Resultats de la cerca
Es mostren 651 resultats
Miquel Mateu i Pla

Miquel Mateu i Pla (al centre)
ARXIU PERE RIBALTA / FONS CARRERAS-COLOMER
Economia
Política
Esport
Industrial i polític.
Fill de Damià Mateu Estudià comptabilitat i dret a Barcelona, a França i als Estats Units En tornar a Catalunya s’involucrà en diverses empreses, especialment del sector vitivinícola, impulsant explotacions a Peralada, d’on restaurà el castell que havia comprat el 1923, poc abans de casar-se amb la filla del representant de BASF a Barcelona, i del subministrament elèctric, a través de l’empresa FHASA El 1927 es feu càrrec de les empreses del seu pare, entre les quals hi havia La Hispano Suïssa De conviccions profundament conservadores, el 1934 fou cofundador de la Lliga Anticomunista de…
,
comtat de Cardona
Història
Títol atorgat el 1375 al vescomte de Cardona Hug de Cardona per Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat.
Durant el seu llarg govern 1334-1400, el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació 1381 del vescomtat de Vilamur —títol que en endavant portarien els hereus del comtat—, de la rica i extensa baronia de Bellpuig 1386 i de la de Juneda L’adhesió del comte Joan Ramon Folc de Cardona , fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la Sentència de Casp 1412 fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades 1425 com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà…
Copenhaguen
El palau d’Amalienborg, edifici rococó a la ciutat de Copenhaguen
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’estat de Dinamarca, vora l’Øresund i estesa entre les illes Sjælland i Amager.
Copenhaguen té l’estatus d’ amt independent i fa les funcions de capital de l’ amt de Copenhaguen L’engrandiment de la ciutat ha absorbit els municipis propers Els darrers anys disminueix la població en el nucli de la ciutat i augmenta l’àrea metropolitana 522 km 2 El nucli antic és al voltant del castell construït pel bisbe Absalon a l’illa de Slotsholm, on hi ha el palau de Christiansborg, la Borsa edifici barroc de 1620-40, incendiat l’abril del 2024 i la Biblioteca Nacional El centre dels afers és entre la mar i els llacs de Saukt Sörgens Peblinge i Sortedams, amb àrees molt poblades que…
Ramon Domènec Perés i Perés
Ramon Domènec Perés i Perés, segons un retrat de Ramon Casas
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Era d’una família de l’oligarquia colonial de Cuba que el 1868 passà a Barcelona la seva mare, de parla castellana, era vídua del governador de Matanzas, Soliñas, i el seu pare, senyor de Lloselles, era d’una família catalana prepotent ja a Cuba a la fi del segle XVIII Estudià a la Universitat de Barcelona Amb Lluís López i Oms fundà, el 1882, la revista bilingüe La Gaviota , d’Arenys de Mar, i dirigí L’Avenç 1883-84, que despolititzà i convertí en portaveu del que ell anomenà, per primera vegada 1884, Modernisme , entès com a adhesió a la moderna estètica europea del naturalisme…
,
Carles III d’Espanya

Carles III en un retrat realitzat per Antoine de Favray (1760)
© Heritage Malta
Història
Duc de Parma i de Plasència (1731-35), rei de Nàpols (1734-59) i d’Espanya (1759-88).
Primogènit del segon matrimoni de Felip V amb Isabel de Parma Arran de la conquesta de Nàpols i Sicília per Felip V, en fou coronat rei a Palerm 1734 En morir el seu germanastre Ferran VI sense fills heretà 1759 el tron d’Espanya i deixà el de Nàpols a Ferran, tercer fill mascle del seu matrimoni amb Maria Amàlia de Saxònia En marxar a Madrid s’endugué alguns dels ministres més competents dels que l’havien assessorat durant el seu regnat a Nàpols Squillace, Grimaldi, i els confià missions de govern prescindí, per contra, d’altres polítics castellans del regnat anterior S'esforçà a introduir a…
Sèrbia 2016
Estat
Per primera vegada, els tribunals de justícia de Sèrbia van jutjar ciutadans serbis pels crims comesos a Srebrenica durant la guerra dels Balcans Al mes de desembre va començar el judici contra vuit expolicies per l’assassinat de centenars de persones en un magatzem a la ciutat de Kravica, prop de Srebrenica Aquest judici va generar fortes tensions socials dins del país, on encara hi ha un percentatge important de població que no només no condemna els crims que van succeir durant la guerra dels Balcans, sinó que considera molts exmilitars que han estat jutjats per…
Albània 2015
Estat
Després de la designació a mitjan 2014, a càrrec del Consell Europeu, de l'estatus de país candidat a entrar a la Unió Europea, el Govern albanès va continuar impulsant reformes estructurals amb l'objectiu d'iniciar les negociacions d'adhesió en un futur immediat Seguint les recomanacions i les directrius de la Comissió Europea, el Govern d'Edi Rama va prendre algunes mesures polítiques destinades a fer una reforma integral de l'administració pública i del sistema judicial, i a augmentar la lluita contra la corrupció i el crim…
abonament
Economia
Dret mercantil
Modalitat de prestació d’un servei, que es perllonga en el temps, derivat d’un contracte, normalment d’adhesió, pel qual hom paga una certa quantitat per tal de poder gaudir regularment dels béns o serveis que són objecte del contracte.
amén
Cristianisme
Paraula hebrea que significa ‘això és veritat’ i alhora ‘això és desitjable’; emprada en la litúrgia cristiana com a conclusió de les oracions per a manifestar l’acord i l’adhesió a allò que ja ha estat dit en l’oració.
Junta Democrática de España
Història
Organisme unitari d’alguns sectors de l’oposició antifranquista espanyola, creat el 1974 sota l’impuls bàsic del PCE i amb l’adhesió gradual de CCOO, Partido Socialista Popular, PTE, Alianza Socialista de Andalucía i independents, com Rafael Calvo Serer.
El 1976 es fusionà amb l’organisme rival, Plataforma de Convergencia Democrática establert el 1975 pel PSOE, MC, democratacristians i socialdemòcrates, en l’anomenada Platajunta o Coordinación Democrática Aquesta s’amplià encara, el mateix any, amb nous partits i organitzacions unitàries de les nacionalitats —de Catalunya, el Consell de Forces Polítiques—, i es convertí en Plataforma de Organismos Democráticos, que negocià amb el govern Suárez el contingut de la reforma política engegada per aquell
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina