Resultats de la cerca
Es mostren 7700 resultats
bacil·lariofícies
Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
Quaderns de Vilaniu
Números 1 (esquerra) i 40 (dreta) dels Quaderns de Vilaniu
© Institut d’Estudis Vallencs
Historiografia catalana
Revista semestral de l’Institut d’Estudis Vallencs.
La revista, que té per subtítol Miscellània de l’Alt Camp , publicà el primer número el maig del 1982 Especialitzada en temàtica local i comarcal, té com a objectiu crear un espai obert per donar sortida a tots aquells treballs en relació directa o indirecta amb la comarca de l’Alt Camp Conté estudis i investigacions de caràcter científic història, llengua i literatura, memòries, etc Per això, al llarg dels anys de publicació, els Quaderns anaren creant diferents seccions internes, com per exemple “Quaderns de natura”, “Quaderns d’arqueologia”, “Quaderns d’història”, “Quaderns de geografia…
Josep Maria Elias Soler
Josep Maria Elias Soler (primer per la dreta)
Federació Catalana de Tennis de Taula
Tennis de taula
Entrenador i directiu de tennis de taula.
Fou un dels cofundadors del Club Tennis Taula Bagà, creat l’any 1972 Fou jugador, entrenador i president de l’entitat durant trenta-un anys Fou un dels responsables de l’ascens de l’equip de categoria provincial a divisió d’honor estatal Com a entrenador de l’equip masculí, fou campió d’Espanya 1988, quatre vegades subcampió de Lliga 1988, 1996, 1997, 1998 i sis vegades campió de Catalunya 1988, 1989, 1993, 1994, 1997, 1998 Després d’uns anys fora de l’elit, s’incorporà com a tècnic del Club Tennis Taula Borges, amb el qual guanyà la Lliga espanyola la temporada 2010-11
Gaspar Cassadó i Moreu
Gaspar Cassadó i Moreu a la dreta, amb Y. Menuhin i L. Kenter
© Fototeca.cat
Música
Violoncel·lista i compositor, fill de Joaquim Cassadó i Valls.
Vida Començà els estudis de violoncel a Barcelona, de la mà del seu pare, i el 1910 anà a París per estudiar amb Pau Casals A partir del 1919 inicià una carrera concertística amb la qual assolí un renom internacional i que el portà a actuar arreu del món juntament amb pianistes com A Rubinstein, J Iturbi o H Bauer, i formà un trio amb el pianista anglès L Kentner i el violinista Yehudi Menuhin Fou considerat un dels virtuosos contemporanis més destacats Molt obert a tots els corrents de la música, facilità amb les seves digitacions la interpretació d’obres contemporànies per a violoncel Si bé…
,
Raimon Duran i Reynals
Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Titular el 1926, fou deixeble de Francesc Galí El financer Jaume Espona el portà a Sant Joan de les Abadesses, on, des del 1928 fins a la seva mort, feu una vintena d’obres Dins un estil tenyit d’italianisme, bastí, amb Pelai Martínez, el Palau de les Arts Gràfiques de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929 actual Museu Arqueològic feu també el vestíbul de l’Estació de França, de Barcelona Durant la República fou influït pel racionalisme hom l’ha relacionat amb Terragni S'associà al GATCPAC com a membre numerari el 1931 i com a membre director el 1935 casa Espona del carrer Camp d’En…
Francesc Duran i Reynals
Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Metge i biòleg investigador.
Es doctorà a Barcelona el 1925, i fou deixeble d’August Pi i Sunyer Feu pràctiques d’investigació a l’Institut de Fisiologia i al Laboratori Municipal del Parc, dirigit per Ramon Turró, i pertangué a la Societat Catalana de Biologia Les seves primeres investigacions foren sobre anafilaxi, i fou un dels primers que es dedicaren professionalment a la investigació mèdica a Catalunya Treballà, becat 1925, a l’Institut Pasteur de París i aconseguí d’aïllar la hialuronidasa, factor de difusió infecciosa anomenat factor Duran i Reynals , a partir del qual continuà les investigacions sobre l’…
Estanislau Duran i Reynals
Els germans Duran Reynals: d’esquerra a dreta, Manel, Raimon, Francesc i Estanislau
© Fototeca.cat
Filosofia
Història
Política
Història del dret
Advocat, orador i polític.
Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor Manuel Duran i Duran i germà d’ Eudald , Raimon i Francesc Duran i Reynals
Vilafranca Eagles
Partit dels Vilafranca Eagles (a la dreta) de la temporada 2012-13
IGNASI PELLISA
Futbol americà
Club de futbol americà de Vilafranca del Penedès.
Format l’any 1988, començà entrenant-se al camp de Moja El 1990 s’inscrigué a la Lliga Catalana i durant els anys noranta fou un dels equips catalans més destacats Es proclamà campió de l’Spain Football League 1993 i de la Lliga Nacional de futbol americà 1997 També guanyà la Copa Catalana 1997 i la Supercopa Catalana 1997 Després de competir en l’àmbit estatal uns quants anys, al principi dels anys 2000 participà habitualment en competicions de l’àmbit català A part d’un equip sènior, disposa d’equips en categoria júnior, cadet i d’equips de futbol flag, així com d’un equip sènior femení
Antoni Huguet Rovira
Antoni Huguet Rovira (a la dreta) al Ral·li de Montecarlo del 1973
Museu Colet
Automobilisme
Copilot de ral·lis i oficial de cursa.
Sempre com a copilot de Salvador Fàbregas guanyà diverses curses automobilístiques des de la dècada del 1930 i 1940 –la Barcelona-Saragossa, el Ralli dels Alps i la Volta a Catalunya– fins al Ralli de Montecarlo per a veterans 1973 Amb Salvador Fàbregas i Sebastià Salvador com a presidents del RACC, en l’organització de proves automobilístiques arreu de Catalunya i Espanya Així, fou oficial, proveïdor logístic i d’ajuda, des de curses de Fórmula 1 a Montjuïc o del Circuit de Catalunya fins a pujades en costa, rallis, eslàloms o autocròs En fer els cinquanta anys d’activitat rebé un homenatge…
Pere Amat Fontanals
Francesc, Joan, Jaume i Pere (d’esquerra a dreta) Amat Fontanals
Arxiu Club Egara
Hoquei sobre herba
Jugador d’hoquei sobre herba.
Extrem esquerre del Club Egara de Terrassa i membre de la nissaga Amat Guanyà dues vegades la Copa d’Europa 1969, 1970, fou campió de lliga en cinc ocasions 1971-75 i aconseguí vuit Copes del Rei 1961, 1963, 1965, 1968, 1969, 1971, 1973 Més assistent que no pas golejador, jugà quaranta-vuit partits oficials amb la selecció espanyola Fou també el primer membre olímpic de la família Amat juntament amb el seu germà Jaume Guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Roma 1960 i participà en els Jocs de Tòquio 1964 i Mèxic 1968 El 1960 rebé la medalla de plata al mèrit esportiu