Resultats de la cerca

La característica més important de llur morfologia interna és la reducció del nombre de vèrtebres Són ovípars, amb fecundació externa, i tot el procés reproductiu té lloc a l’aigua, on les larves cap-grossos es transformen en adults Els salients, propis del Carbonífer, no podien saltar i tenien cua, a diferència dels actuals, apareguts a l’era secundària Inclou dos ordres, els anurs i els proanurs , aquest últim només amb representants fòssils del Triàsic

És una forma característica de la música italiana del s XVI Els madrigals més notables foren els de C Monteverdi, L Marenzio i Gesualdo da Venosa També l’empraren autors d’altres països, com R de Lassus A Anglaterra es desenvolupà amb èxit, gràcies a les obres de W Byrd, T Morley, O Gibbons, Th Weelkes, J Wilbye i altres, i fou conreada, com a Itàlia, fins a la fi del s XVII

Un equip de paleontòlegs francesos presenta en públic les restes de l’esquelet fòssil del mamífer terrestre més gran que es coneix Es tracta d’un exemplar de Baluchiterium , un animal semblant al rinoceront, però sense la característica banya, que ja va ser descrit el 1910 pel paleontòleg britànic Forster Cooper Les restes han estat trobades al desert de Baluch, al Pakistan, i tenen una antiguitat d’entre 20 i 30 milions d’anys

Hi és important la indústria alimentària, tèxtil, de la fusta, metallúrgica N'és característica la fira ramadera, en què hi tenen especial importància els equins El nucli antic ha estat declarat conjunt d’interés històrico-artístic Destaquen les cases barroques amb escuts heràldics, l’edifici de l’Ajuntament, amb l’església de San Martín i les parròquies de Santa María i San Juan A 5 km es troben els dolmens de Sorginetxe, Eguilaz i Atzkomendi

Es tracta d’una característica de cada substància i és funció de la seva temperatura Quan una substància ateny una temperatura la tensió de vapor corresponent de la qual és igual a aquella a què està sotmesa l’atmosfèrica, per exemple, es produeix l’ebullició de la substància Hom parla també de tensió de vapor d’un sòlid, que és funció de la temperatura, si bé el seu valor és, de tan petit, negligible

Rítmicament relacionada amb la masurca , n’ha estat considerada una variant la més ràpida Presenta la característica accentuació en temps feble i l’estructura en dos, tres o quatre seccions amb repetició Tot i que la denominació més antiga és obertas documentada des del 1697, a partir del segle XIX hom prefereix el nom d' oberek N’hi ha exemples en F Chopin, H Wieniawski, R Statkovski i G Bacewicz, entre d’altres

Els clàssics la consideraren característica de l’oratòria i entenien que fora d’ella podia constituir vici A l’edat mitjana, però, guanyà prestigi i fou utilitzada en tota mena d’escrits com a mètode de desenvolupament o allargament d’un tema donat així passà als tractats de retòrica Els seus efectes poden aconseguir-se per mitjà de la hipèrbole, de la perífrasi, de la collocació de sinònims, enumeracions i repeticions, etc

Tenen les dents febles i els ulls grossos Presenten dues aletes dorsals Als flancs tenen una franja platejada característica i les escates, grosses, són puntejades de negre Viuen en moles, a la zona costanera de les mars càlides o temperades i penetren a vegades a les llacunes salabroses i fins als rius una de les espècies Atherina rissoi viu sempre en aigües dolces Pertanyen a aquest grup el moixonet, el xanguet i el xasclet

N'és característica la formació de cists endògens, silicificats, generalment en forma d’ampolla i sovint amb un obturador al coll Comprenen espècies amb plastidis generalment parietals, de color daurat algues petites amb un flagel Chromulina o amb dos i la cèllula nua Ochromones , o amb una paret pèctica en forma de didal Kephynion , o bé reunides en colònies esfèriques Synura o ramificades Dynobryon Viuen principalment en el plàncton d’hivern en aigües continentals pures

Les femelles són més grosses i amb el plomatge més acolorit que els mascles Tenen el coll i el bec llargs i el cos prim Presenten una membrana lobulada, característica, entorn de cadascun dels tres dits anteriors Nien a terra, i el mascle té cura de la niuada Són sociables, limícoles i bons nedadors Habiten a aiguamolls i a la mar, al nord d’Europa i d’Amèrica són excepcionals als Països Catalans