Resultats de la cerca

Pertanyia a l’orde de Montesa —del qual era assessor general— i al consell reial de Felip II Adoptà una posició més aviat passiva davant els projectes d’expulsió dels moriscs Mort, fou traslladat solemnement a la catedral de València i enterrat en un sumptuós sepulcre de marbre El trasllat fou descrit per Pere Roio, d’Ontinyent

Situació El poble de Sispony es troba a 1 315 m d’altitud, a mà dreta de la ribera, en un contrafort del Pla de la Costa La seva església és a l’entrada del poble, en un extrem del reduït nucli que forma la població, de cases velles i plenes de regust Per a arribar-hi, cal agafar el trencall que hi ha a mà esquerra de la carretera general que va d’Andorra la Vella a la Maçana, molt poc després d’haver passat els túnels de Sant Antoni Situació x 1°31′00” — y 42°32′50” JVV Història Al poble de Sispony hi ha una església del segle XVII, segons les pedres que hi ha a la façana Possiblement el seu…

Nomenat prebost dels mercaders el 1355, fou el representant principal i el defensor més insistent de les aspiracions de la burgesia als estats generals iniciats el 1356 Imposà a la corona l’acceptació de la Grande Ordonnance 1357, que suposava una reforma de l’administració reial i el nomenament dels membres del consell reial per part dels estats Membre del consell el 1358, volgué consolidar el poder burgès al municipi de París es féu fort a París, on exercí un poder personal, i reclamà l’ajut de la Jacquerie, de les viles dels Països Baixos, de Navarra i d’Anglaterra La seva…

Fill de Lope Ferrenc de Luna, senyor de Luna Canonge de Saragossa i abat de Montaragó 1306, el 1314 fou elegit bisbe de Saragossa Amb el consentiment de Jaume II obtingué del papa d’Avinyó l’erecció de Saragossa en arquebisbat, d’on fou el primer arquebisbe 1318-45, i desmembrà, així, l’antiga província Tarraconense Convocà tres concilis provincials i dos sínodes i defensà els seus clergues contra l’avidesa fiscal de la cúria avinyonesa Canceller reial, fou marmessor de Jaume II i coronà Alfons III —de qui fou ambaixador a la cort d’Avinyó— i Pere III, el qual, d’infant, ell…

Ingressà al cos oficial d’arxivers, bibliotecaris i antiquaris el 1899 Fou destinat, successivament, a Tarragona, a Girona i a Osca, d’on passà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, el 1905, del qual centre fou nomenat director el 1911 De la seva producció científica es destaquen El arte tipográfico en Tarragona, durante los siglos XV y XVI Tarragona 1903, Jofre de Foxá 1267-1295 1910, Libro de tesorería de la casa real de Aragón Barcelona 1911-12, i, sobretot, la Guía histórico-descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón, en Barcelona Madrid 1920, encara vigent A ell…

Fill d’un fotògraf tarragoní, ingressà el 1905 al Cos Facultatiu d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs Fins el 1910 treballà a la Biblioteca Universitària de Barcelona i després a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, del qual fou secretari El 1921 fou nomenat director de l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya Portà a terme els successius trasllats dels fons documentals al pati dels Tarongers del palau de la Generalitat, a la Casa dels Canonges i a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, i emprengué la tasca d’ordenar i classificar la documentació d’una manera racional Essent cap…

Aquest sistema pot ésser utilitzat en síntesi i en catàlisi Les molècules hostes també són anomenades receptors sintètics i imiten el mecanisme dels enzims C Pedersen, D Cram i JM Lehn han treballat en aquest camp Pedersen ha desenvolupat els èters corona MF Hawthorne, X Yang i CB Knobler sintetitzaren el 1991 el 12-mercurocarborand-4, capaç de captar ions clorur es tracta d’una macromolècula rígida amb quatre àtoms de mercuri MT Reetz, CM Niemeyer i K Harms han sintetitzat una nova classe d’hostes que contenen bor i que poden captar cations i anions El catió s’uneix a un èter…

L’economia és essencialment ramadera raça bovina charolaise El Charolais havia constituït una castellania del comtat de Chalon, la qual pertangué als senyors de Borbó El 1316 fou separat de Chalon i erigit en comtat de Charolais a favor de Beatriu de Clermont, la qual es casà 1327 amb Joan I d’Armanyac El 1390 passà al duc de Borgonya Felip II l’Ardit, i a la mort 1477 del seu besnet Carles I el Temerari fou unit a la corona, però el 1493 Carles VIII el retornà al net del Temerari, Felip d’Àustria, que el transmeté al seu fill, l’emperador Carles V, i als seus descendents El…

Actuava de fet com la màxima autoritat de la cancelleria Havia d’ésser doctor en drets i laic, per tal de poder intervenir en els afers criminals, dels quals eren exclosos els clergues Com a expert en lleis li era encomanat el control del fons jurídic dels documents Si s’absentava era substituït per un regent de la cancelleria Sota Joan I 1387-96 hi hagué tres vicecancellers, un per a cada estat de la corona Aragó, València i Principat amb Mallorca, Sardenya i Còrsega, dependents de Catalunya fins el 1484 A partir del regnat de Ferran II de Catalunya-Aragó esdevingué únic per a…

Fou un dels primers a integrar a l’orde els germans conversos o llecs, potser prenent com a model el costum de Cuixà Al s XV l’acció del superior general, l’humanista Ambrogio Traversari, i dels monjos de San Michele de Murano Venècia, realitzaren la reforma salvant les divergències entre eremites i cenobites, la unió dels quals fou establerta el 1513 El 1616 tornaren, però, a separar-se La branca cenobítica fou inclosa segles després 1935 en la confederació benedictina amb el nom de Congregació Benedictina dels Monjos Eremites Camaldulesos Els eremites s’uniren al grup fundat per Paolo…