a Lió i Tielman Susato 1543-60 a Anvers Al s XVIII apareix a Leipzig la cèlebre editorial Breitkopf & Härtel A Viena, Artaria 1778-1932 edità la major part de l’obra de Gluck, Haydn, Mozart i Beethoven Modernament s’han destacat Ricordi e Compagnia 1808 de Milà, Ditson 1835 de Boston i, a Madrid, la Unión Musical Española 1900

Acadèmic 1709, autor del castell de Lunéville 1703-06, d’estil clàssic, acabà la catedral de Nancy 1742, començada pel seu mestre JH Mansard A l’església de Saint-Jacques de Lunéville 1730-49 s’apropà al barroc alemany Construí també diversos hôtels parisencs, com l’Amelot 1710-12 Hom el considera un dels creadors de l’ornamentació rococó interior de l' hôtel Soubise de París, 1735-40 Treballà també pel duc de Lorena i per l’elector de Baviera L’any 1745 publicà Livre d’architecture contenant les principes généraux de cet art

La seva biografia és del tot desconeguda, i tan sols se’n coneix una obra teòrica, el Tractatus de musica , una important aportació a la teoria de la notació mensural que és considerada, juntament amb les obres de Joan de Garlàndia i de Francó de Colònia, una de les més importants del segle XIII L’obra de Lambert se situa justament entre les dels dos teòrics esmentats Serví de model i fou sovint citat per altres teòrics medievals com l’Anònim de Sant Emmeran, Jean de Grouchy i Jacques de Lieja, ja al segle XIV

Estudià al Conservatori de Madrid, i posteriorment ho feu a París Després de realitzar diverses gires de concerts arreu d’Europa, tornà a Espanya A partir del 1916 exercí com a docent al Conservatori de Madrid, centre del qual més tard fou director, i enregistrà diversos discos amb obres d’autors espanyols clàssics i contemporanis, especialment d’I Albéniz, E Granados, J Turina i M de Falla, de qui el 1916 estrenà Noches en los jardines de España En el terreny de la música de cambra acompanyà sovint Jacques Thibaud i Gaspar Cassadó

Format a l’École Polytechnique, a l’Institut d’Urbanisme de la Universitat de París i a l’École de Ponts et Chemins de France, fou especialista en la construcció d’aeroports participà en la realització dels de Niça-Costa Blava, Lisboa, Beirut, Damasc i Istanbul, i sobretot en el de París-Orly 1957-61, en collaboració amb Jean Prouvé i Jacques Vasseur També projectà el de París-Nord, a Roissy-en-France Participà en la construcció del Métro-exprés de París amb la realització de l’estació de la Défense

Fou catedràtic de matemàtiques 1724-27 i de filosofia 1750-52 a la Universitat de Ginebra En Introduction à l’analyse des courbes algébriques 1750 exposà la teoria newtoniana de les corbes algèbriques i les classificà segons el grau de l’equació El 1750 reintroduí l’algorisme —equivalent als determinants—, que ja al final del s XVII Leibniz havia emprat per a resoldre sistemes d’equacions lineals amb unes quantes incògnites regla de Cramer Edità les obres de Jean i Jacques Bernoulli i part de la correspondència de Leibniz

Esclau de raça negra llibert, participà en les revoltes dels negres dominicans, lluità contra els francesos i collaborà amb Jean-Jacques Dessalines A la mort d’aquest es proclamà president d’Haití del Nord 1807 i rei el 1811 Influït per les teories del despotisme illustrat, intentà desenvolupar l’economia del país i obligà els pagesos a treballar sota disciplina militar en obres de l’estat Revoltada la població, Enric se suïcidà La seva figura ha estat tema en la literatura llatinoamericana El siglo de las luces , de Carpentier