Resultats de la cerca
Es mostren 1122 resultats
Roget
Família de constructors de lents i d’altres instruments científics, que actuà a Catalunya a la segona meitat del s XVI.
Destaquen Pere Roget i els seus fills Joan, Magí i Miquel, que s’establiren a Barcelona, i el seu germà Joan Roget , que s’establí a Girona Hom ha considerat que llur treball en el camp de la invenció del telescopi s’esdevingué parallelament al realitzat als Països Baixos i a Itàlia, la qual cosa ha permès a alguns investigadors de situar Catalunya com un dels llocs on aquell s’inventà
classe creativa
Sociologia
Classe social sorgida a partir dels anys vuitanta del segle XX formada per persones assalariades que generalment gaudeixen d’un alt poder adquisitiu i que destaquen per la seva capacitat creativa.
La classe creativa és una nova classe socioeconòmica que –-segons l’urbanista i filòsof Richard Florida— s’està convertint en el motor del desenvolupament regional i del creixement econòmic als països més avançats La classe creativa no és una classe social en sentit estricte Dins d’aquest grup hi ha professionals del sector serveis amb perfils molt diferents científics, enginyers, professors d’universitat, músics, dissenyadors o arquitectes la funció econòmica dels quals és crear noves idees, noves tecnologies o nous continguts culturals Als EUA, aquesta classe és molt productiva…
Henri de Lumley-Woodyear
Arqueologia
Prehistoriador francès.
Estudià a París, on es doctorà el 1965 Entre el 1955 i el 1980 ocupà diversos càrrecs al CNRS, com ara el de director de recerca el 1977 Fou professor al Museu Nacional d’Història Natural i des del 1980 director del Laboratori de Prehistòria del Museu de l’Home i de l’Institut de Paleontologia Humana a París Ha rebut diverses distincions honorífiques i nombrosos premis, una part dels quals per la realització de films científics Ha centrat la seva recerca en l’estudi de la geologia del Quaternari, de les restes fòssils humanes, de la prehistòria i del seu medi i ha organitzat…
David Bellamy
Ecologia
Botànic, divulgador científic i activista pel medi ambient anglès.
Graduat en botànica pel King’s College de Londres 1957 i doctorat pel Bedford College 1960, fou professor de botànica a la Universitat de Durham 1960-82, i des del 1982 professor honorari d’educació per a adults a la Universitat de Nottingham Pioner de la protecció de la natura, el 1967 publicà a la revista Nature un article sobre les repercussions del vessament del petrolier Torrey Canyon que tingué una gran projecció Autor de més de quaranta llibres de divulgació, dirigí nombroses sèries de televisió sobre la naturalesa des de Life in Our Sea , BBC, 1970 fins a Can of Worms , TVNZ, 2006…
associació
Geobotànica
Unitat fonamental en l’estudi tipològic de la vegetació segons l’escola fitocenològica sigmatista.
És un tipus abstracte en el qual són incloses totes les comunitats concretes representants d’associació que concorden bàsicament en llur composició florística i, per consegüent, també en llur estructura,ecologia, etc L’associació és definida per una taula d’inventaris i sol posseir un cert nombre d’espècies característiques, absents o presents només en quantitat més petita a les altres associacions del mateix territori Així, per exemple, les diverses menes d’alzinar que hom pot distingir als Països Catalans alzinar amb marfull, alzinar baleàric, alzinar muntanyenc, alzinar de…
Benet XIV
Cristianisme
Nom que adoptà Prospero Lambertini en esdevenir papa (1740-58).
Erudit canonista, rector de la Universitat de Roma, fou nomenat bisbe d’Ancona 1727 i arquebisbe de Bolonya 1731 Fou creat cardenal el 1728 En morir Climent XII, els cardenals estaven dividits pels interessos de les potències estrangeres Després d’un conclave laboriós que durà sis mesos, Lambertini fou elegit papa Es mostrà obert a tots els camps de la cultura mantingué correspondència amb pensadors i científics sense discriminació i establí centres d’ensenyament científic superior a Roma S'interessà per la litúrgia Benèvol amb les tendències regalistes, els seus concordats foren…
Fundació Josep Carreras
Medicina
Fundació constituïda el juliol del 1988 per a la recerca i el desenvolupament de tractaments i teràpies contra la leucèmia i altres malalties malignes de la sang.
Fou creada per Josep Carreras , que el 1987 patí aquesta malaltia Té delegacions internacionals a Ginebra Suïssa i a Munic Alemanya, i un conveni de collaboració amb el Fred Hutchinson Cancer Research Center a Seattle Estats Units d’Amèrica Des del 1991 gestiona, en collaboració amb el sistema de sanitat públic, el Registre de Donants de Medulla Òssia a l’Estat espanyol REDMO El 2010 creà, en collaboració amb l’administració pública, l’ Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras IJC , el primer centre de recerca europeu dedicat exclusivament a la leucèmia i a altres malalties…
Benet Baïls
Música
Matemàtic català.
Vida Es formà a Tolosa i a París Anà a Madrid com a professor d’arquitectura i matemàtiques de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando Dedicà la seva vida a la divulgació científica i participà activament en la vida cultural del país Les seves obres principals tracten sobre matemàtiques, camp en el qual sobresortí Els seus Elementos de matemáticas 1772-83, en deu volums, foren molt influents Fou un entusiasta amant de la música i el 1775 publicà una adaptació castellana de les Leçons de clavecin, et principes d’harmonie 1771 d’Anton Bemetzrieder, on, lluny de limitar-se a donar una…
Pau Agustí i Planell
Cinematografia
Científic.
Vida Metge i membre de la Societat Astronòmica de Barcelona, l’any 1915 oferí a la Universitat de Barcelona tres xerrades intitulades Conferencias sobre cinematografía científica , pioneres a l’Estat espanyol Hi tractà des de la llanterna màgica fins a la cinematografia científica que enregistra els moviments d’objectes o éssers per tal d’estudiar-ne els comportaments S’enfrontà al cinema que dona una sensació de relleu i amb les experiències acadèmiques que sobre aquest tema feu August Pi i Sunyer des de 1906, així com amb el cinema en color Les conferències magistrals foren illustrades amb…
Benet Paltor i Fiter
Botànica
Medicina
Metge i botànic.
Originari d’algun poble del pirineu català, fou deixeble del metge Piquer a la Universitat de València Posteriorment, es doctorà a la Universitat de Gandia, el 1751 Fou un dels dos metges, ambdós catalans, que acompanyaren Pehr Löfling, el deixeble de Linné, en la seva expedició a la Guaiana 1754-56 Tots dos exploraren la rodalia de Cumanà, els Llanos de Barcelona, les riberes de l’Orinoco entorn de la confluència del Caroní i la vall baixa d’aquest riu Quan morí Löfling, el 1756, a San Antonio de Caroní, es féu càrrec dels seus llibres, manuscrits i dibuixos i de les plantes aplegades per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina