Situació
Façana nord de l’església, que deixa veure a la part baixa l’aparell romànic fet de carreuons ben escairats.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Pere és situada dins el nucli urbà d’Alins d’Isàvena, que s’emplaça a la banda de migdia del terme, a la riba dreta de l’Isàvena poc abans del congost de Gavarret.
Mapa: 32-10 (213). Situació: 31TCH051011.
Es pot accedir a Alins per una carretera de segon ordre que parteix, a mà esquerra, de la N-230 un cop passat el Pont de Suert, i ressegueix el curs de l’Isàvena fins a arribar a Graus. Un cop fets uns 8 km, cal desviar-se a mà esquerra per un camí que mena directament al poble d’Alins d’Isàvena. (JBP)
Història
Les dades documentals d’aquest indret són força exigües. Molt probablement el lloc d’Alins, junt amb les Paüls, formà part, almenys des del segle XIII, de la baronia de Benavent. Posteriorment, en un document de l’any 1268 relacionat amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra, es consigna signant com a testimoni un tal Arnaldi de Lins.
Malauradament, de l’església de Sant Pere, tot i el seu origen romànic, no es disposa fins a l’actualitat de cap referència documental d’època medieval. (JBP)
Església
És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó de perfil semicircular, reforçada per un arc toral en el costat de ponent, el qual fa de suport al campanar de torre que s’adossa a l’església en aquest mateix costat. La capçalera original ha desaparegut i ha estat substituïda per un triple santuari amb una cúpula a la seva intersecció, la qual es manifesta en un cimbori prismàtic a l’exterior.
La porta s’obre a la façana sud, aixoplugada per un porxo avui en ruïnes, i és feta amb un arc de mig punt motllurat, on consta inscrita la data del 1520; probablement, en aquest mateix moment es construí també el presbiteri que substituí la capçalera original.
L’aparell original només és visible a la part baixa del mur nord, on es conserven unes filades de carreuons ben escairats i disposats molt ordenadament, que palesen les formes constructives pròpies del segle XII. (JAA)
Bibliografia
- Martín Duque, 1965, pàg. 179
- Camarena, 1966, pàg. 71