Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Santa Maria i Sant Jordi de Tragó de Noguera (Os de Balaguer)
Art romànic
L’antic poble de Tragó de Noguera, abandonat i mig negat arran de la construcció de l’embassament de Santa Anna, és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, un cop passat el congost de Canelles Una de les primeres referències documentals indirectes d’aquesta església data de l’any 1091, quan el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva esposa Mala-signada feren donació a l’abadia d’Àger de les esglésies que existien o poguessin existir en el futur en el castell de Tragó i en altres el document ho expressa així “ omnes ecclesiis que sunt et erunt omni tempore in castrum…
Sant Pere d’Alins d’Isàvena (les Paüls)
Art romànic
Situació Façana nord de l’església, que deixa veure a la part baixa l’aparell romànic fet de carreuons ben escairats ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Pere és situada dins el nucli urbà d’Alins d’Isàvena, que s’emplaça a la banda de migdia del terme, a la riba dreta de l’Isàvena poc abans del congost de Gavarret Mapa 32-10 213 Situació 31TCH051011 Es pot accedir a Alins per una carretera de segon ordre que parteix, a mà esquerra, de la N-230 un cop passat el Pont de Suert, i ressegueix el curs de l’Isàvena fins a arribar a Graus Un cop fets uns 8 km, cal desviar-se a…
Rosanes
Història
Gran casal fortificat, antiga domus, del municipi de la Garriga (Vallès Oriental), al sud de la vila, a la dreta del Congost.
Hom l’ha anomenat castell de Rosanes els seus senyors prengueren el cognom Rosanes
les Roquetes

Sant Vicenç de les Roquetes
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Priorat
Antic priorat canonical (Sant Vicenç de les Roquetes) del municipi de Sant Julià de Ramis (Gironès), situat prop del congost del Ter.
Fou fundat el 1187 per l’ardiaca de Girona Ramon, amb llicència del bisbe Ramon Guisall Fou una casa de vida molt migrada amb tres canonges, el prior i un beneficiat a l’altar de Santa Maria al llarg del segle XIII Al segle XIV sols hi consta el prior i un canonge i desapareix totalment al XV L’antic priorat fou convertit en masia només en resta la capella de Sant Vicenç de les Roquetes
pont d’Espia

El pont d’Espia, sobre el Segre, entre Coll de Nargó i Organyà, amb les restes a segon terme de l’antic pont
© Fototeca.cat
Pont
Construcció i obres públiques
Antic pont sobre el Segre, al congost que limita els termes d’Organyà, Fígols i Alinyà i Coll de Nargó (Alt Urgell).
La part central és enderrocada Era d’un sol ull, un xic apuntat Explica Madoz, erròniament, que hi fou estimbat l’arbitrari i sanguinari comte d’Espanya després d’haver estat assassinat 1839 pels mateixos carlins, que havien estat partidaris seus
pas de les Devotes
Congost
Congost per on el Cinca deixa les valls de capçalera (Bielsa i Gistau) i penetra a la depressió central de Sobrarb (Aragó).
riera de Corró
Riera
Afluent, per l’esquerra, del Congost, que neix al vessant meridional de la roca Centella, límit sud-oest del massís del Montseny.
Després de passar per Corró d’Amunt, Marata i Corró d’Avall, desemboca prop de Granollers
Sant Julià de Ramis
Església parroquial i cementiri de Sant Julià de Ramis
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès.
Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…
la Baixa Ribagorça
Capçalera de l’Isàvena (Baixa Ribargorça)
© Fototeca.cat
Subcomarca de la Ribagorça, situada a les terres de la Franja de Ponent, al límit occidental del Principat de Catalunya.
La geografia Formada per onze municipis Benavarri, Beranui, Estopanyà, Lasquarri, Monesma i Queixigar, Isàvena, Tolba, Tor-la-ribera, la Vall de Lierp, Castigaleu i Viacamp i els nuclis de Güel i Torres del Bisbe i Jusseu annexats a Graus, i Llaguarres annexat a Capella, té Benavarri com a centre La part més ampla de la Baixa Ribagorça forma part del sinclinori anomenat Depressió Mitjana, entre les serres interiors al nord i les exteriors al sud dels Prepirineus però aquest nom és enganyador, car la Baixa Ribagorça és un conjunt de terres altes Benavarri, que pot representar una mitjana, és a…
Guadalquivir

Pont de la Barqueta sobre el riu Guadalquivir
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu d’Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57.120 km 2
de conca).
S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format per alluvions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina