Resultats de la cerca
Es mostren 330805 resultats
creu de registre
Disseny i arts gràfiques
En la impressió a més d’una tinta, cadascuna de les creus —generalment dues— situades a cada marge de l’imprès i que són resultat de la superposició de les que porta incorporades la forma corresponent a cada color.
Llur perfecta coincidència garanteix el registre de l’imprès
groc de París
Química
Pigment format per cromat de plom, PbCrO4
.
És molt emprat en pintura i en l’estampat de teixits de cotó
Jean de Grouchy
Música
Teòric francès de la música actiu vers el 1300.
El seu tractat Ars musicae descriu les pràctiques musicals que tenien lloc a París en aquell moment Un dels aspectes més interessants de l’obra és el tractament de la monodia profana S’hi descriuen alguns tipus de cants i pràctiques interpretatives com el cantus coronatus , i es donen exemples de formes instrumentals com l' estampie o la ductia Tot i l’interès d’aquestes descripcions, molt sovint són una mica confuses i no es corresponen amb els exemples musicals conservats Es diferencia de la major part de…
dansa de Campdevànol
Folklore
Dansa, dita també gala de Campdevànol, de caràcter cerimoniós, probablement d’origen senyorial, ballada a Campdevànol (Ripollès) per la festa major, amb melodia pròpia, una de les més belles del folklore català.
Dirigeix la dansa el capdanser , vestit de festa amb barret de copa i proveït d’una almorratxa amb aigua d’olor amb la qual ruixa les balladores inicia el ball galejant la batllessa passeig a la plaça i ball puntejat, després les quatre pabordesses encarregades de l’altar del Roser i les balladores restants, totes les quals acompanya als balladors respectius es retira i les parelles prossegueixen soles la dansa fins a la corranda final Mentre Campdevànol no tingué la plaça urbanitzada, intervenia al ball la campesa , propietària del camp on es feia la…
Llibre de memòries
Historiografia catalana
Annals de la ciutat de València que abracen el període del 1308 al 1644, obra de diversos autors, també coneguda amb el nom de Fastos valentinos.
El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de…
, ,
batalla de Zama
Història
Militar
Combat que tingué lloc prop de l’antiga ciutat de Naraggara, a la Numídia, per l’octubre del 202 aC.
L’exèrcit romà, a les ordres d’Escipió Africà, derrotà les tropes cartagineses d’Anníbal aprofitant el desconcert que les seves tropes de guerra causaren en els elefants dels enemics La victòria romana significà la fi de la segona guerra Púnica
cap de casa
Dret administratiu
Persona, major d’edat o menor emancipada sota la dependència de la qual, per raó de parentiu, tutela, adopció, acolliment, estat religiós o prestació de serveis domèstics, conviuen altres persones en el mateix domicili.
El cap de casa té drets i obligacions especials referents a vigilància, instrucció i sanitat, i fins i tot per a respondre de danys que causin membres de la família
riera de Talamanca
Riera
Curs d’aigua d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant S del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.
S'uneix al seu collector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà
Violant de Bar
Història
Reina de Catalunya-Aragó, segona muller del rei Joan I.
Filla del duc Robert I de Bar i de Maria, germana de Carles V de França, fou promesa a l’infant Joan, duc de Girona, el 1379, en contra de la voluntat del rei Pere III el Cerimoniós, que desitjava que la núvia fos la seva neta Maria de Sicília, que aportava un regne El matrimoni se celebrà a Perpinyà el 1380 S’avingué molt amb el seu marit, que no feia res sense consultar-li-ho, però no s’avingué gens amb els sogres, especialment amb la reina Sibilla La rivalitat entre ambdues dames, que determinà la formació de sengles partits a llur voltant, provocà gravíssimes discòrdies familiars, que…
Anna de França
Història
Regent (1483-91) del seu germà Carles VIII de França.
Coneguda també com a Anna de Beaujeu, pel seu matrimoni amb Pierre de Bourbon, senyor de Beaujeu, era filla de Lluís XI i de Carlota de Savoia En esdevenir regent, féu retornar els missatgers enviats per Lluís XI a fi de tractar amb Ferran II de Catalunya-Aragó sobre la restitució dels comtats de Rosselló i Cerdanya contestà a les reclamacions posteriors del sobirà remetent l’afer a la majoria d’edat de Carles VIII Anna sufocà la revolta feudal denominada Guerre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina