Resultats de la cerca
Es mostren 3619 resultats
títol
Història
Cristianisme
Nom donat a cadascuna de les antigues esglésies de Roma encomanades a un prevere o diaca, que hom anomenà més tard cardenal
.
El terme sembla provenir de les cases particulars on els primers cristians celebraven el culte, sota la protecció sub titulo d’una persona influent, sovint convertida en sant per una confusió amb el titular o sant patró d’una església, com és el cas del titulus Sabinae Sabina
llengua criolla
Lingüística i sociolingüística
Cadascuna de les parles originades per la combinació d’una llengua europea i elements lingüístics vernacles de les antigues colònies, sobretot americanes.
Hom les usà principalment en les relacions comercials i com a instrument de comunicació amb els nadius de les colònies Entre aquestes llengües, algunes de les quals són usades encara avui, es destaquen el negroportuguès de les illes del Cap Verd i la Guinea portuguesa l’indoportuguès de Ceilan el papiamento , parlat pels negres de Curaçao el malaiocastellà de les Filipines el crioll d’Haití, de les illes Reunió i Maurici l’annamitafrancès de la Cotxinxina el pidgin english deformació de business english , parlat a l’Extrem Orient, i el broken english , parlat a Sierra Leone Aquestes llengües…
Cumes
Ciutat
Ciutat antiga de Campània, a l’oest de Nàpols, una de les colònies gregues més antigues i importants de la península Itàlica.
Fundada en 750-725 aC, fou rival dels etruscs, els quals vencé el 524 i el 474 aC A mitjan segle V aC caigué a les mans dels samnites, i el 334 aC fou conquerida pels romans Era famosa la sibilla de Cumes Les excavacions començades al segle XIX han exhumat una part de les ruïnes de la ciutat grega i diverses necròpolis prehellèniques i gregues
Santes Creus
Poble
Poble i cap del municipi d’Aiguamúrcia (Alt Camp), creat l’any 1843 en les antigues dependències del monestir de Santes Creus.
Ha esdevingut un nucli d’estiueig i de segona residència i turisme hi ha algunes urbanitzacions, entre les quals es destaca la del Molí de Rubió , a l’antic molí a la confluència del Gaià amb el torrent de Rubió
paviment glacial
Geomorfologia
Superfície d’una roca, generalment dura, aplanada i polida, que presenta a més estries i acanalaments i fractures en forma de creixents, productes de la forta abrasió glacial (glacera), d’una glacera de tipus alpí o d’un inlandsis molt extens d’època quaternària o de temps molt més remots.
Els paviments glacials subactuals se solen trobar relictes, és a dir, no enterrats, cosa freqüent als Pirineus Però quan són més antics els paviments han romàs fòssils i directament recoberts per dipòsits de tipus tills i tillites és a dir, es tracta de dipòsits de tipus argiles de blocs, veritables morenes de fons de les glaceres Així, l’associació d’un paviment glacial amb una tillita o till és el criteri més fiable per a reconèixer les glaciacions antigues I, mercès a les estries i als acanalaments, hom pot determinar les direccions i els sentits dels paleocorrents de l’antiga…
tapís microbià
Biologia
Comunitat procariòtica composta essencialment de diverses poblacions de bacteris disposats en capes horitzontals primes.
Aquestes comunitats s’estableixen a la interfase entre l’aigua i el sediment, i la diversitat dins el tapís és relativament baixa De dalt a baix trobem cianobacteris que són fototròfics i aeròbics bacteris vermells cromatiàcies i bacteris verds del sofre clorobiàcies, fototròfics i anaeròbics i bacteris reductors del sulfat, també anaeròbics Molts tapissos microbians d’èpoques geològiques antigues donaren origen a estromatòlits i a les formacions de ferro en bandes BIF També s’han anomenat mantells microbians, o mantells algals A Catalunya es troben molt ben representats a la…
prima
Música
La corda més aguda dels instruments cordòfons amb mànec.
Les cordes d’aquests instruments s’anomenen amb els nombres ordinals seguint l’ordre de la seva disposició d’agut a greu prima, segona, tercera, etc La prima, la corda més aguda i de so més penetrant, és generalment la més emprada per a usos melòdics És la que suporta una major tensió i generalment és única, encara que els altres ordres ordre 2 siguin dobles El material de què és feta influeix decisivament sobre el timbre de l’instrument En els instruments moderns, les antigues cordes de budell han estat substituïdes per niló o metall, per la necessitat de major potència sonora
notodòntids
Entomologia
Família d’insectes pterigots de l’ordre dels lepidòpters, caracteritzada per una pilositat abundant que forma una cresta damunt el tòrax, conspícua en repòs, ja que acostumen a plegar les ales, disposant-les en angle obtús.
Són macrolepidòpters nocturns, de colors críptics, i amb l’espiritrompa atrofiada Comprèn unes 3000 espècies Aquesta família n'ha aplegades dues de més antigues els notodontins que aporta la majoria de les espècies, erugues amb colors llampants, que adopten positures espaordidores formen una gepa i aixequen ambdós extrems, i que evaginen tubs defensius de l’apèndix anal bífid, de les quals, als Països Catalans, hi viuen 33 espècies i els taumatopeïns , denominats habitualment processionàries processionària, erugues gregàries i urticants la processionària del pi és considerada una…
sotsvegueria
Història
Demarcació administrativa del Principat de Catalunya més petita que la vegueria, de la qual depenia i formava part.
La fixació dels seus termes s’inicià al s XIII, però variaren sovint fins al s XVIII Té l’origen, generalment, en antigues demarcacions geogràfiques o polítiques antics pagi , vescomtats i comtats, que perpetuaren així interessos particulars o feudals Algunes sotsvegueries oscillaren, en llur dependència, entre les vegueries veïnes, com la sotsvegueria d’Igualada, que passà de la vegueria de Vilafranca a la de Barcelona, en esdevenir la capital carrer de Barcelona a la fi del s XIV Foren tingudes en compte en la creació dels corregiments arran de la Nova Planta i les capitals…
Òlbia
Ciutat
Ciutat de la província d’Òlbia-Tempio (Sardenya), de la qual és capital juntament amb Tempio Pausania, a la costa NE de l’illa.
Centre comercial molt actiu per les exportacions vers la península, és també un port important pel tràfic de passatgers Fundada, probablement, pels grecs el s VI aC, aviat esdevingué una base cartaginesa Conquerida pels romans l’any 259 aC, decaigué a l’època imperial Feu de diverses famílies, entre les quals els Borja a l’època de dominació catalana de Sardenya, conserva restes d’una necròpoli púnica i d’unes quantes construccions romanes L’església de San Simplicio s XI-XII és una de les esglésies romàniques més antigues i més interessants de Sardenya, amb planta basilical i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina