L’església de Sant Pere és esmentada ja l’any 957, en què fou donada al monestir de Sant Esteve de Banyoles pel bisbe Arnulf de Girona, segons figura en l’acta de consagració de l’església del monestir, feta el 16 d’octubre d’aquell any. Aquesta possessió seria refermada posteriorment per tres butlles papals, la primera de Benet VIII l’any 1017, la segona d’Urbà II el 1096 i la tercera d’Alexandre III l’any 1174. Així mateix, la possessió seria també confirmada en l’acta de consagració de la nova església del monestir, feta el 1086.
El mot Agemalus (arrel primitiva de Guèmol) podria procedir de dues etimologies diferents. Una seria Malus ager (camp estèril) o Ager mali (camp de fruita), i l’altre, Aquimillio (camp de mill), amb la qual cosa podem suposar que la vila va assentar-se en un terreny que tenia alguna d’aquestes tres característiques. Segons el diccionari Alcover-Moll “Guémol” derivaria possiblement del nom personal germànic Aganbold. De l’antiga església romànica no resta gairebé res, ja que al damunt va bastir-se la que actualment és coneguda com església del Remei.