Vila closa de Gerri de la Sal

Situació

Vista aèria de la vila i del monestir de Santa Maria, a banda i banda de la Noguera Pallaresa.

ECSA - M. Catalán

La vila o nucli de poblament de Gerri es troba a la dreta de la Noguera Pallaresa. Un pont de pedra, refet en diverses ocasions, la comunica amb el vessant esquerre on es troba l’antic monestir i un sector d’hortes i conreus. La vila s’estén per un coster i té dos sectors clarament diferenciats per la carretera C-147 de Balaguer a Esterri d’Àneu. (APF)

Mapa: 33-11(252). Situació: 31TCG408878.

Història

La vila de Gerri Vilella constituïa el centre dels dominis alodials i jurisdiccionals amb els quals el monestir de Santa Maria fou dotat pels comtes de Pallars Sobirà i per altres magnats al llarg dels segles XI i XII. L’any 1111 Artau II i Eslonça donaren al monestir el teloni de Gerri Vilella per tal que els homes de la vila poguessin dur llur sal, exempta d’impostos, al mercat de Corts. L’any 1221 la comtessa Guillema i el seu marit, Roger de Comenge, concediren a Santa Maria de Gerri la celebració d’un mercat setmanal a Gerri Vilella sense cap retenció dominical, i atorgaren guiatge i protecció a tots els homes que hi anessin. El 1233 Jaume I confirmà al monestir la possessió de la muntanya de Gerri amb els seus drets et cum omni mero et mixto imperio et dominatione alta et bassa i ho posà sota la seva protecció. El mateix any el comte Roger I alliberà del pagament de la lleuda els homes de la vila de Gerri que anessin al mercat de Peramea, tot equiparant-los als homes de Corts.

Vers el 1274 la vila i el monestir de Gerri foren ocupats i saquejats pel comte Roger Bernat III de Foix. Sembla que a partir de la darreria del segle XIII començaren les tensions entre comtes i abats per l’exercici de les funcions jurisdiccionals sobre Gerri. Una sentència del març del 1292 declarava que la jurisdicció criminal de la vila pertanyia a l’abat, i mesos més tard, davant del temor a la imminent invasió gascona, el comte Ramon Roger I reconeixia que no li competien els drets d’host, exèrcit i cavalcada sobre Gerri.

Al començament del segle XIV es produí una obscura revolta dels homes de les viles nova i vella de Gerri contra el seu senyor l’abat, a conseqüència de la qual l’any 1303 el jutge comtal va declarar per sentència arbitral els serveis envers el monestir als quals aquells estaven constrets. Per la quaresma del 1304 el comte Hug I tancà l’abat a l’església del monestir i féu absoldre els seus vassalls d’homenatge i fidelitat. El rei Jaume II manà al veguer de Lleida que obligués el comte Hug a restituir la vila i els altres llocs i castells que havia ocupat i que encara retenia, la qual cosa s’acomplí el 16 de juny. Tot just havia transcorregut un any d’aquells fets, pel març del 1305, que el comte Hug, aprofitant l’absència de l’abat per assistir a corts, infringí noves injúries contra els béns del monestir, i provocà altre cop la reacció del procurador reial.

L’any 1338, ran de les perquisicions iniciades pel comte Arnau Roger II al voltant d’un assassinat tingut lloc al camí públic, prop de Gerri, es desfermaren les tensions entre aquest i l’abat per l’exercici de les funcions jurisdiccionals. L’any 1344 l’abat seguia una causa contra el comte pel mer i el mixt imperi de Gerri davant del procurador general del regne. Com a represàlia, al llarg d’aquests sis anys, el comte va exercir violències contra els interessos de l’abat i dels vilatans: va tancar el camí de Collegats per tal d’obstaculitzar la concurrència al mercat de la vila, va exercir forçadament la jurisdicció criminal, va assaltar i cremar els llocs de Gerri i Bresca (1342), va fer canviar de lloc les salines de Morreres i de Corts per tal que el monestir de Gerri no en cobrés el delme, etc.

L’any 1345 es va arribar a un acord entre l’abat i el comte Ramon Roger II pel qual ambdós tindrien un batlle comú a Gerri i les forques serien conjuntes. Aquest acord fou renovat per una sentència del 1352. Com que l’abat de Sant Víctor de Marsella, abadia de la qual depenia Santa Maria de Gerri, no acceptà aquesta sentència, entre 1353 i 1356 les violències del comte s’abateren durament sobre la població: empresonament arbitrari de vilatans, amenaces als vianants que s’adreçaven al mercat de Gerri, agressions a l’abat, saqueigs al monestir, etc. Davant la gravetat d’aquestes accions, l’any 1357 el comte i els seus oficials foren excomunicats, el comtat de Pallars posat en entredit i tota la província eclesiàstica suspesa a divinis.

Un tercer acord de l’any 1358 i confirmat el 1362 no aconseguí evitar els abusos en matèria de jurisdicció criminal a la vila de Gerri, fins que es publicà a Avinyó el pariatge del 1368 que establia un règim de condomini entre l’abat i el comte de Pallars per a la major part dels pobles de l’abadiat de Gerri, a excepció de Gerri i Bresca, que serien exclusivament de l’abat. L’any 1371 l’infant Joan donà llicència a l’abat i al monestir de Gerri perquè fixessin penons reials als llocs i als castells de l’abadiat, en senyal de protecció, com era costum des d’antic. L’any 1378 l’abat Jaume Sarrovira i el comte Hug Roger II acordaren un arbitratge per tal de destriar els termes de Gerri i Bresca.

L’any 1425 l’abat Pasqual de Cuberes va vendre a Joan I de Foix, vescomte de Castellbò, el mer imperi i la meitat del mixt i la jurisdicció civil i criminal de Gerri i Bresca i la quarta part del mer i mixt imperi dels altres llocs del monestir. Hom adaptà el pariatge del 1368 per regular la nova situació. Alfons IV no tardà a decretar l’embargament del mer i mixt imperi de tots els castells i els llocs de l’abadiat de Gerri, i a ordenar al veguer de Lleida, al sotsveguer del Pallars i a tots els seus oficials que ajudessin el comte Arnau Roger IV en aquest afer. L’any 1435, l’abat Gabriel de Sant Sadurní de Tavèrnoles, delegat d’Eugeni IV, sentencià que la venda dels drets i jurisdiccions del monestir de Gerri era convenient i autoritzà l’abat de Gerri perquè la dugués a terme i n’establís el preu. El comte Arnau Roger IV, vista la sentència de l’abat de Tavèrnoles, s’avingué a respectar-la, i renuncià en favor del comte de Foix els pretesos drets en la jurisdicció criminal de l’abadiat. Per l’octubre del 1435, l’abat Pasqual de Cuberes repetí la venda que havia fet al comte Joan I de Foix d’una part de la jurisdicció criminal, mer imperi dels llocs de l’abadiat, pel preu de mil cent lliures barcelonines de tern.

En el context de la guerra de 1436-39, apareix el castell de la Sal entre les fortaleses alienades a Blanca de Bellera pel comte de Pallars, la qual cosa vol dir que aquest ja no posseïa ni la jurisdicció ni el castell de Gerri, que per enllaços matrimonials havia passat als Bellera. Joan, rei de Navarra i lloctinent del rei Alfons IV, el seu germà, ordenà en nom d’aquest que es recuperessin els llocs de Rialb i altres de la baronia de Bellera, la vila de Gerri i altres llocs de l’abadiat, ocupats pel comte de Foix i Joan de Bellera un cop confiscats pel rei i adjudicats al reial patrimoni. Els oficials reials d’Alfons IV el Magnànim impediren, però, que es fes l’acte material del traspàs de jurisdiccions de l’abat als Foix. Els conflictes entre els Foix, d’una banda, i els Pallars i la monarquia, de l’altra, continuaren al llarg de tot el segle fins que l’any 1512 Ferran II el Catòlic va annexar el vescomtat de Castellbò a la corona per dret de conquesta i el va concedir a la seva segona muller, Germana de Foix. (PBM)

Recinte fortificat

La vila vella o la Gerri vilella, sovint esmentada en la documentació a partir del segle XII, es troba entre la carretera i el riu, i forma un petit nucli compacte de cases entorn d’una placeta central a la qual s’accedeix per passos, alguns d’ells coberts. És l’antiga vila closa o fortificada dintre de la qual es troba la vella església parroquial de Sant Feliu, un edifici totalment refet i transformat en èpoques tardanes.

A la part alta de la població, entorn d’un hipotètic castell que es trobaria a l’indret de l’actual Alfolí de la Sal, s’hi va crear la vila nova de Gerri, documentada des de l’inici del segle XIV.

A banda i banda de la vila closa, s’hi van fer des dels segles medievals les famoses eres o salines per a l’obtenció de la sal —per dessecació i precipitació de la gran quantitat de clorur sòdic que conté la font salada que sorgeix sobre l’actual carretera i extrem del Raval, al nord del nucli actual de la població—. L’explotació d’aquestes salines constituí una font d’ingressos molt important per al monestir en temps medievals, i possiblement, la causa de la fundació de la vila. (APF)

Bibliografia

  • Rocafort, s.d., pàgs. 695-700
  • Miret, 1900, pàgs. 308-309
  • Coy 1906 pàgs. 118-125
  • Sobrequés, 1970, pàg. 205
  • Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 483-1 485, 1506
  • Puig, 1979, pàgs. 347-377
  • Tragó, 1982, pàgs. XIV i 101-103
  • Puig, 1991, vol. II, doc. 45 pàgs 31-32; doc. 77, pàg. 54; doc. 99, pàgs. 69-70; doc. 139, pàg. 99; doc 170, pàgs. 123-124; doc. 192, pàg. 137; doc. 203, pàgs. 144-145; doc 214 pàg. 151; docs. 226 i 227, pàgs. 158-160; doc. 265, pàg. 182; docs 274 i 275, pàgs. 187-188; docs. 281 i 283, pàgs. 191-192; docs. 291, 292 i 294, pàgs. 197-199; docs. 298 i 301, pàgs. 202-204; doc. 336, pàgs. 227-228; docs. 344-352, pàgs. 234-239; docs. 356-359, pàgs. 242-244; docs. 360-366, pàgs. 245-249; doc. 371, pàgs. 253-256; doc. 377, pàgs. 260-261; docs. 384-391, pàgs. 264-269; docs. 399-414, pàgs. 273-292; doc. 419, pàgs. 294-296; doc. 433, pàg. 302; doc. 440, pàgs. 304-306; docs. 453-465, pàgs. 311-329; docs. 468 i 469, pàgs. 331-334; docs. 472-477, pàgs. 337-352; doc. 487, pàgs. 359-360; docs. 496-500, pàgs. 364-377; doc. 508, pàgs. 382-383; doc. 515, pàgs. 386-387; docs. 542 i 543. pàgs. 396-397.