Resultats de la cerca
Es mostren 2670 resultats
Arnau Martínez i Serinyà
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Collaborà com a crític literari a “Joventut”, L’Atlàntida i El Poble Català , des d’on defensà el sonet Publicà els seus poemes a Catalunya 1903 Amb influència d’Apelles Mestres, Jacint Verdaguer, Giosuè Carducci i Gabriele d’Annunzio, la seva poesia combina la temàtica vitalista i naturista amb temes decadentistes, prerafaelites i classicitzants La selecció Sonets 1910, a càrrec de Jeroni Zanné, és l’únic llibre publicat
Xut!

Primer número de la revista Xut! (23 de novembre de 1922)
Revista humorística de tema esportiu, editada a Barcelona (des del 23 de novembre de 1922) per Santiago Costa, l’amo de Papitu.
El puntal, tant en texts com en caricatures, fou Valentí Castanys , i hi collaboraren també, entre altres, Alfons Roure i Antoni Rué i Dalmau, en la part de text, i els ninotaires Benigani, Opisso, Bofarull, Moreno, Roca, Alloza, Xirinius, Salvador Mestres, etc Fou la capdavantera en el seu gènere Aparegué fins el juliol del 1936, i a la postguerra tingué una llarga continuadora en la revista en castellà El Once
mestrança
Transports
Conjunt de fusters, calafats, mestres d’aixa i altres operaris ocupats a les drassanes en la construcció i la reparació de naus.
Grups Pro-Independència de Catalunya-Catalana
Partit polític
Grup independentista i marxista fundat el 1972 a Barcelona.
Era partidari d’un Estat català socialista Formà part de l’Assemblea de Catalunya El 19 d’abril de 1972, Josep M Cervelló, Francesc Xavier Elias Bernat, Maria-Neus Milà Roca, Concepció Sellés i M Eulàlia Mestres foren detinguts i acusats de pertànyer als GIC En sortir de la presó el 1975 dissolgueren el grup Alguns membres ingressaren al Partit Socialista d’Alliberament Nacional dels Països Catalans i d’altres fundaren els Collectius Comunistes Independents
Artur Baratta i de Valdivia
Música
Compositor i director català.
Estudià al conservatori del Liceu de Barcelona amb mestres com Josep Rodoreda i Marià Obiols El 1875 es traslladà a Roma i el 1876, a París, ciutats on estudià piano i contrapunt Tot i que la seva tasca compositiva es desenvolupà essencialment en el camp de la música escènica, amb sarsueles com La Santa Pagesa , Na Bet-Maria i òperes com Lo desengany , dins la seva producció també trobem alguna obra simfònica i música religiosa
Benet Ricard
Música
Compositor català.
Formà part de l’Escolania de Montserrat, on possiblement tingué com a mestres Joan Garcia 1651-1707 i Miguel López 1669-1723, i professà el 1699 Un cop rebuts els hàbits, realitzats els estudis eclesiàstics i ordenat de sacerdot, succeí a Vicens Presiac 1673-1726 en la direcció de l’Escolania De la seva producció musical, que tant l’acredità entre els seus contemporanis, tan sols s’han conservat unes Vespres a set veus
Mis deportes

Portada del núm. 2 (5 d’abril de 1925) de Mis Deportes
BIBLIOTECA DE L’ESPORT
Publicacions periòdiques
Esport general
Revista d’esports adreçada als infants i adolescents publicada a Barcelona el 1923.
D’ideari higienista, prioritzà la divulgació de temes tècnics i de cultura física a la ressenya de la informació esportiva Hi collaboraren, entre d’altres, JA Trabal en temes d’higiene i alimentació i Rossend Calvet en la secció de didàctica dels esports Hi intervingueren els dibuixants Ele, A Mestres i Passarell i tingué la redacció a la impremta Millà De periodicitat quinzenal, cada número tenia setze pàgines, però tingué una vida efímera
Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya
Música
Premi atorgat anualment per la Generalitat de Catalunya al compositor, intèrpret o formació musical que hagi fet l’aportació més rellevant durant l’any anterior al de la concessió del guardó.
Forma part del conjunt de deu premis concedits en els corresponents àmbits, que reben el nom de Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya Instituït el 1995, el jurat és nomenat pel conseller de Cultura d’entre persones rellevants del món de la música a Catalunya Han estat guardonats Joan Guinjoan 1995, Montserrat Torrent 1996, Xavier Montsalvatge 1997, Anna Ricci 1998, Joaquim Homs 1999, Josep Maria Mestres Quadreny 2000 i Josep Soler 2001
Hans Guido von Bülow
Història
Música
Pianista, director d’orquestra i compositor alemany, baró de Bülow.
El 1855 s’establí a Berlín, on ensenyà i dirigí concerts Es casà amb Còssima de Flavigny, filla de Liszt, que es divorcià d’ell per casar-se amb Wagner Estrenà el Tristany i Isolda i els Mestres cantaires , de Wagner És autor de lieder , peces per a piano i poemes simfònics Obertura i marxa per al drama Julius Cäsar 1860-67, Nirvana 1866 i Fantasia-masurca per a piano , que orquestrà Franz Liszt
Antoni Català i Vidal
Música
Compositor.
Estudià música amb el seu pare, organista de Sitges, a l’Escolania de Montserrat i amb els mestres Pellicer i Morera Fou crític musical al “Diario de Barcelona” Ha compost obres corals i cançons per a cant i piano, nombroses sardanes i obres per a cobla La processó de sant Bartomeu , 1919 Dalt dels cims , 1964 És autor d’una glossa del ballet de Déu i de la Moixiganga de Sitges 1927
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina