Resultats de la cerca

En morir el seu pare, cap a l’any 960, participà en el govern al costat dels seus germans Unifred II, Arnau I i Isarn I i, en morir aquests sense successió legítima, els succeí al capdavant del comtat Durant els seus anys de govern personal, el cabdill cordovès ‘Abd al-Malik devastà la plana de Ribagorça, prengué la seu de Roda, on apressà el bisbe Eimeric, i arribà fins a Rallui i Nocelles 1006 Cercant ajut i protecció, vers el 1008 es casà amb el seu oncle i veí el comte Sunyer I de Pallars, que l’ajudà en el govern, però aviat restà vídua cap al 1011 Cridà aleshores a la…

Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc…

Fill i successor d’Alfons I, fou enèrgic i bellicós derrotà Omar 764, enviat de l’emir Abd al-Raḥmān I, i deslliurà, així, Galícia de les incursions musulmanes Dintre el seu reialme sufocà rebellions a Galícia i a Bascònia, on capturà Múnia, que convertí en la seva esposa Repoblà Galícia fins al Miño i El Bierzo i probablement les valls altes de Lleó Li és atribuïda la fundació d’Oviedo, on traslladà la capitalitat del seu reialme, que abans era a Cangas de Onís Reformà el clericat del seu regne i emprengué altres mesures disciplinàries, massa rígides, que provocaren rebellions,…

Fill de Lleó VI , visqué un dels períodes més gloriosos de la història de l’Imperi A causa de la seva minoritat, s’encarregaren del govern de primer el seu oncle Alexandre i després la seva mare Des del 919 associà al govern el seu sogre Romà I Lecapè, el qual de fet detingué tot el poder Mantingué excellents relacions culturals amb ‘Abd-al-Raḥmān III i Otó I Molt més preocupat pels afers culturals que pels polítics, fou l’ànima del moviment enciclopedista que caracteritzà la dinastia macedònica Entre les seves obres cal esmentar, com a més importants i personals, una Vida de…

Al final de juny, l’emir Hammad ibn Khalifa Al Thani va abdicar en benefici del seu fill, el príncep hereu Tamim ibn Hammad al-Khalifa Tamim, nascut l’any 1980, es va formar a l’acadèmia militar britànica de Sandhurst, i va ser cap adjunt de les forces armades, directiu de l’Autoritat d’Inversions de Qatar, organisme que supervisa les inversions de l’emirat a l’estranger, i vicepresident de l’Alt Consell per als Afers Econòmics i les Inversions El nou emir va formar un Govern de 20 membres dirigit per un nou primer ministre, Abd Allà ibn Nàssir ibn Khalifa Al Thani, per a…

Abans de l’any 1000, eren els musulmans els qui atacaven normalment les costes catalanes L’excepció fou l’expedició que encapçalà Sunyer II, comte d’Empúries, al final del segle IX, tot al llarg del litoral oriental de l’Àndalus i pels voltants d’Almeria, amb una flota formada per una quinzena de vaixells Segons Ibn Ḫaldūn, la flota omeia estava formada, a l’època d’‘Abd al-Raḥmān III 912-61, aproximadament per 200 embarcacions Ibn al-Ḫaṭīb precisava que, en temps d’al-Ḥakam II 961-76, la flota d’Almeria comptava amb 300 unitats Aquesta flota era sota el comandament d’un almirall…

Fill i successor de Borrell II de Barcelona i de la seva muller Letgarda de Roergue Des del 986 havia estat associat al govern dels comtats pel seu pare Al començament del 993 ja era casat amb Ermessenda de Carcassona Sembla que el seu pare ja s’havia retirat del regiment dels seus estats set mesos abans de morir Fou el primer comte català que encunyà moneda amb el seu nom El 1002, acompanyat del bisbe de Vic Arnulf, visità, a Roma, Silvestre II per resoldre un problema greu relatiu a Sant Benet de Bages Vers els anys 1001 i 1002 hagué de sofrir un greu atac d’ Almansor que destruí Manresa…

Havent estat governador de la Marca Superior, comandà l’exèrcit andalusí enviat per Almansor contra el rebel berber Zīrī ibn ‘Atiyya victòria de Madiq al-Hayya, 998 i fou nomenat governador del Magreb, càrrec que tornà a ocupar el 999, després d’una curta estada a la península Ibèrica El 1003 participà en les ràtzies amírides a la frontera superior A la mort d’'Abd al-Raḥmān Sançol 1009 donà suport a les aspiracions de Muḥammad al-Mahdī d’ocupar el califat, enfront de Sulaymān al-Musta'īn Després d’ésser derrotat prop d’Alcalá de Henares 1009, contribuí a la victòria d’Aqabat el Baqar 1110…

És errònia la definició d’aquest terme que deriva de l’àrab muwalladin , plural de muwallad com a hispanogot renegat, car aquest rebé el nom de musāllīma ‘nou musulmà’, aplicat als primers convertits a l’islam, i fou únicament a llurs descendents que fou aplicat el de muladí El motiu de la islamització d’un gran nombre de cristians fou doble d’una banda, els cristians que volien conservar llur religió mossàrab havien de pagar determinats tributs ‘ahd, i, de l’altra, tot serf de no musulmà assolia en l’islam la llibertat Juntament amb la nova religió, els neòfits adoptaren els hàbits…

Fou iniciada per ‘Abd Allāh ibn Muḥammad ibn Maslama, anomenat ibn al-Aftas ‘fill de la mona’ 1022-45 Durant el govern del seu fill Muḥammad al-Muẓaffar, moment esplendorós de les lletres a la cort, part de la taifa passà a mans castellanes La situació s’agreujà a la seva mort el 1063, que esclatà una guerra civil entre llurs fills ‘Umar al-Mutawakkil, el guanyador, fou un dels qui contribuïren a l’entrada a Al-Andalus dels almoràvits, amb els quals s’alià a Zalaca contra Alfons VI de Castella Preveient l’ocupació d’Al-Andalus per part dels almoràvits, al-Mutawakkil pactà amb…