Resultats de la cerca
Es mostren 6893 resultats
Sant Nicolau de Camprodon
Monestir
Monestir de monges o canongesses de Sant Agustí.
Es trobava al puig del castell de Sant Nicolau, de Camprodon Ripollès L’església de Sant Nicolau fou el primer centre religiós de la Vila de Baix i a la vegada un hospici o hospital, conegut des del 1283 A mitjan segle XIV les serventes de l’església eren organitzades en una comunitat de cinc monges regides per una priora El terratrèmol del 1427 destruí el monestir, però ben aviat hi retornaren les monges, que hi residiren fins el 1581, quan les seves comunitàries es fusionaren amb el monestir de canongesses de Peralada, successor del de Bell-lloc, a Cantallops L’església de Sant Nicolau fou…
Joan Vallespinosa
Historiografia catalana
Monjo i arxiver del monestir de Santa Maria de Poblet.
Vida i obra És autor, entre altres obres, de Del modo, com i quant se aportaren los cossos sants i altres moltes reliquies de la Santa Ciutat de Roma, al Real Monestir de Nostra Senyora de Poblet 1621, conservada a la secció de manuscrits de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Vilanova i la Geltrú i publicada per Joaquim Guitert i Fontserè Collecció de manuscrits inèdits de monjos del Reial Monestir de Santa Maria de Poblet , 1948 L’obra narra els fets viscuts per ell mateix quan marxà a Roma comissionat per l’abat de Poblet per defensar el plet d’exempció del monestir de la nova congregació…
el Burgal

Capçalera de l’església del monestir de Sant Pere del Burgal
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Sant Pere del Burgal), dita més tard priorat d’Escaló, situada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, a migdia d’Escaló, al terme de la Guingueta d’Àneu (Pallars Sobirà), a l’extrem meridional de la vall d’Àneu.
La seva fundació és desconeguda el 859 Rampó de Tolosa concedí al seu abat Deligat un privilegi d’immunitat Decaigué aviat, i fou cedida a Gerri abans del 908 i a la Grassa abans del 948 aquesta doble cessió fou causa de llargs litigis Del 948 al 960 fou un monestir femení, i des del 950 la seva possessió es vinculà a la Grassa Les seves propietats s’estenien per les valls d’Àneu, de Cardós i Ferrera i per la ribera de Sort A la fi del segle XI esdevingué priorat de la Grassa però el 1337, a canvi de retenir la Grassa moltes propietats del Burgal, fou cedit a Gerri Secularitzat el 1570,…
Alfauir
la Safor El monestir de Sant Jeroni de Cotalba, a Alfauir
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a la zona de transició entre l’horta de Gandia i la Vall d’Albaida.
És dividit en dos sectors pel riu Vernissa a la dreta, l’antic terme d’Alfauir, en part pla i en part accidentat per una sèrie de petits turons a l’esquerra, el territori de l’antic monestir de Sant Jeroni de Cotalba Tot i que el Vernissa és sec la major part de l’any, les seves aigües són utilitzades per al regatge mitjançant un assut i a través d’una séquia que rega part dels termes d’Alfauir i de Ròtova En conjunt, només hi ha 100 ha de regadiu, en part regades amb l’aigua del subsol hom hi conrea tarongers El secà ocupa unes 250 ha hom hi conrea garrofers, vinyes de raïm moscatell,…
Joāo de Castilho

El monestir dels jerònims de Belém (Lisboa), obra de Boitac i Joao de Castillo
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte manuelí d’origen castellà.
Actiu a Portugal des del 1517, fou un dels introductors de les noves formes renaixentistes, especialment les procedents del plateresc Des del 1517 substituí Boitac en la direcció de les obres del monestir dels jerònims de Belém, on construí el notable claustre Havia bastit el portal del sud del convent del Crist de Tomar El seu germà o fill Diogo de Castilho treballà a Coïmbra
Montenegro

Monestir de Rezevici
© Comissió Europea
Estat
Estat dels Balcans que limita al SW amb la Mar Adriàtica i uns pocs kilòmetres amb Croàcia, a l’W amb Bòsnia i Hercegovina, al NE amb Sèrbia, a l’E amb Kosovo i al SE amb Albània; la capital és Podgorica.
La geografia Vorejant la mar Adriàtica des de les boques de Kotor a la desembocadura del Bojana, i entre Hercegovina al N, Sèrbia a l’E i Albània al S, Montenegro és una regió muntanyosa Inclosa dins les serralades dinàriques, és formada per una sèrie d’alts relleus parallels a la costa que constitueixen el vorell de l’altiplà càrstic de Crna Gora entre aquests relleus es destaquen els massissos de Durmitor 2522 m, Komovi 2483 m i Maganik 2400 m, entre els quals s’obren profunds congosts encaixats en les calcàries Al S del Crna Gora, ja prop d’Albània, s’obre l’ampla conca del llac de Shkodër…
Adamnan
Cristianisme
Abat (679) del monestir de Iona, a Irlanda.
Contribuí a la introducció del ritu romà a Irlanda Fou un dels escriptors més importants que donà el monestir de Iona la seva vida de sant Columbà té un gran valor històric Fou venerat com a sant a Escòcia i a Irlanda
Ireneu Maria Segarra i Malla

Ireneu Segarra i Malla
© Monestir de Montserrat
Música
Religió
Compositor, director coral i pedagog.
Vida Estudià a l’Escolania de Montserrat 1927-31 amb els mestres Anselm Ferrer i Àngel Rodamilans, i ingressà en la comunitat benedictina el 1933 i adoptà el nom d’Ireneu A l’inici de la Guerra Civil Espanyola estigué una temporada amagat a Barcelona, però després s’embarcà cap a Marsella i anà a Bèlgica, on es refugià al monestir de Maresdous Allà estudià teologia i el 1939 feu la professió solemne De retorn a Catalunya, amplià la seva formació musical amb Josep Barberà, Cristòfor Taltabull i Frank Marshall a Barcelona, i més tard anà a París a perfeccionar-se amb Nadia Boulanger Ajudant de…
,
riera de Galligants

Vista de la riera de Galligants al seu pas pel monestir de Sant Pere de Galligants
© JoMV
Riera
Afluent de l’Onyar per la dreta.
Neix als contraforts N de les Gavarres i desemboca al seu collector a Girona, entre la Força Vella i el monestir de Sant Pere de Galligants , prop de l’aiguabarreig del Ter i de l’Onyar
Aiguamúrcia

Vista parcial de la plaça situada a l’entrada del monestir de Santes Creus, a l’Alt Camp
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Camp.
Situació i presentació És el més extens de tota la comarca de l’Alt Camp, seguit de prop només per Querol, municipi amb el qual limita al N, i molt menys poblat Al NE limita amb Pontons Alt Penedès, al SE amb el Montmell Baix Penedès, al S amb Vila-rodona, a l’W amb el Pla de Santa Maria i al NW amb el Pont d’Armentera La seva demarcació, que té com a cap de municipi el poble de Santes Creus, és formada per la dels antics municipis d’Aiguamúrcia, l’Albà i Selma, per algunes petites quadres com les dels Gaians i Ramonet, la Portella i Manlleu de Selma, els nuclis del Pla de Manlleu i de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina