Resultats de la cerca

La seva obra poètica — Arcángel de mi noche 1944, Sobre la tierra 1945, Luz desde el sueño 1947, Profecía del recuerdo 1956, llibres aplegats en el volum Poesías completas 1959, Un montón de sombra 1972— reflecteix una evolució formal, des de la utilització d’estrofes clàssiques, com el sonet i la silva, fins a la incorporació del vers lliure, parallela a una progressiva complexitat temàtica Els seus estudis crítics han estat recollits en els volums La poética de Campoamor 1955, Poesía y técnica 1955, Temas y problemas de literatura española 1959, Claves de la literatura española 1971 Traduí…

Estudià filosofia a València i dret a Oriola, on assolí el grau de batxiller en dret civil 1797 Membre de l’Academia de Jurisprudencia de Madrid 1800, fou advocat del Consejo de Castilla 1801 Durant la invasió napoleònica lluità contra els francesos i actuà com a espia al setge de Toledo i en altres ocasions Més tard fou intendent de la divisió que manava Juan Martín el Empecinado 1812-13 Passà a Cadis, on entrà en contacte amb Juan O'Donojú, francmaçó destacat, i amb elements liberals Acabada la guerra, descontent pel règim absolutista de Ferran VII i per la manca de recompensa pels seus…

Format a Sant Carles Professor de belles arts a Sevilla 1854, hi dirigí la restauració de la important façana plateresca de la casa de la ciutat i hi fou acadèmic Féu, entre altres obres, l' Allegoria monumental de la façana del Teatre Principal de València

Es doctorà en medicina a València inclinat a la botànica, però, en fou catedràtic a la Universitat de València Fou el primer director del Jardí Botànic de València, installat el 1802, i és autor de diversos tractats i escrits, com Nova generum Polygamiae classificatio 1796, Cartas sobre las observaciones botánicas que ha publicado D Antonio José Cavanillas 1797-98 i Disertación sobre el sistema de Linneo en castellà i en llatí, 1806

President de la Societat Econòmica d’Amics del País de València, des d’on promogué l’Exposició Regional 1867, antecedent de la del 1909, i de la Societat Valenciana d’Agricultura Publicista infatigable, collaborà en “Las Provincias” i publicà Memoria sobre el plan de enseñanza práctico agrícola más necesario y aplicable a los diferentes climas de España 1852, entre d’altres obres

Fill del metge i catedràtic de la facultat de València Calixt Tosca Es graduà en arts i teologia a València El 1678 ingressà a la congregació de Sant Felip Neri El matemàtic i músic Fèlix Falcó de Belaochaga, que, juntament amb Josep Saragossà, havia aconseguit d’introduir temes científics en les tertúlies literàries valencianes, l’animà a estudiar ciències matemàtiques Tosca assistí a les esmentades tertúlies i arribà a ésser un dels principals membres de la que amb caràcter d’Acadèmia Matemàtica funcionava cap a l’any 1687 a casa de Baltasar Íñigo en aquesta, a més de tractar de temes…

Passà als Lapeña i als San Cristóbal

Deixeble d’Iturbi, dedicà la seva carrera musical a la composició i a la recerca musicològica, especialment en el camp del folklore Entre les composicions més destacades de la seva producció, que abasta la música orquestral i la simfonicocoral, cal esmentar Simfonia escollida el 1965 per a la collecció d’obres destinades a la biblioteca del conservatori Santa Cecília de Roma, Tres poemes orquestrals , la música per a ballet Microsuite per a un ballet modern i Hilas , i les cantates  El mar de las sirenas per a cor i orquestra, sobre un text de Calderón de la Barca, i Iñigo Yáñez Destinada…

Fill de Felip Maria Garín Catedràtic d’història de l’art de la Universitat Politècnica de València, fou director conservador del Museu de Belles Arts Sant Pius V de València 1968-90, director del Museu Nacional de Ceràmica Gonzàlez Martí de València 1972- 87, del Museu del Prado 1991-93, de l’Institut Cervantes de Roma 1995-96, de la Reial Acadèmia d’Espanya a Roma 1996-02 i president de la Societat Estatal d’Acció Cultural Exterior d’Espanya 2002-04 L’any 2011 fou nomenat director gerent del Consorci de Museus del País Valencià Ha publicat entre altres obres El pintor Maella 1966, Breve…

És autor de Versos a los terremotos de Orán , Égloga a la muerte de la duquesa de Frías , la sàtira La opinión i les tragèdies Raquel i Ilphis y Zulia , i publicà, anònim, el poema satíric La rani-ratiguerra València 1790 Traduí poemes francesos i alemanys de l’època, i aconseguí que el Diario de Valencia  publiqués les  Trobes de mossèn Jaume Febrer 1791-95