Resultats de la cerca

Director del Servei d’Investigació Arqueològica Municipal de l’Ajuntament de València des de la seva creació 1948-73 Entre d’altres, dirigí les excavacions de la necròpoli romana de la Boatella i les del carrer del Rellotge Vell, on aparegué el magnífic mosaic romà de la Medusa A proposta seva, l’Ajuntament aprovà diferents normatives per evitar que la dinàmica constructiva provoqués una destrucció descontrolada del subsol, un plantejament que s’avançà al seu temps i posà les bases per al desenvolupament de la investigació arqueològica en el medi urbà

Formà part del Club Optimista, de l’Èpic de Terrassa, del Club de 7 a 9 i novament de l’Èpic de Terrassa, club on es retirà L’any 1954 ascendí a primera categoria i el 1956 destacà a les files del 7 a 9 Com a entrenador, aconseguí fer pujar a la màxima categoria estatal els equips masculí i femení de l’Èpic de Terrassa Malgrat que no guanyà cap títol, posà les bases dels èxits posteriors del club egarenc en els campionats de Catalunya i Espanya

En començar la Guerra del Francès fou nomenat vocal de la junta de guerra alacantina Es destacà durant la guerra i fou ascendit a tinent coronel Féu la campanya d’Amèrica contra els independentistes, i redactà les bases de la capitulació després de la batalla d’Ayacucho 1824 De tornada a la Península, lluità contra els apostòlics a la Guerra dels Malcontents i contra els carlins al País Basc Ascendit a general, fou capità general d’Extremadura, València 1835, Múrcia i Castella la Nova, i ministre de la guerra el 1837

Fill d’Eustaqui II, comte de Boulogne, fou duc de la Baixa Lorena 1089-95 Sostingué l’emperador Enric IV contra el papa Gregori VII El 1095 vengué el seu ducat per sufragar la primera croada i en fou un dels caps S'ocupà de les relacions dels croats amb l’imperi Bizantí i fou protector del Sant Sepulcre 1099-1100 Establí les bases de la penetració dels estats llatins del llevant al Pròxim Orient Morí després de vèncer els egipcis a Ascaló i aviat esdevingué un personatge llegendari

Aliat dels britànics durant la Segona Guerra Mundial, amb llur ajut assolí el tron del nounat regne de Líbia Durant el seu govern aquest entrà a formar part de la Lliga Àrab 1953 i fou acordat l’establiment de bases britàniques 1953 i nord-americanes 1954, en canvi d’ajuda econòmica El 1969, aprofitant un viatge que féu a Turquia, l’ala esquerra de l’exèrcit el destronà i fou proclamada la república àrab de Líbia Exiliat a Grècia i després a Egipte, abdicà la corona, i l’any 1974, adquirí la ciutadania egípcia

Fill de Gaietà Huguet i Breva, estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París Fou un dels fundadors, a Castelló, de la Joventut Nacionalista 1909, i de l’Esquerra Republicana del País Valencià El 1936 passà a Esquerra Valenciana, partit dins el qual tingué un paper destacat A la seva iniciativa es degué, en una gran mesura, la creació 1935 de Proa, entitat de promoció de la cultura catalana al País Valencià Exiliat abans d’acabar la guerra civil, tornà el 1953 Donà noves bases a la Fundació Gaietà Huguet

Estudià la sensibilitat dels nervis i la irritabilitat i contractilitat dels músculs i descobrí que tots els nervis van al cervell o a la medulla espinal Identificà el mecanisme de la respiració i l’automatisme del cor i demostrà que les artèries i els capillars transmeten el pols cardíac Com a botànic, escriví una crítica lliure de l’obra de Linné i donà les bases d’un sistema de classificació basat en el parentiu natural Com a poeta, és autor de diversos llibres de poesia lírica i descriptiva, ideològicament conservadora posteriorment escriví diverses novelles…

Empresonat pel fet d’haver atacat el segon Imperi, s’exilià perquè ajudà la Comuna de París Havent tornat a França 1876, hi introduí el marxisme i organitzà el moviment obrer sobre bases socialistes així aconseguí la creació d’un partit obrer socialista 1879, atacat per anarquistes, blanquistes i possibilistes Publicà la revista L’Égalité 1877 i l’obra Collectivisme et révolution 1879 Després d’una dura polèmica amb Jaurès, participà amb ell en la fundació 1905 del partit socialista unificat SFIO i fou ministre d’estat 1914-16

Estudià a Cambridge De retorn a l’Índia fou professor a Baroḍā, participà en les lluites polítiques nacionalistes i fundà dos periòdics Retirat de la política 1910, fundà una escola de ioga i filosofia hindú a Pondicherry Exercí una gran influència a l’Índia contemporània Desenvolupà una filosofia sintètica, metafisicoteològica, emanatista i evolucionista a la vegada Per a ell, en l’home es troben l’emergència de la matèria i el descens de Brahma Les obres més importants són comentaris als Vedes, Assaigs sobre el Gītā, La vida divina i Bases de Ioga

Fill del pintor Hermenegild Vallvé Virgili, s’inicià de molt jove en el món de la fotografia Amb tretze anys, aconseguí el carnet de premsa de la Ilustración Española Juntament amb Gaspar, Claret, Vidal, Ferma i Florit, entre d’altres, establí les bases del fotoperiodisme esportiu de la dècada dels anys vint Treballà en les principals publicacions esportives de la dècada de 1920, com Gràfic-Sport , La Hormiga de Oro , La Vanguardia , Diario de Barcelona , Diario de Tarragona , La Cruz , El Día Gráfico , Illustració Catalana , Marca , ABC i Blanco i Negro