Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Partit Popular de Catalunya
Partit polític
Partit fundat el 15 de febrer de 1973 a Barcelona per un col·lectiu de militants del Front Nacional de Catalunya.
Postulà la construcció d’un socialisme adaptat a la societat catalana i defensà la llibertat del poble català i la unió dels Països Catalans Formà part de l’Assemblea de Catalunya i del Consell de Forces Polítiques de Catalunya Estava liderat per Joan Colomines i Puig i Enric Moltó Al març de 1976 celebrà el I Congrés El primer de novembre de 1976 s’integrà al Partit Socialista de Catalunya Congrés Portaveus Nova Catalunya , Quinzenal Informatiu i Cadena Informativa
International Union of Local Authorities
Xarxa internacional d’autoritats locals fundada l’any 1913.
Fou impulsada pel senador belga Emile Vinck, que organitzà a la ciutat de Gant, Bèlgica, un congrés internacional de més de 400 municipis de vint països diferents que donà lloc a la Unió Internacional d’Autoritats Locals Durant el procés de descolonització de la postguerra, primer al sud-est d’Àsia i després a l’Àfrica, s’hi adheriren ciutats i pobles que havien assolit la seva independència El procés més important d’expansió tingué lloc entre el 1964 i el 1987, període en què el secretari general, Han van Putten encapçalà a la Haia, encara seu central d’IULA, el secretariat mundial Durant…
Pere Pascual i Morey
Història
Polític.
Tipògraf Resident a la Península, assistí al II Congrés del PSOE 1890 com a representant de Jaén De nou a Mallorca, el 1892, dugué a terme una espectacular activitat com a orador i publicista organitzà la primera Agrupació Socialista de Palma —de la qual fou president en 1892-94— i impulsà la creació de la de Manacor Dirigí La Bandera Roja , on, a més d’articles doctrinals, publicà algunes poesies en català El 1892 assistí al III Congrés del PSOE de València
Lal Bahadur Shastri
Història
Polític indi.
S'uní al moviment de no-cooperació 1921 i més tard al Partit del Congrés, però el 1946 fou elegit secretari general del congrés parlamentari d’Uttar Pradesh Després d’ocupar diversos ministeris, reformà el partit i esdevingué cap de govern a la mort de JNehru 1964 Durant el seu mandat s’hagué d’encarar a greus problemes alimentaris i a problemes fronterers amb la Xina i el Pakistan Signà l’acord de Taškent 1966 amb el Pakistan poques hores abans de morir
Confederació Regional del Treball de Llevant
Organització obrera que agrupà els sindicats adherits a la CNT del País Valencià, Múrcia i Albacete.
Constituïda gràcies a la Federació de Treballadors Agrícoles de Llevant i a la Federació de Societats Obreres del Grau, celebrà el seu primer congrés a València els dies 1-3 de desembre de 1919, amb delegats que representaren 142 943 obrers En un segon congrés Castelló de la Plana, desembre del 1922 els treballadors afiliats foren 42 517 En aquells anys s’afirmaren com a dirigents Jaume Aragó, Rafael Vidiella, Domènec Torres, Joan Rueda, Romà Cortès i Eusebi C Carbó, que dirigí Solidaridad Obrera de València, l’òrgan de premsa de la regional A partir del 1931 fou dominada majoritàriament pels…
Dissolució del Partit per la Independència
El Partit per la Independència celebra un congrés extraordinari a Barcelona per a decidir la seva continuïtat després del fracàs en les eleccions municipals del 13 de juny, en què només va assolir 12000 vots a tot Catalunya El 72% dels delegats del congrés ratifica la dissolució del PI proposada pels diputats de la formació, Àngel Colom, Pilar Rahola, Benet Tugues i Xavier Bosch Amb vista al futur, Colom convocarà els simpatitzants a crear una fundació o moviment per a fomentar l’ideari independentista
Severí Albarracín
Història
Dirigent anarquista.
Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista Fou designat membre del Consell Federal al congrés de Saragossa, 1872 i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873 Participà en els fets d’Alcoi 1873 i, perseguit, es refugià a Suïssa Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després
anarquisme
Atemptat contra el rei d’Espanya Alfons XIII i la seva esposa a Madrid, el 1906, il·lustració contemporània de la revista L’illustration Française
© Fototeca.cat
Història
Política
Doctrina politicosocial que preconitza la llibertat total de la persona humana i la desaparició de l’estat i de la propietat privada, que són considerats opressors i explotadors del poble.
Bé que Plató, Campanella, Thomas More, Mably i altres autors han estat considerats precursors de l’anarquisme, és William Godwin 1756-1836 el primer dels pensadors que hom pot considerar pròpiament anarquista, car rebutjà l’estat i la propietat privada, i propugnà una societat, a la qual calia arribar sense violències, on els béns serien repartits igualitàriament entre tots els homes Pierre Joseph Proudhon 1809-64 i Mikhail Aleksandrovič Bakunin 1814-76 són els dos teòrics de l’anarquisme més importants del segle XIX El primer d’ells fou traduït al castellà per Francesc Pi i Margall, i el…
Ciudad Bolívar
Ciutat
Capital de l’estat de Bolívar, Veneçuela, situada al sud del país, a la vora dreta del baix Orinoco.
És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819
Duran i Lleida abandona la vida política
Josep Antoni Duran i Lleida posa fi a la seva trajectòria política en dimitir de la presidència d’Unió Democràtica de Catalunya, que ocupava des del 1987 Diputat al Congrés i al Parlament de Catalunya, va ser secretari general de Convergència i Unió del 2001 al 2014, federació que el 2015 es va trencar com a resultat de les tensions entre independentistes i federalistes, sector que ell encapçalava, i que va provocar també una fuga de militants d’UDC i la pèrdua de representació al Parlament i al Congrés
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina