Resultats de la cerca

Els municipis de l’Estat espanyol celebren els actes de presa de possessió dels regidors elegits el passat 13 de juny El PP, que des del 1995 governava en 41 capitals de província, ara només ho farà en 30, mentre que el PSOE ha incrementat les seves alcaldies de 5 a 15 capitals gràcies als pactes amb altres formacions Els principals canvis es produeixen a Pontevedra, Vigo i Ferrol per al BNG, Còrdova IU, Sevilla PSOE i Vitòria i Pamplona PP

Ha estat professor adjunt de la Universitat de Còrdova del 1978 al 1979, any en què es traslladà a la Universitat d’Alacant, on és catedràtic d’arqueologia des del 1981 Ha treballat en diferents aspectes de l’arqueologia romana pintura, escultura, arquitectura i ibèrica, incloent l’excavació del poblat d’El Oral San Fulgencio Entre les seves publicacions cal destacar La pintura romana en España 1982 i El poblado ibérico de El Oral 1993, fet en collaboració amb Feliciana Sala

Destinat molt de temps a Melilla Publicà uns quants treballs històrics i militars Especialista en l’obra de Palomino, publicà El magno pintor del Empíreo 1928 i Estudio crítico acerca del pintor Antonio Palomino de Castro y Velasco 1941 Collaborà a Archivo de Arte Valenciano , Valencia Atracción i, sobre temes religiosos, a Catolicismo És autor també de Sobre el sentido español del regionalismo valenciano Fou membre corresponent d’acadèmies de València, Sevilla i Còrdova i de l’Instituto Genealógico de São Paulo

Només se'n sap que s’apropià el cor de sant Vicenç màrtir, portat de València el 855 per Audald, monjo de Conques i després de Castres, i que l’hagué de restituir, a causa de l’interès que hi posà el comte Salomó de Cerdanya, el 863/864 L’autoritat del bisbe es trobava aleshores a mercè del califa de Còrdova a través del valí de Saragossa Al seu temps consta que l’església de Santa Maria era la principal de la ciutat

Publicà nombroses biografies i monografies, entre les quals sobresurten Historia y crítica de las exposiciones Nacionales de Bellas Artes 1948, reeditada, El pintor Jiménez Aranda 1972, —el seu avi—, Los paisajistas catalanes 1975 i la més completa monografia sobre La vida y la obra de Joaquín Sorolla 1953, reeditada, a més de la del deixeble d’aquest, Ferran Cabrera i Cantó 1945 Fou acadèmic de Bellas Artes de Sevilla i de Còrdova i membre de la Hispanic Society of America i del Patronat Sorolla

Benedictí de Saint Germain-des-Prés, és autor d’un martirologi redactat entre 863-869, per encàrrec de Carles el Calb, que depèn del Martyrologium Hieronymianum i dels de Beda, Florus de Lió i, sobretot, Adó de Viena i que serví de base al Martyrologium Romanum Protegit per 'Abd al-Uwar , viatjà a Còrdova 858 per endur-se'n els cossos dels màrtirs Jordi, Aureli i Natàlia tal com narra Aimoí De pas per Barcelona, tractà amb el comte Unifred, amb Sunifred i amb el bisbe Ataülf

Fou mestre d’escola i milità a l’Aliança de la Democràcia Socialista, de tendència bakuninista Fou designat membre del Consell Federal al congrés de Saragossa, 1872 i de la Comissió Federal de la Federació Regional Espanyola de l’AIT al congrés de Còrdova, desembre 1872-gener 1873 Participà en els fets d’Alcoi 1873 i, perseguit, es refugià a Suïssa Prengué part en diversos congressos internacionals, sota el pseudònim de Gabriel Albagès Tornà a la península el 1877 i morí, tuberculós, poc temps després

Fou valí de Sevilla en vida del seu pare, a qui succeí com a califa el 1163 Hagué d’enfrontar-se a Ibn Mardaniš, sobirà de València i de Múrcia, que intentava d’apoderar-se de Còrdova L’any 1172 installà la cort califal a Sevilla, que esdevingué base de les seves expedicions contra els cristians Morí en retirar-se del setge de Santarém, defensada pels reis de Portugal i de Castella Donà l’aspecte de capital a Sevilla, on féu construir l’alcàsser i la mesquita

Cosí de Yūsuf ibn Tašfīn, collaborà eficaçment en la formació i la consolidació de l’imperi almoràvit submissió dels berbers de Salé, 1073 Tremissèn, 1075, etc Mort el Cid, assetjà València 1101, i, després de derrotar Alfons VI de Castella —que hi acudí en socors de Ximena— a Cullera, s’emparà de la ciutat 1102, el govern de la qual fou encomanat a ‘Abd Allāh ibn Fātima

En morir el rei Joan I 1390, formà part del consell de regència però, enemistat amb l’arquebisbe de Santiago, passà a l’oposició i s’uní a l’arquebisbe de Toledo i al gran mestre de Calatrava Reconciliat amb Enric III 1393, es revoltà novament 1394 i formà un front de nobles contra el rei, però fou vençut i empresonat