Situació
La torre del castell, únic element que ha subsistit de la vella fortalesa, es dreça majestuosa sobre un penya-segat, format per estrats inclinats, sota el qual s’arrauleixen l’església de Sant Julià i la masia de Can Serra, construccions que s’erigeixen en un paratge boscos drenat per la riera de Coaner, a la banda nord-oriental del terme. Long. 1°38’52” - Lat. 41°49’21”.
Vista del conjunt medieval amb l’església de Sant Julià i la torre, únic element que ha aconseguit arribar a nosaltres de l’antiga fortificació.
J. Pagans-TAVISA
Vista del conjunt medieval des del costat sud-occidental amb l’església i la torre.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’accés als edificis medievals es fa a través de la carretera de Manresa a Solsona. Poc després d’haver travessat la població de Súria, entre els quilòmetres 16-17, cal desviar-se, a mà esquerra, per seguir un camí carreter, senyalitzat amb un rètol que posa “Hilaturas Labor, S.A.”. Tot just començat, cal desviar-se, altra vegada, a mà esquerra, per seguir-ne un altre que, franquejant el riu Cardener, s’enfila costa amunt fins a arribar a Coaner.
Aquest trajecte, tret que hom posseeixi un vehicle tot terreny, és aconsellable fer-lo a peu, ja que la riera de Coaner travessa freqüentment el camí, deixant-lo, en alguns trams, en un estat poc transitable.
La clau de l’església, cal anar-la a cercar a una botiga de Súria, o bé, cosa que és més recomanable, a la primera casa que trobarem poc després d’haver iniciat el camí. (FJM-AMB)
Història
Aquest castell estava dins el comtat de Berga; el terme que defensava comprenia l’estreta vall de la riera de Coaner, excepte la part superior, que pertanyia a Castelltallat, i la part final de la riera de Salo, fins a la masia de les Feixes de Coaner.
Actualment només resta dempeus la torre de defensa i no queda cap altre edifici que es pugui vincular al castell que segurament hi hagué, però que es degué utilitzar com a material de construcció.
El castell apareix documentat a partir del 960 amb el nom de Quovece negro. El domini eminent pertanyia als comtes de Cerdanya, i després de l’estroncament de la dinastia, als comtes de Barcelona; mentre que el feudatari comtal era el senyor de Castelladral, Ramon Bernat de Castelladral, fill de Bernat i d’Ermessenda, que entre el 1068 i el 1135 jurà fidelitat a quatre comtes per aquest castell, primerament entre el 1068 i el 1095 al comte Guillem Ramon de Cerdanya, i entre el 1109 i el 1117 a Bernat Guillem de Cerdanya, i continuà jurant fidelitat als nous comtes, els de Barcelona, i entre el 1117 i el 1131 ho feu al comte Ramon Berenguer III i el 1135 a Ramon Berenguer IV. Però després d’aquesta corrua de juraments, poc habitual, se’n perd la línia de feudataris comtals i comença a aparèixer una família anomenada Coaner, si bé semblen més uns castlans que uns feudataris comtals. Considerem interessant el fet que el 1246 figura com a senyor del castell de Coaner un membre de la família Cervera, Guillem, però el domini d’aquesta família no reapareix més en la documentació.
El 1319 apareix com a castlà Arnau de Vernet. El segle XIV el castell entrà en el joc de vendes i recompres reials, tan habituals en aquest període. El 1381 el rei Pere III vengué a Francesc de Perellós el castell de Coaner, amb d’altres de la vegueria del Bages. Més tard els habitants de Santpedor, la vila dels quals havia estat venuda juntament amb el castell de Coaner, compraren el 1400 el conjunt de castells i viles que el rei havia venut i li retornaren la vila de Santpedor. I el 1424 els santpedorencs vengueren al comte de Cardona la jurisdicció dels castells de Coaner i de Torroella, mentre que l’any anterior el rei Alfons IV havia empenyorat al mateix comte les esmentades jurisdiccions. Per tant la casa comtal cardonina esdevingué senyora del castell de Coaner i l’incorporà al comtat, i així romangué vinculat al patrimoni cardoní fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
Actualment la torre es troba en bon estat de conservació i no té cap altre perill imminent que l’erosió de la roca sobre la qual reposa. (ABC)
Castell
Plantes i secció de la torre, de planta circular, amb uns baixos, dos pisos i un terrat.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Dibuix del conjunt medieval.
A. Mazcuñan-F. Junyent
La torre del castell és una construcció cilíndrica, molt esvelta, que es dreça a partir d’un pla circular, l’espai intern del qual, al nivell inferior, ve determinat per un diàmetre de 300 cm que, a l’exterior, comptant els 215 cm de gruix que fan les parets, arriba fins als 730. Des del terra fins al primer pis, on les parets es desgruixen aproximadament un metre, hi ha uns 6,55 m, i des d’aquest tram fins al cimal, que és coronat amb merlets, uns 9,85 m més, dels quals 3,65 pertanyen al primer pis, 5 al segon i 1,20 al terrat, la qual cosa pressuposa que l’alçada total de la torre és d’uns 16,40 m.
L’espai interior és ocupat pels baixos, dos pisos i un terrat superior. A diferència, però, d’altres torres, aquests nivells, llevat del primer, no són diferenciats per successius desgruixaments dels murs, puix que a partir del desgruix que marca el primer pis, les parets guanyen alçada amb la mateixa amplada fins a les darreres filades emmerletades. La separació, doncs, dels nivells superiors, atès que no hi ha cap desgruix a les parets, és donada per dues arcades situades al centre de la torre que s’arquegen d’una banda a l’altra dels paraments interns.
Perspectiva de la torre des de l’interior amb una de les arcades que servien de suport als sostres de fusta.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Aquesta torre ha estat aparellada amb blocs de pedra de mides mitjanes, els quals han estat desbastats foscament, sense carejar-los. La seva disposició, tot i que tendeixen a formar filades, cal considerar-la com a irregular i desordenada. El morter que rebleix les filades externes i les internes, així com el que trava i enforteix el munt de pedres que conformen l’estructura interna dels paraments, ha estat fet amb sorra i calç, però la seva textura no és homogènia, per tal com, segons els llocs on és col·locat, varia de color i consistència, com si obeís a diferents mescles. Efectivament, on mostra tonalitats blanquinoses és molt consistent, mentre que on adopta tons vermellosos és menys compacte, la qual cosa, sens dubte, tant pel que fa al color com a la consistència, és a causa de la major o menor quantitat de calç que hom posà a la pasta. La meitat superior dels paraments externs és recoberta amb un arrebossat de tons brunencs que, inicialment, també devia estendre’s a la meitat inferior, d’on deu haver caigut. El mateix arrebossat enllueix encara la totalitat dels paraments interns del primer pis. Atès que no hi ha cap espitllera que perfori els murs, els únics elements defensius de què era fornit l’edifici rauen en els merlets que rematen la torre i que circumden tot el terrat. La seva amplada és la mateixa que mostren les parets dels trams superiors i, atesa la seva missió tant defensiva com ofensiva, presenten els flancs oberts de fora cap endins.
L’única obertura que hi ha a les parets de la torre és una porta de reduïdes dimensions, oberta a l’alçada del primer pis i encarada a llevant. Exteriorment és rematada amb un arc apuntat, mentre que a l’interior aquesta mateixa obertura és acabada amb un arc escanyat.
Perspectiva exterior de la torre de Coaner, únic element que ha pervingut de l’antic castell alt-medieval.
F. Junyent-A. Mazcuñan
A l’interior no hi ha cap coberta de pedra, i la separació entre els diversos nivells de què consta l’edifici, en aquest cas, la trobem concretada en el desgruix que hom observa a partir dels baixos i en dues arcades sobreposades, que delimiten i concreten l’espai ocupat pels pisos restants, és a dir, un primer i un segon pis més un terrat. La primera arcada, que es desplega per mitjà d’un arc carpanell adovellat, arrenca del desgruix que delimita el primer tram, mentre que la segona, que s’obre mitjançant un arc apuntat, també adovellat, s’origina a partir del pla horitzontal amb què acaba la primera. Aquestes arcades, sens dubte, eren les que suportaven els sostres dels pisos que delimiten, conjuntament amb uns forats, situats arran d’elles i distribuïts a l’entorn de tot el cercle marcat per les parets, dins els quals es devien encabir les bigues mestres dels empostissats.
Ateses les característiques generals de la construcció i la forma amb què ha estat aparellada, sembla que aquesta torre respon a una obra romànica, obrada al principi del segle XI, bé que les arcades corresponen a una remodelació posterior efectuada els segles XIII o XIV.
L’edifici és força ben conservat. Amb tot, potser caldria assegurar el bancal que li serveix de peana, el qual, si flaqueja, amb la seva caiguda arrossegarà una bona part de la torre. (FJM-AMB)
Grafits
Grafit conservat a la torre. Hi podem veure les parets d’un edifici, segurament fortificat.
J. Bolòs
Fragment d’un dels vaixells, segurament galeres, representats a les parets de la torre i la reproducció d’un vaixell triangular i rems.
J. Bolòs
A les parets del pis que correspon al nivell de la porta, en la torre circular de Coaner, sobre l’arrebossat de morter de calç, hi ha una sèrie de grafits. Aquests grafits representen, bàsicament, diversos vaixells i una construcció.
Així mateix, sobre un carreu de l’arcada hi ha gravada una escena amb animals. El seu autor segurament no deu ésser el mateix que l’autor dels grafits.
Els vaixells representats a les parets d’aquest pis principal de la torre són de vela llatina, triangular, i tenen rems; en algun d’ells es veu també el timó. Per llurs característiques, especialment pel fet d’ésser proveïts de rems, sembla que poden ésser galeres. Hom creu que les escenes dibuixades pertanyen a una batalla naval, en la qual degué participar l’autor, possiblement empresonat a la torre.
Tot i la senzillesa dels dibuixos, aquests són, com també s’esdevé en d’altres grafits semblants, força precisos. Així, en un dels exemples que reproduïm podem comptar perfectament el nombre de rems traçats —trenta— o bé podem veure els plecs de la vela al gràtil.
Aquests grafits degueren ésser fets probablement en la mateixa època en què es varen bastir les arcades interiors, en el segle XIII o, més aviat, en el segle següent. (JBM)
Bibliografia
- Jordi Bolòs i Masclans: Els grafits de la torre de Coaner, a “Quaderns d’estudis medievals” (en curs de publicació).
- Pere Català i Roca: Castell de Coaner, a Els castells catalans, vol.V, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1976, pàgs. 752-758. (JBM)