Resultats de la cerca

Fill d’un militar mort en una acció de guerra a Vilafranca del Penedès, el 1838, l’evocà al seu poema “Mon pare i Catalunya”, inclòs per Víctor Balaguer a Los trobadors moderns 1859 Aquest mateix any havia fundat a Barcelona la revista liberal “El Café”, on publicà diversos poemes en català El 1860 estrenà al Liceu de Barcelona, amb música de Francesc Porcell, les peces A l’Àfrica, minyons , Ja hi van, a l’Àfrica , Minyons, ja hi som i Ja tornen , que enalteixen l’inici de l’aventura colonial al Marroc Foren escarnides per Frederic ↑ Soler

Formà part del grup els Barrufets, que obriren diverses vies d’escalada a Catalunya, i del Grup d’Alta Muntanya i Escalada GAME, amb el qual realitzà ascensions als principals massissos d’Europa, el Marroc, Etiòpia i el Canadà Ha estat instructor d’alpinisme, escalada i esquí de muntanya de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya, des del 1970, i ha publicat articles en revistes especialitzades com Extrem o Vèrtex Formà part de la junta directiva de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya, que presidí 2001-08 Rebé la insígnia d’argent de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya…

S’inicià al Club Reus Aigüesverds i passà al Can Cuyàs Golf Com a amateur guanyà el Campionat d’Espanya júnior 1999 individual i de dobles juntament amb Maria Beautell També guanyà els Internacionals del Marroc 1998, Portugal 1999 i Espanya 2001 júnior Debutà amb la selecció espanyola el 1995 i fou campiona d’Europa per equips en categoria girl 1997, júnior 1998, 2002 i amateur 2003 També fou subcampiona d’Europa individual 2001 i tercera del món 2002 Es professionalitzà el 2003, any que rebé la medalla de plata al mèrit de la Federació Espanyola de Golf

La Guàrdia Civil i Salvament Marítim rescaten 92 immigrants que anaven a la deriva en cinc pasteres davant de les costes de Màlaga, al cap de Palos Múrcia, al cap de Gata Almeria, a Tarifa Cadis i a Torrevella Baix Segura En una altra operació el mateix dia, 22 immigrants d’origen subsaharià que viatjaven ocults en un camió i que presenten símptomes d’asfíxia i ansietat són interceptats per la Guàrdia Civil en el pas fronterer de Beni-Enzar, entre el Marroc i Melilla Tots ells són traslladats al Centre d’Estada Temporal d’Immigrants de Melilla

El nucli primitiu, que constituïa un petit estat tributari del regne manding de Mali des del 1325, s’independitzà ~1400 sota la dinastia dels Sonni, el més notable dels quals fou ‘Alī Ber 1464-82 Bé que aquest fou el vertader fundador de l’imperi annexions de Timbuktu, 1468, i de tota la riba del Níger, la seva màxima expansió tot l’antic regne de Mali, el Senegal, Aïr i Bornu fou assolida durant el govern de la dinastia estrangera dels Askia, instaurada per Muḥammad 1493-1529, que s’autoproclamà califa El 1591 l’imperi passà a formar part del soldanat del Marroc

El Tribunal Europeu de Drets Humans revoca la seva pròpia sentència del 2017 contra Espanya sobre un cas de les anomenades “devolucions en calent” i dona la raó al recurs presentat pel govern El cas afecta dos migrants que van saltar la tanca de Melilla i van ser retornats immediatament al Marroc El TEDH argumenta en la nova sentència adoptada per unanimitat que els dos migrants es van posar ells en situació d'illegalitat i van utilitzar la força tot i tenir altres opcions Segons les organitzacions de defensa dels drets humans, la nova sentència és un cop als drets dels migrants

Format al Club de Golf Terramar, fou campió d’Espanya infantil 1988 i júnior 1993 El 1991 guanyà el British Boys i fou subcampió de l’Orange Bowl i, amb el Terramar, conquerí el Campionat d’Espanya Interclubs i l’European Clubs Cup Trophy Assolí el títol individual en aquesta darrera competició 1991, 1993, i el subcampionat per equips 1993 També guanyà el Campionat de Catalunya amateur 1992 i assolí la medalla de plata en els Jocs Mediterranis 1993 El 1994 es proclamà campió d’Espanya amateur i professional Com a professional, aconseguí el subcampionat del Torneig del Marroc 2005

Participà en la batalla de la Somme durant la Primera Guerra Mundial 1916 El 1941 s’incorporà a l’exèrcit del Marroc, i el 1942, a Algèria, fou nomenat sotscap d’estat major general Desembarcà a Provença amb el general De Lattre de Tassigny 1944 i el seguí a la campanya del Rin i del Danubi Fou cap d’estat major dels exèrcits aliats a l’Europa occidental 1944, i el 1949 cap d’estat major de l’exèrcit francès El 1953 fou promogut a general de cinc estrelles i el 1958 passà a la reserva

Fou metge militar a la guerra del Marroc 1909 i posteriorment de la família reial Professor de patologia i clínica quirúrgica de la Universitat de Madrid 1928, fundà la Sociedad Española de Cirugía Ortopédica y Traumatología Durant la guerra de 1936-39 fou cirurgià a l’hospital sueconoruec d’Alcoi i a l’hospital de la Vila Joiosa, a la zona republicana Acabada la guerra, fou condemnat a dotze anys de presó, però el 1943 pogué establir-se a Barcelona És autor de tractats mèdics Patología quirúrgica, 1932 i d’unes memòries De las guerras coloniales a la guerra civil , 1969

Es formà amb Nolasc Valls i a Llotja Exposà per primer cop a Barcelona 1935 El 1944, becat, pintà al Marroc Exposà novament a Barcelona diverses vegades —des del 1942—, amb un parèntesi forçat 1947-63, així com a Bilbao 1969 Viatjà per Itàlia 1971-72, on obtingué la medalla d’or del quart concurs Cadorago-Lario de Como 1971 La seva pintura, centrada en el paisatge urbà o rural, participa de l’herència fauve i s’alinea entre els epígons de l’estètica de l’Agrupació Courbet Té obres a museus de Milà i Montecatini