Resultats de la cerca

Fou canonge de la seu de Barcelona 1903 i professor de patrologia al seminari diocesà Es dedicà a la investigació històrica i collaborà a Ciencia Cristiana Les seves obres més remarcables són Las casas de religiosos en Cataluña durante el primer tercio del siglo XIX , en dos volums 1906, i Los religiosos en Cataluña durante la primera mitad del siglo XIX , en quatre volums 1918 Ambdues obres són encara avui bàsiques per a l’estudi dels ordes religiosos catalans

Fou canonge regular de l’abadia parisenca de Sant Víctor, on rebé la seva formació Les seves obres són característiques de la producció monàstica de l’època, dominada pel misticisme Consten, en general, d’unitats de tres frases les dues primeres tenen vuit síllabes, i la darrera, set, alternativament accentuades, cosa que les acosta al vers i les allunya de la prosa Ja en vida de l’autor serviren de base literària per a nombroses seqüències

Fill del comte d’Aiamans Miquel Joan de Togores i Sales Estudià drets i teologia a Mallorca Fou sagristà i després canonge de la seu i rector de la universitat Essent vicari general, governà eclesiàsticament la diòcesi de Mallorca Publicà una Epistola pastoralis ad parrochos 1700 i deixà, sembla, inèdits uns opuscles lullians Féu construir a despeses seves l’altar major, i amb el retaule obra de Pere Carbonell i el presbiteri i deixà a la catedral nombroses rendes

Des del 1644 era canonge de la seu de Mallorca El 1671, arran de l’atemptat contra Josep de Vilallonga fet dins el temple de Sant Francesc, afrontà la inquisició, la qual l’excomunicà Fou rehabilitat per la Sagrada Congregació el 1678 el papa li conferí la dignitat de bisbe de Santa Justa, el féu prelat domèstic i li encomanà el procés de canonització de la beata Catalina Tomàs Morí en el curs d’una visita pastoral

Fou canonge a Saragossa 1767 i preceptor del príncep d’Astúries, futur Ferran VII, a qui inculcà hostilitat a Godoy i admiració envers Napoleó Fou l’eix de la conspiració d’El Escorial 1808 i en les que precediren l’alliberament de Ferran VII 1814 Fou membre del consell d’estat i formà part de la camarilla que dirigí el país durant el segon regnat d’aquest rei, el qual el desterrà per les seves intrigues

Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913,  L’incendi…

Sortí del 1927 al juliol del 1936 Influí sobretot entre els sacerdots joves i contribuí a crear una nova concepció pastoral donant especialment una orientació per a les homilies aportava també estudis teològics L’editorial, escrit sempre per Cardó, donava el to de la publicació, alt exponent d’un temps d’expansió religiosa

Estudià al seminari de Barcelona i a les universitats de Barcelona i Madrid, on es doctorà el 1889 en filosofia i lletres Fou professor d’història al seminari, canonge de la catedral i director del Boletín Oficial Eclesiástico de la diòcesi de Barcelona Fou també secretari de cambra i govern del bisbe Català És autor d’obres piadoses, sobretot de traduccions cal destacar les obres històriques Episcopologio de la sede barcinonense 1916 i Pedro de Luna, último papa de Aviñón 1920

Canonge de Girona i arxiver Doctor en filosofia, teologia i dret És autor d’un Diccionario alfabético sobre todo lo perteneciente a la iglesia de Gerona , en tres volums, i d’un Episcopologio , que va des de la reconquesta al 1729, obres molt útils que contenen extractes dels principals documents de l’arxiu de la catedral Escriví també una vida del bisbe i oncle seu Miquel Pontic El seu germà Ignasi Pontic , monjo de Montalegre, escriví obres històriques i pietoses

Fill d’un guàrdia civil Estudià al seminari d’Astorga Canonge de Lugo i de Burgos, fou nomenat bisbe de Jaca 1904 i senador 1907-18 En les seves intervencions parlamentàries criticà sovint el govern Nomenat arquebisbe metropolità de Tarragona 1913, parlà tot seguit català i s’integrà en els problemes del país instituí al seminari una càtedra de llengua, història i dret catalans Fou membre de l’Academia de la Historia i de l’Academia de Ciencias Morales y Políticas