Resultats de la cerca

Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…

Fill del poeta Sebastià Sánchez i Juan , féu els estudis eclesiàstics a Barcelona i Salamanca Ordenat de prevere 1957, s’especialitzà en Bíblia a Roma i Jerusalem Professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i de l’Institut de Teologia de Barcelona, fou membre de dues comissions de les Societats Bíbliques Unides i collaborà assíduament en revistes teològiques i bíbliques, entre les quals cal citar la  Revista Catalana de Teologia i el Butlletí de l' Associació Bíblica de Catalunya , de la qual fou membre El vessant de biblista es reflectí sobretot en una intervenció destacada en la…

Era fill dels comtes Roger I el Vell de Carcassona i d’Adelaida El seu pare li llegà participació en els comtats i una sèrie d’abadies i béns eclesiàstics a Carcassona, Rasès, Foix i Coserans El 1010, a instàncies de la seva germana Ermessenda de Carcassona , muller del comte Ramon Borrell I de Barcelona, Girona-Osona, fou elegit bisbe de Girona Devia ésser encara molt jove, puix que fins el 1019 és anomenat Petronus Tot el seu pontificat va acompanyat per la presència abassegadora de la seva germana Ermessenda, que li feu importants llegats per a la seva església, els quals li permeteren de…

Biografia Fill de pagès, entrà al noviciat de l’Escola Pia de Sabadell el 4 de març de 1849 i hi professà el 3 de març de 1851 Cursà els estudis eclesiàstics a Moià, on s’insistia fortament en l’aprenentatge de les matemàtiques i de les ciències per respondre a les necessitats de l’ensenyament que demanava la societat industrial Començà a ensenyar a Sabadell a la classe d’aritmètica Al mateix temps aprofundí en l’estudi de la teologia moral Tenia poca salut i el destinaren a Mataró 1864-71, on donà classes de geometria i trigonometria rectilínia Després d’una estada a Igualada 1871-74, fou…

Fill de l’almirall d’Aragó Felip de Cardona i de Palafox, marquès de Guadalest, mort el 1672 Es traslladà de jove a la cort, a Madrid, i ingressà a l’exèrcit, on arribà a capità Més tard, entrà a l’orde franciscà, a Palència Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i fou nomenat comissari general d’Índies Arquebisbe de València el 1699, protegí artistes i literats i inicià la formació de la biblioteca episcopal En esclatar la Guerra de Successió, es mantingué fidel a Felip de Borbó i, quan el general Basset ocupà València 1705, es retirà al seu castell de Biar i després a Castella De…

Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un…

Aquesta església, avui desapareguda, era situada al raval del Tint, al costat del pont que permetia flanquejar la Bassa Fou construïda el 1265, amb el consentiment de Berenguer de Cantallops, bisbe d’Elna, a expenses dels burgesos perpinyanesos Ramon de la Font i Guillem Amalric Prengué aviat una certa importància gràcies a diverses fundacions de beneficis eclesiàstics i a nombroses donacions, entre les quals cal destacar les que feren les reines de Mallorca Esclarmunda de Foix, muller de Jaume II, i Constança d’Aragó, esposa de Jaume III Posteriorment s’afegiren a l’edifici primitiu dues…

L’iniciador del complot fou Manuel Descatllar, ja implicat en temptatives anteriors, com la revolta dels angelets angelet , que no havia estat resolta per l’administració francesa, i que intervingué també en aquesta conspiració També hi collaboraren estretament Carles de Llar i Teixidor , el seu fill Francesc de Llar i de Pasqual-Cadell , Carles de Banyuls, Joan Soler segon cònsol de Vilafranca, Pere i Jeroni Prats i els eclesiàstics Joan i Manuel Boixó aquest darrer, rector de Forques, al Rosselló, que enllaçaven els conspiradors amb el Principat, on, excepcionalment, el lloctinent de…

Hi assistí el papa i el rei, que fou coronat pel papa el 7 de setembre, molts magnats i la majoria del clericat franc i català, entre ells l’arquebisbe Sigebod de Narbona, els bisbes de Barcelona, Girona, Urgell i Elna i alguns abats, com els de Banyoles i d’Arles Foren tractats molts afers eclesiàstics, com les usurpacions de béns que el marquès Bernat de Gòtia i altres magnats havien fet a l’església de Narbona i de la Marca Hispànica i, sobretot, el repartiment dels béns del rebel Bernat de Gòtia a favor del cambrer reial Teodoric, de Bernat, comte d’Alvèrnia, del comte de Cerdanya Guifré…