Resultats de la cerca
Es mostren 3022 resultats
votiac | votiaca
Etnologia
Individu d’un poble pertanyent al grup finès oriental, establert a les terres de l’actual República dels Udmurts.
Caçadors i agricultors, fins al principi del s XX practicaven el conreu altern molts camps romanien anys en guaret, vivien en cabanes de terra actualment en blocs d’edificis de dues o més peces, amb teulada punxeguda i utilitzaven eines agrícoles de fusta Les dones fan gerres de fang sense torn
Valeri Fuster
Literatura catalana
Poeta.
Hom en coneix els poemes Cobles noves de la cric-crac, Cançó de les dones, Canción muy gentil i Resposta de la sua amiga al sobredit galant, dins d’un plec poètic imprès a València el 1556 De llenguatge, to i caràcter populars, gaudiren d’èxit entre els seus contemporanis
Companyia de Santa Bàrbara
Militar
Cos militar auxiliar femení creat pel juny del 1809 a Girona pel general Álvarez de Castro per ajudar els defensors de la ciutat durant el tercer setge napoleònic.
El cos reuní cent vint dones, dividides en quatre esquadres de trenta cada una, comandades respectivament per Llúcia Joanama, Maria Àngela Bibern, Ramona Nouviles i Carme Custy Duien queviures i municions als combatents de baluards i muralles i socorrien els ferits A la fi del setge havien tingut cinc baixes
Els ministres del nou govern espanyol presidit per Pedro Sánchez prenen possessió del càrrec
Els ministres del govern socialista espanyol presidit per Pedro Sánchez prometen el càrrec En el nou executiu, format per 6 homes i 11 dones, hi ha 2 catalans Josep Borrell, Afers Exteriors Meritxell Batet, Política Territorial i 4 valencians José Luis Ábalos, Foment Carmen Montón, Sanitat Luis Planas, Agricultura Màxim Huerta, Cultura
Marko-Vovčok
Literatura
Nom amb què és coneguda Maria A.Vilinskaja-Márkovič, escriptora russa.
De família noble, en els Narodnye rasskazy ‘Contes populars’ i en els Rasskazy in narodnogo russkogo byta ‘Contes de la vida popular russa’, 1859 descriu la dura vida camperola i la tragèdia de les dones sota el règim de servitud V gluši ‘En un lloc perdut’, 1875 tracta dels intellectuals sorgits del poble
La família pagesa
La verema representada al Beatus de Girona , copiat per Senior i miniat per Emeteri i Ende, 975 TCG / Oronoz L’anàlisi de la família pagesa als segles IX i X es troba limitada per les característiques de la documentació conservada d’aquest període La documentació no ofereix dades directes sobre la forma de les famílies, enteses aquestes com a comunitats residencials, ni tampoc sobre les xarxes de parentiu Gairebé tots els textos es relacionen amb la possessió de béns immobles, és a dir, amb transaccions com ara donacions, vendes o canvis A més a més, el sistema antroponímic vigent es basava…
lapidació
Història del dret
Forma d’execució de la pena capital practicada per diversos pobles i en diverses etapes de la seva història.
Entre els antics hebreus, la pena era acomplerta fora de la ciutat, i els testimonis del fet delictiu eren obligats a tirar la primera pedra Aquest sistema perdurà en algunes societats primitives, durant l’edat mitjana, i encara avui és vigent en alguns codis penals musulmans Sovint era utilitzat contra les dones condemnades per adulteri
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
Wilhelm Leibl
Pintura
Pintor alemany.
Deixeble de KPiloty a Munic 1864-69 Fou el capdavanter del realisme pictòric a Alemanya Retirat a l’Alta Baviera el 1873, la seva obra principal, Tres dones en una església Hamburg, Kunsthalle, minuciosament pintada in situ durant gairebé quatre anys, 1878-82, és una mostra del seu estil detallista, plàcid i d’estudiada composició
orde de la Corretja
Història
Orde, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I de Catalunya-Aragó el 1397.
Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones en foren titulars Ferrer d’Abella 1397, Jaume de Prades 1400 i Pere de Torrelles 1408, i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl 1397, i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova 1399
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina