Resultats de la cerca

Intentà de reunir els bisbats escandinaus en un patriarcat sota la seva autoritat, però no ho aconseguí per l’oposició de Roma Aquest fracàs consumà la separació entre els pobles germànics Adalbert tingué un important paper polític sota Enric III Fou tutor d’Enric IV, però fou allunyat de la cort en intentar d’alçar contra aquest els barons germànics Tanmateix, Enric IV el tornà a cridar més tard 1069 Fou home d’una gran cultura

Estudià a Barcelona i a Madrid i es doctorà en farmàcia Autoritat en taxonomia vegetal, aplegà un gran herbari i descriví moltes espècies i formes noves de plantes ibèriques, marroquines i mauritàniques Tingué constant relació amb botànics del Principat Dirigí la revista Cavanillesia És autor de nombrosos treballs, com Consideraciones sobre algunas curiosas plantas recogidas en Cataluña 1896, Relación de plantas ibicenses 1900, Relación de plantas menorquinas 1901, Hieracios catalanes 1918 i Una visita botánica a Mallorca 1934

El secretari d’Estat nord-americà Mike Pompeo afirma en unes declaracions que “l’establiment d’assentaments israelians no és, en si mateix, contrari al dret internacional” Amb aquestes afirmacions, condemnades per l’Autoritat Nacional Palestina i lloades pel govern israelià, trenquen amb la posició defensada pels Estats Units que, des del 1978, qualificava els assentaments israelians als territoris ocupats d’”illegítims” per bé que no utilitzava la paraula “illegals”, com sí que ho fan les Nacions Unides

Reconegué l’autoritat nominal de l’emir i es mantingué semiindependent fins al començament del segle IX, moment a partir del qual passà a designar una de les cora omeies N'han estat molt discutits els límits Amb capital a Oriola substituïda per Múrcia des del 825, comprenia les actuals comarques del Baix Segura, l’Alacantí, el Baix Vinalopó i el Vinalopó Mitjà, però sembla infundada la pretesa inclusió de Villena, Elx i fins i tot València

No s’ha conservat cap tractat teòric que es pugui atribuir a aquest autor L’única referència és la que en dona Robert de Handlo en el seu tractat Regule cum maximis Magistri Franconis cum additionibus aliorum musicorum ~1326, en què el cita com una autoritat Le Viser és un dels qui prenen part en el diàleg, juntament amb Franco de Colònia, Petrus de Cruce i Joan de Garlàndia El centre dels seus interessos com a tractadista devia ser la notació mensural

El funcionari pot cometre aquest delicte sostraient o consentint que altres sostreguin, o donant ocasió, amb la seva negligència i poca cura, a una sostracció, o utilitzant els béns públics en ús propi o diferent d’aquell al qual són destinats, o negant-se a fer els pagaments legalment prevists o els que li mana de fer l’autoritat competent El codi penal sanciona, no solament el perjudici econòmic causat, sinó també l’abús de confiança en ell dipositada públicament

El sacerdot Yao Shun és ordenat bisbe de la Mongòlia Interior i es converteix en el primer bisbe de la Xina acordat entre el govern i el Vaticà A la Xina les organitzacions religioses estan sota el control del govern, cosa que ha portat a un llarg enfrontament amb la Santa Seu fins al setembre de 2018, que ambdues parts van arribar a un acord Part dels catòlics xinesos que no reconeixen l’autoritat de l’estat acusen el Vaticà d’haver claudicat

Constitueix un mètode d’investigació, que hom efectua a través de diferents instruments, el més comú dels quals és l’interrogatori de l’univers o d’una mostra estadísticament representativa que interessa d’investigar mitjançant un qüestionari L’enquesta ha adquirit un gran desenvolupament gràcies a la sociologia, bé que també és utilitzada com a element auxiliar en altres disciplines o com a mitjà usat per l’autoritat judicial per a aclarir els elements i les circumstàncies d’un fet punible

Exercí el càrrec de veguer episcopal d’Andorra És autor d’una recopilació historicojurídica, el Manual Digest 1748, que tracta de la història, de la forma de govern i dels usos i els costums de les valls d’Andorra, escrita a requeriment i per a l’ús del Consell General Malgrat el seu interès com a testimoni de la tradició i malgrat l’autoritat que li és atribuïda encara avui dia en el camp legislatiu i judicial, no ha estat mai publicada íntegrament

Estudià a València i es traslladà a Madrid, on publicà 1687 una Carta filosófica médico-chímica que provocà grans polèmiques pel seu caràcter innovador, puix que refutava l’autoritat dels metges clàssics, com Galè, i propugnava un criteri basat en l’experiència S'inclinà per la iatroquímica i proposà la creació d’acadèmies i laboratoris en què treballessin científics estrangers Fou soci fundador de la Regia Sociedad de Medicina y Otras Ciencias, de Sevilla 1700 El 1714 exercia a Bilbao