Resultats de la cerca
Es mostren 1985 resultats
la Salut

Aspecte de la capella de la Salut
© Alberto González Rovira
Capella
Capella del municipi de Sant Iscle de Vallalta (Maresme), situada prop de la font del mateix nom.
L'edifici fou construït l'any 1885 pels propietaris del mas Santa Victòria l’actual Can Vila per aconseguir la curació de la seva filla Sembla que antigament ja hi hagué una primitiva capella segle XIV, que al segle XVIII ja estava derruïda L'actual edifici és senzill, de planta rectangular amb absis semicircular i espadanya El darrer diumenge d’agost s’hi celebra l'aplec
Tèspies
Ciutat
Antiga ciutat grega de Beòcia.
Situada al peu de l’Helicó, prop de l’actual Erimo Kastro, conserva restes dòriques dels temples d’Apollo i les Muses Vers l’W, a la vall del Permeso, hom ha descobert les bases de l’altar de les Muses, d’època hellenística, voltat antigament pel bosc sagrat, adornat d’estàtues famoses —entre d’altres, un Eros de Praxíteles— que Constantí féu treure
processos de ribera
Tecnologia
Conjunt de processos químics, fisicoquímics i enzimàtics i d’operacions mecàniques que tenen per objecte eliminar de la pell tots els components que no siguin adequats per a la fabricació del cuir i preparar l’estructura fibrosa del col·lagen per a l’adob.
Comprèn essencialment, pel que fa als processos químics, fisicoquímics i enzimàtics, el remull, el pelat, l’encalcinament, el desencalcinament i el rendiment, i, eventualment, el desgreixatge, i, pel que fa als tractaments mecànics, la depilació, el descarnament, la divisió i l’operació de ferrejar Els treballs de ribera necessiten grans quantitats d’aigua, i antigament eren efectuats a les riberes dels rius, d’on prové el nom
consolva
consolva
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.
Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps Hom en planta sovint en tests com a ornamental
estable

Estable de vaques
© CIC-Moià
Ramaderia
Lloc cobert totalment o parcialment on hom allotja el bestiar per a la seva alimentació, explotació i repòs.
Antigament l’estable era un simple espai tancat i cobert on hom guardava el bestiar durant la nit i, en alguns casos, l’alimentava Actualment, però, amb els mètodes moderns d’explotació i per tal d’obtenir el màxim rendiment, hom adopta diverses formes i distribucions segons el tipus i la finalitat producció de carn, de llet, reproducció, etc del bestiar, les condicions climatològiques, etc
Penitencieria Apostòlica
Primer dels tres tribunals de la cúria romana, dedicat al fur intern, és a dir, a totes les qüestions de consciència, com absolució dels casos reservats (pecat reservat) a la Santa Seu, la solució de casos difícils de consciència, les dispenses, les sancions, les commutacions de vots, etc.
Fundada per Innocenci IV al s XIII, les seves competències foren fixades per Pius V 1569 i successivament determinades per diversos papes Benet XV hi transferí la competència de les indulgències el 1917 Presidida pel cardenal penitencier major, l’assemblea on són discutits casos difícils és anomenada signatura , per tal com antigament el document d’una concessió de gràcia era autentificat pel fiat autògraf del papa
Pasqüetes
Primer diumenge o capvuitada després de Pasqua, anomenat també diumenge in albis
.
Dia popular d’aplecs i de captiris i de portar el combregar general als malalts Antigament els confrares del Roser acostumaven a fer un captiri, sovint, amb el cant dels goigs A València començaren aquest dia les festes de sant Vicent Ferrer per diferents barris de la ciutat, sobretot a l’orfenat o casa dels xiquets de Sant Vicent, on aquests escenifiquen algun dels miracles del sant
Aós de Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) situat al N del terme, sobre un petit turó a la confluència dels rius de Setúria, de Salòria i del torrent de Montaner, on es forma el riu d’Aós, al peu del pic d’Aós (2.406 m), el cim més occidental de la serra d’Enclar i termenal de les parròquies d’Aós, i d’Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria, a Andorra.
Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants El Spill del 1519 en fa una bona descripció Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha una vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu L’església, al cap de la població, feia de castell hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular A migdia hi havia antigament…
Sant Cristau

Església de Sant Cristau
© Jaume Ferrández
Antiga església
Antiga església, actualment arruïnada, que corona el puig de Sant Cristau (1.015 m alt), l’antic Montesquiu, contrafort septentrional de la serra de l’Albera, que separa la vall del Rom (terme de l’Albera, Vallespir), del Rosselló (termes de Montesquiu d’Albera i de Vilallonga dels Monts).
Hi neix el torrent de Sant Cristau , que drena el terme de Montesquiu i s’uneix al Tec, per la dreta En aquest indret hi havia hagut el castell de Sant Cristau antigament castell d’Albera , d’on sorgí el llinatge dels Montesquiu dits també Santcristau , que construïren un nou castell al vessant septentrional del puig, el castell de Montesquiu o de Vilanova d’Albera Montesquiu d’Albera
Sameda
Castell
Antic castell medieval del municipi de Folgueroles (Osona), del qual queden escasses ruïnes en un puig, prop del coll Sameda, a l’entrada de les Guilleries.
Consta des del 992 i reemplaçà el veí castell de Sant Llorenç del Munt La seva jurisdicció s’estenia pels termes de Sant Julià de Vilatorta i de Sant Sadurní d’Osormort, i més antigament pels de Folgueroles i Espinelves El seu domini pertangué als Queralt i a la mitra de Vic Més tard s XIV passà als Centelles, senyors del casal de Bellpuig de Sant Julià de Vilatorta
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina