Resultats de la cerca

Debutà el 1952 a Limelight , film realitzat pel seu pare Del 1967, amb Peppermint frappé , fins al 1979, amb Mamá cumple cien años , collaborà en vuit pellícules de C Saura De la seva carrera internacional destaquen els films de R Altman, Nashville 1975 i A Wedding 1978, i d’A Rudolph, Welcome to LA 1976 i Remember My Name 1978 Posteriorment ha interpretat, entre d’altres, Mother Teresa In the Name of God’s Poor 1997, de KConnor, Finisterre, donde termina el mundo 1998, de XVillaverde, Cousin Bette 1998, de DMcAnuff, Tu qué harías por amor 1999, de CSaura Medrano, To Walk with Lions 1999, de…

Fill del polític Lluís Lúcia i Lúcia Doctor en dret, des del 1939 fou assessor jurídic de l’empresa cinematogràfica CIFESA, fet que el decantà cap al cinema Guionista i director de producció d' El hombre que se quiso matar 1941, començà a dirigir films el 1943, sovint de tema folklòric Currito de la Cruz , 1948, pseudohistòric Jeromín , 1953, etc També intentà un cinema catòlic amb Cerca de la ciudad 1952 i Molokai 1959, i caigué sovint en la vulgaritat, com en El príncipe encadenado 1960, sobre La vida es sueño, de Calderón assolí èxits comercials, com La muralla 1958 i Pepa…

S'inicià exercint la crítica cinematogràfica, i el 1961 publicà Visionen i svensk film ‘Visió del cinema suec’ Com a cineasta conreà la sàtira, el conflicte social i la història romàntica, amb films com Barnvagnen ‘El cotxet’, 1963, Kvarterek Korpen ‘El barri del corb’, 1964, Kärlek 65 ‘Amor 65’, 1965, Elvira Madigan 1967, Adalen 31 1969, premi del Festival de Canes, Joe Hill 1971, Mannen på taket ‘L’home de la teulada’, 1977, Victoria 1979, Mannen frän Mallorca ‘L’home de Mallorca’, 1984, Ormens väg på hälleberget ‘El camí de la serp’, 1987 i Med lust och fägring stor ‘Totes les coses bones…

Mentre cursava estudis secundaris exercí de model, tasca que deixà de banda quan decidí fer-se actriu Rebé classes d’interpretació al Lee Strasberg Institute, a Hollywood Li oferiren un petit paper a The Last Tycoon 1976, EKazan, que fou el primer pas d’una carrera cinematogràfica marcada pel nom de Nicolas Roeg, que fou el seu marit, que la dirigí a Eureka 1983, Insignificance 1984, Track 29 1988 i Cold Heaven 1996 Especialitzada en papers de dona esquerpa, de passat fosc, intervingué en altres títols, com ara Black Widow 1987, BRafelson, al costat de Debra Winger, Kafka 1991, SSoderbergh,…

Estudià viola i el 1910 dirigí, a disset anys, l’Orquestra de Hastings Posteriorment marxà a Londres, on estudià violí i composició al Royal College Entre els anys 1925 i 1936 tocà la viola a l’Orquestra Simfònica de Londres i a la del Covent Garden Més tard estigué al davant de diverses companyies d’òpera i fundà la London Mozart Orchestra Dirigí com a convidat l’Orquestra Simfònica de Londres fins l’any 1939, que s’establí a Califòrnia Orientat cap a la música cinematogràfica, tornà a Anglaterra després de la Segona Guerra Mundial per enregistrar nombroses partitures al capdavant de la…

Fundador i director de la revista Cinema Nuovo 1952 i un dels teòrics del moviment neorealista Els seus estudis crítics són inspirats en la metodologia estètica marxista de Gramsci i Lukács Autor dels llibres L’arte del film 1950, Storia delle teoriche del film 1951, obra molt important, Cinema italiano 1960 romanzo e antiromanzo 1961, Il dissolvimento della ragione discorso sul cinema 1966, amb pròleg de Lukács, Dalla critica cinematografica alla dialettica culturale 1975, primera part de l’antologia Cinema Nuovo , una nova versió de Marx, il cinema e la critica del film 1979 i…

Vida Feu diverses conferències sobre cultura cinematogràfica i el 1926 fundà a Barcelona un dels millors setmanaris cinematogràfics editats a l’Estat espanyol, "Popular Film" 551 núm, que dirigí fins el 1934, tot i que la publicació visqué fins el 1937 sota la direcció de Lope F Martínez de Ribera M Santos hi publicà amb el pseudònim Gazel La revista també publicà l’anuari Almanaque "Popular Film" 1928 El 1929 publicà el llibre reportatge Hollywood La ciudad del celuloide , any en què exercí de delegat a Barcelona de "Figuras del cinema Revista quincenal de interpretación crítica y literaria…

Vida Treballà com a cap de les oficines del seu padrí Vicent Bosch, fabricant de l’Anís del Mono a Badalona Marxà a París per conèixer el cinematògraf dels germans Lumière, i captivat pel nou invent llogà el teatre Zorrilla de la seva ciutat, on projectà L’honor del pare de la Pathé Frères, i altres títols de la Gaumont i de Georges Méliès A continuació arrendà locals a Sants Barcelona, Mataró, Manresa i Sallent El 1900 s’introduí en la distribució i obrí unes oficines a través de les quals importà, entre el 1910 i el 1914, títols de marques com la Nordisk Copenhaguen, Messter Berlín,…

Membre fundador i president de la Sociedad General Cinematográfica SGC de Buenos Aires S’establí a Barcelona el 1912 amb el distintiu de Casa Ajuria, i fou l’introductor, el 1917, a Espanya de les primeres marques del cinema nord-americà Fox, Lasky, World, Famous Players, Vitagraph, etc de la mateixa manera que ho havia fet a l’Argentina a través de la SGC El 1918 hi afegí la Paramount i l’Standard Avançant-se a molts professionals del seu temps, també edità, a partir de 1918, una esplèndida revista, "La Esfera Cinematográfica", dirigida per Ruiz Margarit, que des del 1920 comptà amb la…

Vida El 1917, amb el seu germà Ramon, i amb Salvador Castelló i Julio Sanz, participà en la fundació de la productora Sociedad Anónima Sanz i en l’adquisició el 1919 dels antics laboratoris de la productora i distribuïdora Argos Films Gràcies a la seva gestió s’aconseguí introduir al mercat anglès la producció espanyola del moment, però la Primera Guerra Mundial posà fi a aquesta operació Aquest contratemps feu que abandonés el cinema per centrar-se en la gestió d’una fàbrica que la família tenia a Sabadell Cap al 1927, però, hi tornà com a empleat de Saturnino Ulargui, si bé aviat s’installà…