Resultats de la cerca

Està integrada dins el sistema educatiu i forma part del programa curricular de l’ensenyament obligatori Aquesta concepció actual, basada en la Carta Internacional de l’Educació Física i l’Esport de la UNESCO, de 21 de novembre de 1978, no sempre ha estat la predominant Des de la consideració higiènica i de preparació militar de la Grècia clàssica, fins a la seva utilització pels règims totalitaris com a un element més per aconseguir l’eugenèsia, la millora de la raça, al llarg del temps el concepte d’educació física ha anat evolucionat parallelament amb la importància que les diferents…

Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…

Situació i presentació El terme municipal de Vilaller, de 59,23 km 2 , centre de la vall de Barravés nom de l’alta conca de la Noguera Ribagorçana s’estén al sector central i septentrional de la comarca, en contacte amb la Vall d’Aran i al límit amb la província d’Osca Limita al N amb els termes de Viella i Salardú Vall d’Aran, a ponent amb Montanui Ribagorça, al S i SE amb el Pont de Suert i a l’E amb el de la Vall de Boí El municipi comprèn la vila de Vilaller, cap administratiu del municipi, el poble de Senet de Barravés, l’antiga quadra de Cierco, el santuari de Riupedrós i les ermites de…

Situació i presentació El municipi d’Albesa, d’una extensió de 37,61 km 2 , és situat a la part meridional de la comarca, al límit amb el Segrià Limita amb els municipis d’Algerri NW, Castelló de Farfanya NE, Menàrguens E i Torrelameu SE, i amb els termes segrianencs de Corbins al S, només per un punt, la Portella SW i W, Alguaire i Almenar ambdós a l’W El territori s’estén a la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana, riu que fa de límit al sector occidental, poc abans de la seva desembocadura al Segre El terme ocupa les terrasses fluvials quaternàries esglaonades al S de la Serra Llarga,…

La geografia Cap de comarca, Tamarit de Llitera Comprèn dues zones ben diferenciades Al N, l’alta Llitera és accidentada per l’extrem sud-occidental del Prepirineu català serra de la Corrodella 921 m alt, en relació amb els puigs de Sant Quilis 1082 m i el Volterol 855 m L’eix anticlinal que dibuixen, de base calcària i mesozoica, és reprès parallelament per relleus més suaus, formats per gresos oligocènics el Coscollar, 727 m el picot de Minquillí 873 Penya-roia, 703 formen una alineació seguida per la de la serra del Solà, amb el puig de Sant Salvador, 734 m alt i fins pel bombament gipsós…

En els inicis de la humanitat, l' homo sapiens , gairebé confós encara amb l’animal, practicava l’art més primari el simple colleccionisme la tasca d’aquell artista es limitava a la selecció d’objectes, aparentment inútils, que satisfessin un incipient sentit magicoeròtic, origen remot del sentiment artístic Ja els caçadors del Paleolític pintaven les parets de coves poc accessibles amb representacions molt minucioses d’animals amb finalitats màgiques El ramader i el pagès del Neolític exposaven les escenes de la seva vida social, ja organitzada, en un afany de perpetuar-la l’art esdevingué…

Situació Vista aèria de la vila i del monestir de Santa Maria, a banda i banda de la Noguera Pallaresa ECSA - M Catalán La vila o nucli de poblament de Gerri es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa Un pont de pedra, refet en diverses ocasions, la comunica amb el vessant esquerre on es troba l’antic monestir i un sector d’hortes i conreus La vila s’estén per un coster i té dos sectors clarament diferenciats per la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d’Àneu APF Mapa 33-11252 Situació 31TCG408878 Història La vila de Gerri Vilella constituïa el centre dels dominis alodials i jurisdiccionals…

Situació La torre del castell, únic element que ha subsistit de la vella fortalesa, es dreça majestuosa sobre un penya-segat, format per estrats inclinats, sota el qual s’arrauleixen l’església de Sant Julià i la masia de Can Serra, construccions que s’erigeixen en un paratge boscos drenat per la riera de Coaner, a la banda nord-oriental del terme Long 1°38’52” - Lat 41°49’21” Vista del conjunt medieval amb l’església de Sant Julià i la torre, únic element que ha aconseguit arribar a nosaltres de l’antiga fortificació J Pagans-TAVISA Vista del conjunt medieval des del costat sud-occidental…

Situació Torrella a la base de la qual fou bastit el temple romànic Al seu costat i a la part inferior hom pot veure encara l’arc d’obertura de l’absis del temple preromànic F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes d’aquesta església, pertanyent al municipi de Balsareny, són situades en un indret emboscat, estès a la riba esquerra de la riera de Conangle, propera al mas Candàliga i sota la torre de Castellnou, a la banda ponentina del terme Long 1°50’40” — Lat 41°51’15” L’accés a Aladernet es fa per mitjà de la carretera de Manresa a Berga, des d’on cal agafar la que mena a Súria Poc abans del…

Situació L’església de Sant Martí de Sorbet és situada en el Carrer Major, al bell mig del poble de Viladecavalls, d’on és la parròquia, a una altura de 278 m Mapa 392M781 Situació 31TDG129014 S’arriba fàcilment al poble per carretera a uns 5 km des de Terrassa, i a uns 9 km des d’Olesa de Montserrat DFG Història L’església parroquial de Viladecavalls, dedicada a sant Martí, té l’origen en l’antic temple romànic anomenat Sant Martí de Sorbet, consagrat el dia 17 d’abril de 1096 pel bisbe de Barcelona Folc En l’acta de consagració consta que havia estat erigit pels habitants de Sorbet, dins el…