Resultats de la cerca
Es mostren 2120 resultats
primeres matèries
Economia
Tecnologia
Recursos que hom extreu directament de la natura per tal d’utilitzar-los en un posterior procés de producció.
En sentit estricte, hom considera primeres matèries els recursos agrícoles i els d’origen mineral, bé que pot estendre's a tots aquells productes resultants d’una elaboració prèvia que són emprats amb caràcter de generalitat com a mitjans de producció Així, hom parla de primeres matèries per a referir-se als elements, productes o substàncies que hom sotmet a un procés de fabricació o de transformació per tal d’obtenir-ne un producte acabat Les primeres matèries sempre fan referència a un procés concret, de manera que els productes acabats d’un procés poden ésser les primeres…
èxode rural
Sociologia
Abandó del camp per una part de la població o per la totalitat.
La poca flexibilitat tradicional de l’economia agrícola hi fa difícil l’absorció d’un creixement demogràfic, fins i tot feble, i sempre s’han donat situacions episòdiques d’emigració, en general cap a les ciutats La Revolució Industrial produí un creixent desequilibri econòmic i de nivell de vida general entre la ciutat i el camp L’atracció de la ciutat, ateses les millors perspectives del sistema de vida urbà, absorbí no solament l’excedent demogràfic rural, sinó d’altres persones la població rural perdé l’equilibri i entrà en un procés irreversible de despoblament La despoblació del camp…
epiteli

epiteli Tall perpendicular de la pell de la polpa d’un dit
Biologia
Teixit que recobreix les superfícies externes i internes del cos.
És format per cèllules de diferents formes geomètriques, separades per poca substància fonamental No té vasos, i la seva nutrició és a través de la membrana que el separa dels teixits més profunds, anomenats basals La seva funció varia, segons el tipus d’epiteli i el lloc on és situat absorbeix vellositats intestinals, protegeix epidermis, fabrica les secrecions glàndules, transmet els impulsos nerviosos, etc Hom el pot classificar en epiteli simple , quan té només una capa de cèllules, i pot ésser pla, si les cèllules són més llargues que amples i són als alvèols pulmonars, cúbic, si és a l…
cor
Arquitectura
Lloc de l’església destinat als cantors, on hom resa i canta l’ofici diví.
A l’edat mitjana els cors monàstics originaren el perllongament de la nau entre el transsepte i l’absis Cluny Sovint és separat de la nau per un cancell Es diferencia del presbiteri perquè aquest és el lloc propi dels ministres de la missa i de l’altar, mentre que el cor és per als cantors, canonges o monjos i és al davant o al darrere d’aquell A les esglésies no monàstiques ni canonicals es confonen tots dos termes Des de l’època barroca la tribuna de l’orgue, situada en un pis al començament de la nau, sobre la porta d’entrada, serví també per als cantors D’aquí ve que aquest lloc sigui…
proa
Transports
Part davantera del buc d’una embarcació, compresa entre l’última quaderna i el tallamar, en forma de tascó per tal que en tallar l’aigua aquesta ofereixi menys resistència al moviment.
Hi ha diverses formes de proa, que responen a diferents solucions constructives així, hom parla de proa tancada, oberta, llançada, rodona, recta, inclinada, de bulb, etc En la proa tancada , les batalloles i la regala acaben en la roda, mentre que en la proa oberta tant les unes com l’altra són tallades pel bau de la serviola Hom anomena proa llançada la proa que té la roda arquejada, i proa rodona la que té forma arrodonida La proa recta té el tallamar vertical segons el pla longitudinal de simetria del vaixell, i la proa inclinada el té, segons el mateix pla, inclinat de manera que forma un…
bureta

Bureta automàtica
© Bürkle
Química
Instrument de mesura de volums de solucions emprat en anàlisi volumètrica.
En general és emprada per a mesurar el volum de solució valorada que hom ha d’addicionar a un pes o un volum definit de substància problema fins a assolir el punt final d’una valoració La bureta ordinària és un tub de vidre de diàmetre uniforme, graduat en millilitres i dècimes de millilitre, d’una cabuda total de 50 o de 25 ml, acabat a la part inferior en una clau de vidre o d’un polímer inatacable tefló i en una prolongació gairebé capillar, dita el bec de la bureta, per on raja la solució de reactiu Les buretes automàtiques o autoburetes introdueixen el líquid reactiu a flux…
brotxatge

Detall esquemàtic del brotxatge
© fototeca.cat
Tecnologia
Operació que consisteix a arrencar ferritja amb la brotxa, per tal d’obtenir forats d’una secció determinada (brotxatge interior) o perfils exteriors (brotxatge exterior).
El moviment principal és el desplaçament rectilini de l’eina, i el d’avanç és determinat per l’acció successiva de les dents, d’altura progressivament més elevada El brotxatge és molt emprat en la fabricació en sèrie de peces petites o mitjanes i permet d’obtenir-les amb poc temps de mecanització, generalment amb una sola passada i amb les dimensions exactes estalviant les posteriors operacions d’acabat a causa d’aquests avantatges substitueix sovint el mortassatge i, en certs brotxatges exteriors, el fresatge De tota manera, l’operació, en cas de seccions o perfils especials,…
Projecte Genoma Humà
Projecte de recerca consistent a analitzar l’estructura de l’ADN humà per tal de determinar la posició de cadascun dels gens en la seqüència completa.
Fou començat el 1988, i el 1989 hom establí la Human Genome Organization HUGO amb l’objectiu de promoure la collaboració entre genetistes d’arreu del món i establir una nomenclatura per a tots i cadascun dels gens Dirigit fins el 1992 per James D Watson , es tracta d’una iniciativa governamental nord-americana, bé que amb participació internacional La recerca es complementa amb la seqüenciació d’organismes més simples La seqüència desxifrada resultant ‘mapa genètic’ té un gran interès atesa la utilitat per al tractament d’un gran nombre de malalties El 1990 John Craig Venter , bioquímic…
Josep Escrig i Martínez
Història
Història del dret
Lingüística i sociolingüística
Advocat i lexicògraf.
Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Ocupà el càrrec de jurisconsult de la casa del duc d’Alba i de Llíria Políticament Liberal, fou empresonat el 1829 i estigué a la presó de València durant 26 mesos El 1836 hagué d’abandonar la seva casa quan les tropes carlines del general Cabrera envaïren Llíria i es traslladà a València La seva afecció als estudis històrics sobre el català el portà a considerar necessari un diccionari valencià-castellà L’any 1840 inicià la redacció de la seva obra més important, el Diccionario valenciano-castellano , acabat deu anys després…
, ,
Santa Maria de Vallmoll
Art romànic
L’església de Vallemolli apareix esmentada per primera vegada en la butlla del papa Anastasi IV de l’any 1154 adreçada a l’església de Tarragona La parròquia de Vallmoll era de patronat de l’ardiaca major de la catedral, tal com l’arquebisbe Berenguer de Vilademuls va reconèixer el 1193 Aquesta situació encara es mantenia al final del segle XV, en què la collació de la parròquia de Vallmoll era de l’ardiaca major Segons la relació de les dècimes papals dels anys 1279 i 1280, el rector de Vallmoll hi contribuí amb 77 sous i 11 diners cada any Fou sufragània tradicional de Santa Maria de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina