Resultats de la cerca
Es mostren 1707 resultats
Grup Atletisme Lluïsos de Mataró
Atletisme
Club d’atletisme de Mataró.
Amb més de 80 anys d’antiguitat, en un primer moment fou una colla sardanista i més endavant donà pas a un grup gimnàstic Tenia la seu al pati del ja desaparegut convent dels Caputxins, on ara hi ha la plaça dels Lluïsos Tingué seccions d’halterofília, boxa, handbol i bàsquet Disposa de l’Estadi Municipal d’Atletisme de Mataró Ha organitzat els Campionats d’Espanya de 10000 m 2001, 2004 i els de Catalunya de cros 2010, 2012 Destaca l’organització del Cros de Mataró, que un grup de socis de l’aleshores Grup Gimnàstic Lluïsos començà a organitzar l’any 1971 És el quart més antic de Catalunya i…
Pere de Palol i Salellas

Pere de Palol i Salellas
© Universitat de Barcelona
Arqueologia
Arqueòleg.
Vida i obra Fill de Miquel de Palol i Felip i pare de Miquel de Palol i Muntanyola Entrà al món de l’arqueologia guiat per Francesc Riuró Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Pericot i, sobretot, de Martín Almagro, amb el qual collaborà en les excavacions d’Empúries Es doctorà brillantment a la Universitat de Madrid i fou director en funcions del Museu Arqueològic de Girona fins que, el 1956, guanyà la càtedra d’arqueologia i prehistòria a la Universitat de Valladolid, on romangué fins el 1970 El seu treball, intens, es feu sentir en tots els camps, creant escola,…
,
triumvir
Història
A l’antiguitat romana, cadascuna de les tres persones (triumuiri o tres uiri) que formaven una comissió o associació.
No pocs aspectes de la vida política, administrativa, social, jurídica i religiosa de Roma es regien per aquest procediment collegiat Alguns dels collegis eren permanents, entre els quals els triumuiri capitales , destinats a assistir els magistrats de la justícia, guardar les presons i fer acomplir les sentències criminals els triumuiri monetales , destinats a dirigir la fabricació de la moneda els triumuiri mensarii , destinats a regir les operacions bancàries de l’estat i els triumuiri epulones , destinats a preparar els banquets sagrats en honor de Júpiter Capitolí i, sota l’Imperi, a…
himne
Música
En l’antiguitat grecoromana, poema en honor dels déus o dels herois, cantat normalment en els actes de culte.
Els himnes més antics es troben en la Ilíada En l’època alexandrina n’apareixen també en les tragèdies Els més famosos, des de l’antigor, eren els himnes partenis, cantats per cors de noies en honor de divinitats femenines, els himnes dèlfics en honor d’Apollo i, posteriorment, els himnes òrfics en honor d’Orfeu Si bé se’n desconeix la música, se sap que el vers més emprat en la seva composició era l’hexàmetre
Espanya
Música
Nom donat, des de l’antiguitat, a la Península Ibèrica i, a partir del 1715, a l’Estat espanyol.
En el present article hi és tractada l’evolució musical en els antics regnes hispànics -exceptuant Portugal- des de l’alta EdatMitjana fins a la constitució del modern Estat espanyol i, des d’aleshores fins a l’actualitat Música culta L’Edat Mitjana Els importantíssims estudis d’Higini Anglès sobre els orígens de la música culta hispànica contradiuen amb dades concretes l’opinió generalitzada que li atorgava un paper menor en el desenvolupament de la música durant l’Edat Mitjana Anglès proporciona dades molt eloqüents tot assenyalant que la lírica llatina no litúrgica més antiga és la…
Eleusis
Ciutat
Ciutat del nomós de l’Àtica, a la Grècia Central i Eubea, Grècia, situada al fons de la badia del mateix nom.
Port i nucli industrial construccions navals i refineria de petroli La ciutat, que esdevingué famosa a l’antiguitat per la celebració dels misteris d’Eleusis, fou originàriament independent, però fou unida a Atenes pacíficament i amb paritat de drets a la fi del segle VIII aC o a principis del VII La fertilitat de la terra i la situació en feren una important ciutat grega Durant les guerres amb Pèrsia els bàrbars destruïren el santuari la grandesa i importància del qual foren evidenciades per les excavacions fetes al segle XIX, les quals, d’altra banda, n’establiren l’origen al període…
criptografia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure en caràcters secrets.
Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la correspondència…
plaça

Porxos de la plaça Gran de Calaf
© CIC-Moià
Urbanisme
Lloc ample i espaiós, a l’interior d’una població, on solen confluir diversos carrers.
A l’antiguitat fou el centre de la vida política i comercial a Grècia era anomenada àgora, i a Roma, forum i era el lloc on es concentraven tots els edificis públics importants A l’edat mitjana continuà tenint la mateixa funció i aparegueren les places quadrades i porticades Aquest tipus de plaça continuà durant el Renaixement, bé que en aquest moment aparegué un nou concepte de plaça monumental oberta i amb efectes de perspectiva, efectes molt més rebuscats durant el Barroc, com n'és un exemple la plaça de Sant Pere del Vaticà Amb el neoclassicisme tornaren les places tancades i…
Guillem Ramon de Vic i de Vallterra
Cristianisme
Bisbe i cardenal.
Era protonotari apostòlic, i el 1517 fou creat cardenal pel papa Lleó X, pels mèrits del seu germà Jeroni, que fou ambaixador de Roma El 1518 rebé en comenda el bisbat de Cefalù Sicília, que mantingué fins poc abans de morir, i el 1519 fou nomenat coadjutor, amb dret a successió, de l’ancià bisbe de Barcelona Martín García, el qual succeí com a residencial el 1521 Malgrat tot, no residí a Barcelona, sinó a Roma, on rebé cartes del rei Carles I recomanant-li ambaixadors i clergues Intervingué activament en els conclaves en què s’elegí Adrià VI i Climent VII, per fer triomfar la candidatura…
el Pont de Cabrianes
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Fruitós de Bages, a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes, vora l’antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent i Navarcles (i, a 200 m, encara els d’Artés i Calders).
També anomenat Sant Jaume d’Olzinelles és el nom d’una parròquia i de la quadra o districte rural del sector N El lloc d’Olzinelles és una de les fites de l’antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat Va pertànyer també a la senyoria de Sant Benet i ara és de propietat particular Al segle XIX, i havent-se format un petit nucli i colònia fabril vora el pont de Cabrianes —estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de coincidència…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina