Resultats de la cerca

Estudià matemàtiques al Trinity College d’Oxford, on ingressà el 1664 Després de graduar-se, arribà a ser rector de la parròquia de Mepsal, càrrec que exercí fins a la mort En el seu Essay to the Advancement of Musick 1672 proposà certs canvis en la notació musical tot optant per simplificar-ne l’escriptura, fet que generà una de les polèmiques més enceses de tot el segle XVII Entre els seus partidaris hi havia Anthony Wood, John Wallis, Alexander Malcolm i el famós historiador Charles Burney La Royal Society recomanà l’adopció d’alguns dels principis de Salmon Diversos aspectes…

Filla del doctor Josep Trueta , passà la infantesa a l’exili d’Itàlia i Anglaterra Interrompé els estudis de biologia a la Universitat d’Oxford en establir-se a Barcelona amb Ramon Trias i Fargas , amb qui es casà el 1954 El naixement d’un fill amb la síndrome de Down portà el matrimoni a crear la Fundació Catalana Síndrome de Down 1984, organització pionera a Catalunya en el seu gènere i de la qual fou presidenta Rebé la Creu de Sant Jordi 1992, la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya 2004 i la Creu d’Or de l’orde civil de la Solidaritat Social 2008

Estudià a la Westminster School i a Cambridge Fou sacerdot i director de cor en diverses esglésies de Londres 1912-22 El 1922 entrà a la comunitat benedictina anglicana de l’abadia de Pershore, de la qual fou el director musical Participà en diverses societats religioses i musicals, com la Societat de Música Medieval i Cant Pla, on exercí diferents càrrecs entre el 1926 i el 1960 Pioner en la recerca de la música medieval i renaixentista, feu aportacions molt importants al Grove’s Dictionary of Music and Musicians i a la segona edició de The Oxford History of Music Del 1932 al…

Estudià a la Universitat d’Oxford i al Royal College of Music de Londres Entre el 1947 i el 1959 exercí com a mestre de música de la catedral de Westminster i del 1962 al 1966 fou director artístic de Philomusica de Londres, a més de director d’orquestra associat de l’Orquestra Simfònica de la BBC londinenca Com a instrumentista, destacà en el gran repertori i tocà al costat de directors de referència El 1959 B Britten li dedicà la Missa brevis , que Malcolm arribà a dirigir Ocasionalment dirigí òpera, especialment de Britten, i fou professor de clavicèmbal i de direcció…

Estudià a Oxford i viatjà per Europa 1572-75 Fou molt influït per l’erudit i protestant Hubert Languet Sojornà a la cort d’Elisabet I, per a qui escriví The Lady of May 1578 És un dels més grans poetes renaixentistes anglesos i amb la seva collecció Astrophel and Stella 1580-84 és el primer a narrar en sonets una història d’amor en forma petrarquesca Desenganyat de la cort, es retirà a Wilton, a casa de la seva germana, que és qui dóna el nom a la novella The Countess of Pembroke's Arcadia 1590, de caràcter pastoral a l’estil de JSannazaro

Estudià romàniques a la Universitat de Cambridge Ensenyà a les universitats de Nottingham, Essex, Trinidad, Manchester i Belfast, on des del 1973 fou catedràtic i cap del departament d’espanyol Publicà l’antologia Medieval Catalan Linguistic Texts Oxford, 1964 i diversos treballs sobre filologia catalana Mossen Pere Pujol’s Documents en vulgar dels segles XI, XII & XIIIBarcelona, 1913 A partial retranscription and commentary , 1973 Medieval Catalan Literature , 1973 La expresión de las condiciones de realización imposible en el catalán medieval , 1976 i filologia hispànica S…

Estudià a Oxford i fou professor a la Universitat de Londres 1919-55 i director del Royal Institute of International Affairs 1925-55 La seva obra més important és A study of History 1934-61, en dotze volums, on, a partir d’un gran esforç d’erudició, intentà de presentar les etapes evolutives que, segons la seva concepció cíclica de la història, es repeteixen en cada civilització època de pertorbacions, estat universal i interregne, amb l’acció d’un proletariat intern i un proletariat extern Unes altres obres seves són War and Civilization 1951, An Historian's Approach to Religion…

Anomenat Johannes Guallensis en llatí i John Waleys , o of Wales , en anglès, ingressà a l’orde dels franciscans i, un cop doctor en teologia, cap al 1260, ensenyà a Oxford Cap al 1270 es traslladà a París, on passà la major part dels anys que precediren la seva mort Teòleg moralista, gran admirador del món antic, escriví diverses obres, molt divulgades, entre les quals el Breviloquium de philosophia, sive sapientia sanctorum , traduït al català al s XV, el Compendiloquium , resum d’història de la filosofia, i el Communiloquium o Summa collationum , manual de conversa per a…

Estudià a Cambridge i a Bath Durant la Segona Guerra Mundial, mentre estudiava japonès a la Universitat de Londres, fou oficial de la Royal Air Force i treballà en tasques d’intelligència Després de la guerra es graduà en lletres a Oxford, on fou deixeble de Gilbert Ryle , que l’influí en el seu decantament per la filosofia analítica Fou professor a la Universitat d’Oxford fins al 1954, any en què passà a la University College of North Staffordshire i, el 1973, a la Universitat de Reading, on es jubilà l’any 1982 Els seus interessos filosòfics foren molt amplis,…

Fou professor de les universitats de Bristol, Oxford i Cambridge La seva obra més important, Principles of Economics 1890, enllaça, mitjançant la introducció del factor temps, l’estudi del cost de producció amb el principi d’utilitat marginal formulat per Jevons, Merger i Walras, i elabora, damunt la base d’unes hipòtesis restrictives, una teoria de l’equilibri parcial A part l’interès de la seva anàlisi a nivell d’unitat de producció i de la seva formulació de la teoria de la demanda, cal valorar la seva aportació en termes de la introducció de diversos conceptes —elasticitat de…