Aquesta església, avui desapareguda, era situada al raval del Tint, al costat del pont que permetia flanquejar la Bassa. Fou construïda el 1265, amb el consentiment de Berenguer de Cantallops, bisbe d’Elna, a expenses dels burgesos perpinyanesos Ramon de la Font i Guillem Amalric. Prengué aviat una certa importància gràcies a diverses fundacions de beneficis eclesiàstics i a nombroses donacions, entre les quals cal destacar les que feren les reines de Mallorca Esclarmunda de Foix, muller de Jaume II, i Constança d’Aragó, esposa de Jaume III. Posteriorment s’afegiren a l’edifici primitiu dues capelles més, per la qual cosa fou necessari ampliar la fàbrica, que fou fortificada i coronada amb merlets. L’any 1423 es va fer cessió d’una d’aquestes capelles a la confraria dels mercers, la qual en conservà la propietat fins ben entrat el segle XVI. L’església de Santa Maria del Pont, per la seva situació estratègica entre la Bassa i la Tet i per les seves característiques de fortificació, fou enderrocada l’any 1542 per ordre del capità general Antonio de Acuña, a fi que el delfí de França, fill del rei Francesc I, en voler assetjar Perpinyà, no la pogués utilitzar com a punt estratègic per atacar la ciutat.