Resultats de la cerca

Actiu a València, treballà des del començament del 1400 amb Pere Nicolau, i a la seva mort en no aconseguir fer-se càrrec del seu taller, que passà a Jaume Mateu, nebot de Nicolau, hom suposa que n'obrí un de propi Amb els pintors esmentats forma part del principal grup de pintura valenciana internacional, d’arrel francoborgonyona, inspirada en les miniatures del duc de Berry i de la cort de Borgonya Collaborà amb Andreu Marçal de Sax, i amb Guerau Gener obrà la taula de Sant Climent i Santa Marta 1405-07, Museu de la Seu de València Durant molts d’anys se l’ha conegut per mestre…

Cofundador de l’Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana AJELC, la seva obra és marcada sovint pel coneixement de cultures diferents de l’occidental Fruit precisament dels seus viatges a l’Himàlaia ha publicat Si puges al Sagarmatha quan fumeja neu i vent 1988, premi Joaquim Ruyra, Nima, el xerpa de Namtxe o la recerca d’un norpa errant 1994, segon premi internacional Europa 1992 i Sota el signe de Durga 1993, Premi Nacional de literatura 1994 En narrativa curta ha publicat Havies d’haver posat La Traviata 1987 i La dama descalça 1990 en poesia, Autopista púrpura premi Amadeu Oller…

Es traslladà al barceloní barri de Sants als anys de la República A la postguerra, s’afilià al ram ferroviari de la CNT Desertà del servei militar, la qual cosa li suposà un ordre d’arrest permanent i el seu pas a l’exili a França, on complí diverses funcions en la trama d’organitzacions del Moviment Llibertari Espanyol, com els de secretari de la Federació Local de la CNT a París i Secretari General del Comitè Peninsular de la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries a l’Exili Així mateix, fou dels organitzadors de grups resistencials com Defensa Interior i el Grup Primer de Maig Estigue…

Germà dels pintors Joan-Antoni i Josep Benlliure Gaudí d’un prestigi molt sòlid entre l’element oficial i l’alta burgesia Format bàsicament pel seu germà Josep, el 1871 anà a Madrid, i després estudià a Roma Autor d’un gran nombre de monuments a València Josep de Ribera , Patriarca Joan de Ribera , Marquès de Campo , etc, tingué també una participació important en el conjunt del monument a Alfons XII Retiro, de Madrid Rebé distincions oficials, i fou membre de l’Academia de San Fernando La temàtica condicionà gairebé sempre les modalitats del seu estil La seva facilitat i la seva seguretat…

L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174 Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086 El mot Agemalus arrel primitiva de Guèmol podria…

Es tracta de l’església desapareguda que presidia la quadra de la Mussarra o la Montsarra, al lloc on avui hi ha la gran masia de la Mussarra, al límit amb el terme de Sant Martí Sarroca S’esmenta l’any 1143 en unes deixes que féu Vidià de Sant Vicenç, dins la parròquia de Sant Cugat de Muscarra , al monestir benedictí de Sant Cugat del Vallès El 1156 surt amb la forma Muszarra i el 1159 amb la grafia Almuzarra, topònim d’arrel àrab La quadra de la Mussarra, per donació de Guillem de Tarragona, passà el 1230 al patrimoni del monestir de Santes Creus i l’església agafà l’advocació…

Es formà amb ECanivell Seguí Josep Civil i Castellví a París, on s’estigué amb Manolo Hugué i fou ajudat pel doctor Bosviel Illustrà amb gravats de fusta Les opinions de Jérome Coignard , d’Anatole France Gravava les seves obres sense dibuix previ, cosa que els dóna un caràcter inimitable Publicà Le jaloux Carrizules d’Estremadure , de Cervantes 1915, Le prince , de Maquiavel 1921, Les sonnets pour Hélène , de Ronsard 1927, L’évangile selon saint Mathieu 1928, Les histoires naturelles , de Jules Renard 1929, Psyché , de La Fontaine 1930, Les musiciens, d’André Suarès 1931, Salomé, d’Oscar…

Els radis medullars tenen una funció connectiva i també de transport lateral de saba

És situat immediatament sota l’epidermis i la substitueix un cop iniciat el creixement secundari

Sota aquest concepte unitari tradicional hom pot distingir diversos estils, dos en essència un d’aquests, que pot ésser atribuït amb certesa als sans històrics, caracteritzat per una temàtica on intervé la figura humana en escenes complexes de dansa, caça, lluita o màgia, d’un gran dinamisme i vitalitat expressiva, estès als actuals territoris de la República de Sud-àfrica, Botswana, Lesotho i Ngwane, en una època relativament moderna car ha estat conreat fins al nostre segle, tal com ho demostren les representacions de bantús i europeus Aquest estil es troba enllaçat íntimament amb una altra…