Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
Domènec Guansé i Salesas
Literatura catalana
Novel·lista, dramaturg, crític literari, assagista i traductor.
Vida i obra De formació autodidàctica, collaborà assíduament al “Diario de Tarragona” El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a “Mirador” i redactor i crític de teatre a La Publicitat i “La Nau” Com a narrador publicà novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932, i Una nit 1935 les dues darreres tracten episodis sentimentals…
Agustí Esclasans i Folch
Agustí Esclasans i Folch
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Periodisme
Literatura catalana
Escriptor, periodista, crític i poeta.
El 1912, amb només setze anys, es feu càrrec del negoci familiar, l’estat ruïnós del qual l’obligà a liquidar-lo al cap de pocs mesos Treballà des d’aleshores com a mestre, corrector editorial, secretari de correspondència per a un magatzem d’importació i exportació, bibliotecari i empleat de banca Autodidacte, es decantà vers el periodisme, que des dels anys vint es convertí en la seva principal activitat professional, amb una forta inclinació per la crítica literària Influït per Eugeni d’Ors i Josep M López-Picó, collaborà especialment en La Revista des del 1921, els anys 1928-28 en La…
, ,
A Barcelona
Literatura catalana
Poema èpic de Jacint Verdaguer publicat el 1883, conegut com Oda a Barcelona.
L’obra Constitueix un cant triomfal a la transformació soferta per Barcelona des de mitjan segle XIX Format per quaranta-sis quartetes de versos alexandrins, de rimes encadenades, planes els parells i agudes els senars, és el fruit d’un laboriós procés de redacció iniciat entre el 1874 i el 1875 i reprès el 1883, any en què l’autor l’amplià i esmenà tres vegades, les dues darreres poc abans de la seva publicació Les tres primeres estrofes presenten la ciutat protegida per la muntanya de Montjuïc, identificada amb Alcides Hèrcules, el mític fundador de Bàrcino segons una llegenda que …
,
Carles Salvador i Gimeno
Gramàtica
Literatura catalana
Poeta, gramàtic i activista per la llengua.
El 1911 obtingué el títol de magisteri i el 1915 obtingué per oposició la plaça de Benassal Alt Maestrat fins el 1934, que fou destinat a Benimaclet, a la ciutat de València El 1919 publicà el fullet El valencià a les escoles i el 1921 llançà un manifest, Pro Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana , sense gaire èxit Mantingué estrets lligams amb els intellectuals de la Societat Castellonenca de Cultura Fou actiu collaborador de la premsa de Castelló de la Plana, de València i de Barcelona i un dels principals animadors de les revistes Taula de les Lletres Valencianes i La República…
,
Els fruits saborosos
Literatura catalana
Llibre de versos de Josep Carner, publicat el 1906.
Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera Coincidint amb la publicació del Glosari , de Xènius, i Horacianes , de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el Modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals El volum inicia el període de major militància poètica de l’autor dins del moviment noucentista i l’exemplifica a la perfecció, tant pel que fa a la…
,
Lluís Benejam i Agell
Música
Violinista i compositor.
Vida Format al Conservatori de Música del Liceu, on estudià violí amb Guerin i les disciplines d’harmonia i composició amb Bosom i J Barberà, inicià la seva carrera musical com a membre de formacions simfòniques com l’Orquestra Municipal de Barcelona i l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu També participà en diferents formacions cambrístiques, com el Quintet de l’Agrupació de Cambra de Barcelona i, des del 1942, del Quartet Labor Artis, que obtingué el Premi de Música de Barcelona el 1953, feines que combinà amb la de professor de violí al Conservatori de Música del Liceu El 1953…
Josep Bargalló i Valls

Josep Bargalló i Valls
gencat.cat
Política
Polític i filòleg.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes per la Universitat Rovira i Virgili, exercí l’ensenyament com a catedràtic de secundària i fou director de l’Institut Pons d’Icart de Tarragona En el vessant literari i filològic, fou director literari d’edicions El Mèdol 1989-98 i els seus treballs se centren en la història i la cultura popular, molt especialment en el món casteller, amb publicacions com ara La colla Xiquets de Tarragona i la tradició castellera a la ciutat 1990, El fet casteller La…
,
La fi de l’etapa de govern de Jordi Pujol
Els darrers governs de Jordi Pujol Els darrers vuit anys de mandat de Jordi Pujol i Soley com a president de la Generalitat de Catalunya es caracteritzaren per un intens debat polític sobre l’estratègia i la pràctica del catalanisme, en un context de profunds canvis econòmics i socials a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol que van situar ambdues societats entre les més avançades del món Les decisions que els principals actors polítics van prendre en aquell període no només van tenir una gran incidència en la vida dels ciutadans, sinó que també causaren un gran impacte en la seva pròpia…
Catalònia-Partit Polític Català
Partit polític
Constituït a Barcelona al febrer de 1977, com a resultat de la transformació en partit de la societat d’estudis Club Catalònia (Joan Anton Maragall, president; Pau Roig, Ramon Guardans, Josep A. Linati, Joan Alegre Marcet, Ferran Giménez Artigues i Carles Sentís).
Fou partidari de l’evolució del règim franquista vers la democràcia, defensà la monarquia, es definí liberal i regionalista-autonomista, però s’oposà al restabliment de l’Estatutde 1932 Pretengué crear un gran partit de dreta, similar a Lliga Catalana Per talde concórrer a les eleccions legislatives de 1977 assajà una fallida coalició Concòrdia Catalana, amb el Partit Conservador de Catalunya i el Partido Social Regionalista, i a la fi optà pel retraïment, tot i que alguns membres, com Sentís, ingressaren en la Unión de Centro Democrático El partit restà inactiu fins a…
crítica literària
Literatura
Examen justificatiu de l’obra literària amb dues finalitats principals, la seva explicació i la seva valoració, de manera que la segona procedeixi implícitament de la primera.
En aquesta activitat intervenen criteris normatius —idees prèvies sobre què ha d’ésser la literatura— i una tasca d’erudició que proporciona les dades materials bàsiques Però el que defineix la crítica és l’anàlisi dels elements que componen l’obra Aquesta anàlisi té aspectes de caràcter científic —estudi de les circumstàncies biogràfiques, històriques, socials, etc, que han fet que l’obra fos escrita d’una manera determinada— i és una aportació decisiva del segle XIX, on la crítica abandonà l’apriorisme que constituïa anteriorment la seva base hi és ineludible, però, un cert grau de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina