Resultats de la cerca

Vida Residí fins a divuit anys a Sant Feliu de Guíxols i estudià ballet clàssic, mímica, pantomima i interpretació amb Teresa Manresa Debutà com a figurant al cinema i a la televisió i com a actriu en el teatre amateur Feu els primers passos en el cinema l’any 1983 amb Últimas tardes con Teresa Gonzalo Herralde i Fanny "Pelopaja" Vicente Aranda Després s’installà a Madrid, quan Antonio Giménez Rico li donà un paper a la telesèrie Página de sucesos 1984-85, TVE, mitjà on posteriorment actuà en La mujer de tu vida , Para Elisa i Brigada Central , cosa que li feu aconseguir força…

Vida Hereu del popular restaurant barceloní Los Caracoles, inicià la seva trajectòria artística a l’Orfeó Català, i gràcies a una beca estudià lírica a Itàlia i realitzà diverses gires com a cantant d’òpera i sarsuela Durant la postguerra debutà com a actor en Noche fantástica 1943, Lluís Marquina i Doce lunas de miel 1943, Ladislao Vajda fou contractat per l’Emisora Films i prestà el seu físic voluminós a diversos films dirigits per Ignasi F Iquino Turbante blanco 1943 Hombres sin honor 1944 Cabeza de hierro 1944 Una sombra en la ventana 1944 Ni pobre ni rico, sino todo lo…

Vida Era fill de Francesc Màrius Bistagne i nebot de Pere Bistagne 1901, director general de la 20th Century Fox i distribuïdor dels films d’Emisora Films, la productora d’Iquino Acabat el batxillerat assistí al rodatge d’ El camino del amor 1943, Josep Maria Castellví, en què el seu pare feia de cap de producció Tot i la seva inicial inclinació envers la direcció, compaginà els estudis de filosofia i lletres amb el meritoriat de càmera en films d’Ignasi F Iquino, fins que debutà com a foquista en Ni pobre ni rico sino todo lo contrario 1945 i com a segon operador en Noche sin…

Havia estat degà de la Universitat de Lovaina i preceptor del futur emperador Carles V El 1515 es traslladà a la península Ibèrica per tal de gestionar la qüestió de la successió de Ferran el Catòlic a favor de Carles, que fou efectivament nomenat rei de Castella i de Catalunya-Aragó, el 1516, a la mort de Ferran II Fou bisbe de Tortosa 1516-22, cardenal 1517 i inquisidor general de la corona catalanoaragonesa 1517-22 i del regne de Castella 1518-22 a partir d’ell, aquests dos càrrecs quedaren definitivament units en una sola persona Ordenà les primeres disposicions inquisitorials contra els…

Pare del director Ignasi F Iquino Estudià violí, composició i direcció d’orquestra amb Mathieu Crickboom, Enric Morera i Frederic Lliurat a Barcelona, i amplià estudis a Brusselles S’especialitzà en la direcció i composició d’operetes i sarsueles Al final del 1908 se li encarregà la direcció musical d’una companyia de sarsuela que actuà per Espanya i Amèrica Llatina i on cantava la seva futura esposa, la tiple Teresa Idel —de nom real, Teresa Iquino i Parra València, 14 de maig de 1883 - Barcelona, 4 de novembre de 1969— Compongué música de cambra i cal citar l’obra lírica en tres actes Gent…

Adscrit a la Generació del 27, collaborà amb poemes, assaigs i traduccions en diverses revistes a la “Revista de Occidente” publicà 1929 la seva versió del Cimetière marin , de Valéry Fou lector a la Sorbona de París 1917-23, catedràtic de literatura a la Universitat de Múrcia 1925-29, lector a la d’Oxford 1929-31 i catedràtic a la de Sevilla el 1938 emigrà als EUA Harvard, Yale, Berkeley, etc, viatjà per Europa, residí a Puerto Rico i retornà, algunes temporades, a Màlaga Representà l’esforç més decidit de la seva generació d’aconseguir una poesia pura, despullada, mitjançant l’…

Formà part de les Antilles Neerlandeses fins el 2010, que obtingué l'estatut actual

Fins el 2010, que obtingué l'estatut actual, formà part de les Antilles Neerlandeses

Procedia d’una família de cirurgians-barbers El 1778 aprovà a València el grau per a exercir la cirurgia i ensenyar l’àlgebra Fou nomenat consultor de l’exèrcit i destinat a l’armada Féu tres viatges a Mèxic el primer el 1781, i hi estudià la matèria mèdica i vegetal de Nova Espanya Escriví Demostración de las eficaces virtudes nuevamente descubiertas en las raíces de dos plantas de la Nueva España, especies de Agave y Begonia para la curación del mal venéreo y escrofuloso 1794, traduïda a l’italià Roma 1795, i Introducción para la conservación y administración de la vacuna, y para el…

Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Francesc Bonifaç i Massó  Figura cabdal de l’escultura barroca catalana Començà a actuar a 22 anys a 33 obtingué el títol d’acadèmic de mèrit de l’Academia de San Fernando, de Madrid, i fins als 58 anys, que morí, treballà per a més de 50 pobles de Catalunya, així com per a Madrid i Puerto Rico Executà 48 retaules amb llurs imatges, unes altres 31 imatges soltes, 12 traces de retaule, 5 misteris de processó…